S’acosten. Es nota a l’ambient que tothom es va preparant, situant-se en la línia de sortida de les pròximes municipals. Queden (encara? Només?) 8 mesos. I al Prat passaran, sigui com sigui, coses excepcionals i inèdites: el relleu de l’alcalde Tejedor. Des del 1982 que no en coneixem cap altre.
Amb aquesta prèvia ja en tindríem prou per fer una quiniela a cegues. Però, a més a més, s’hi afegeix una situació de confluència dels partits tradicionals d’esquerres amb les noves formacions progressistes sorgides arran dels moviments del 15-M. I d’aquí, el motiu del ressorgiment de les mòmies, arraconades durant tants anys per unes estructures de control polític i institucional sòlides i incontestables.
Alguns voldran utilitzar l’excusa de la lògica pretensió d’eixamplar la base electoral i de militància d’aquestes noves formacions, per aconseguir (ara si) èxits personals que no tenen res a veure amb cap projecte polític del bé comú i del servei públic. Alguns pretendran disfressar personatges indesitjables i cadàvers polítics, de persones voluntaristes disposades a sacrificis personals pel bé del progrés i de la revolució popular. I al Prat, no passaran.
Ens hem procurat d’un procés de primàries consensuat d’una manera senzilla i autònoma, transparent i democràticament impecable. El nostre candidat és, alhora, impecable, consensuat i convençut de la necessitat de donar continuïtat a un projecte municipal d’èxit, conjugant-lo amb les energies renovades dels qui s’incorporen, que esperem que siguin molts.
Des d’El Prat en Comú ens sentim confiats de tenir a la mà dreta l’experiència de govern municipal més extensa, i a la mà esquerra les il·lusions renovades de projectes engrescadors que milloraran sens dubte la vida i expectatives dels pratencs i pratenques d’avui i de demà. Aquesta serà una carrera de fons, però nosaltres tenim un triatleta ben entrenat, amb el millor equip de preparadors físics. Estem a punt.
Si (
No(
