Realisme màgic

Ara fa uns anys en una exposició, l’Antonio va exposar uns quadres molt realistes però que introduïen algun element irreal. Recordo haver-li anat a preguntar quin era aquell estil tan característic, i ell em va respondre que era un estil anomenat Realisme màgic que consisteix a introduir elements irreals, traient coses de context, i que difereix del surrealisme en que aquest darrer simplement consisteix en deformar la realitat. Els qui estigueu llegint això us estareu preguntant que què faig escrivint sobre aquest tema en una columna que hauria de parlar de política. Doncs bé, escric sobre Realisme màgic perquè des de fa un temps penso que el sobiranisme viu instal·lat en una espècie de realisme màgic. M’explico. Tinc la sensació que alguns al voltant d’accions reals i efectives per assolir la república, introdueixen aspectes irreals que generen falses expectatives i que no corresponen a la realitat.

La realitat ens demostra que finalment l’1 d’octubre vam votar en un referèndum d’autodeterminació. La realitat ens demostra que la causa catalana té avui dia transcendència internacional. La realitat ens demostra que la majoria de catalans i catalanes seguim mobilitzats per fer efectiva la república. I malauradament, tot això és tan real que ha portat als nostres dirigents a la presó o a l’exili.

Però sovint veig que acompanyant a aquests fets reals, hi ha qui s’entesta a introduir elements il·lusoris, com sortides cap endavant i improvisacions que se’ns volen vendre com jugades mestres, o voluntat de fer invents electorals obviant que en algunes poblacions, sobretot metropolitanes, potser el que cal és fer un discurs més social i menys nacional. Perquè malauradament sortir a dir que d’aquí a un any, com he arribat a llegir, ja serem un estat plenament reconegut per tota la comunitat internacional, és introduir l’element màgic d’un temps massa curt que quan no es produeixi la gent se sentirà enganyada. La República s’assolirà, però no en un any, i si ho volem continuar fent pacíficament costarà més, però com sempre he dit, el fi no justifica els mitjans, sinó que els mitjans dignifiquen el fi.

Així doncs, crec sincerament que no ens cal introduir elements màgics per assolir la victòria final, perquè la realitat és tossuda, i a poc a poc va donant la raó a aquells que democràticament volem que aquest país esdevingui una república més lliure i més socialment justa.