Camí d’Estremera

Arribes en cotxe a Estremera per una llarga carretera envoltada d’un paisatge erm, amb tocs marronosos i groguencs. A mesura que el cotxe s’apropa a la presó, vas veient cada vegada més gran la seva torre de vigilància. Atures el cotxe al primer control, i dius que ets advocat i et pregunten d’on; contestes que de Barcelona, i aleshores et demanen identificació. Aparques el cotxe a l’aparcament de la presó, revises que portis el permís de la família dels reclusos, el del Col·legi d’Advocats, el document d’identitat, el carnet professional i, sobretot, un rellotge de polsera, doncs no portarem mòbil i perdrem la noció del temps. Comences a passar quantiosos i repetitius controls i identificacions, travessant mil i una portes de ferro. Passes per un pati interior, i aleshores et canvia la cara perquè veus al fons, darrera un vidre, a l’Oriol, en Raül i en Quim (Oriol Junqueras, Raül Romeva i Quim Forn).

En Quim ens saluda de lluny perquè té una altra visita, i recordes quan no feia gaire era també diputat a la Diputació de Barcelona i ens saludàvem de la mateixa manera als plenariss quan ell seia al seu escó just davant del meu. Passes a un dels locutoris i entra per l’altra banda l’Oriol, i el cor et batega fort, molt fort, i aleshores ell posa la mà al vidre i tu també la poses per a que coincideixi la silueta i s’aproximi al màxim al que seria el contacte humà, i en Raül fa el mateix. Seiem, i ens passem quasi tres hores parlant que et passen volant, on escoltes, rius, somrius, t’emociones... fins al punt d’arribar al moment que són ells qui t’animen a tu. Però arriba el final de la visita, i ens acomiadem intentant dir mil coses que no hem tingut temps, i tornem a posar la mà al vidre ja drets i, quan les siluetes coincideixen, piquem al vidre per notar la vibració que s’ha generat.... I aleshores comencen a tancar-se les reixes, et comences a allunyar i ells es queden allà quiets, fent-se cada cop més petits els seus cossos, i és quan se t’acaba de trencar el cor perquè ets conscient que injustament estan tancats allà dins...

No, no podrem passar pàgina com alguns diuen fins que no hi hagi presoners polítics...