El portaveu del Partit Socialista de Catalunya Salvador Illa va deixar dit de manera oficial en una conferència de premsa feta a la seu del partit que no estaven disposats a col·laborar amb un Govern independentista, en referència a l’executiu català encapçalat pel President Torra.
Cal remarcar la contundència i la claredat amb què va manifestar la posició dels socialistes catalans. Tan contundent i clara com, d’altra banda, sorprenent perquè el portaveu Illa no desconeix la col·laboració inqüestionable que fins ara ha mantingut el republicanisme català amb el govern espanyol.
Dit a manera de recordatori: Pedro Sánchez ara no seria president sense els vots d’ERC (potser val la pena que preguntin al seu company i ara ministre Ábalos si els republicans van demanar alguna contrapartida a canvi de fer fora democràticament Rajoy) i, evidentment, el govern Sánchez ja hagués caigut si Esquerra no hagués votat favorablement al Congrés els reials decrets que divendres rere divendres aprova el Consell de Ministres. Sens dubte, doncs, i atenent a la correlació de forces existent al parlament espanyol, el posicionament del PSC resulta molt temerari, perquè, amb independència que la legislatura duri poc o molt, és evident que durant uns quants mesos els vots republicans continuaran essent imprescindibles, fins i tot perquè el govern socialista pugui “anar tirant”.
En coherència amb el que el republicanisme manifestà sobre el fet que un govern socialista suportat per Podemos sempre hauria de ser més obert i dialogant que no pas un govern del PP suportat per Ciudadanos, s’ha fet remarca, des del mateix dia que va ser votada la moció de censura que va fer Pedro Sánchez president, tot enterrant l’anterior i vergonyant posició del Comitè Federal del PSOE d’haver deixat governar Rajoy, que només hi ha una sortida per resoldre democràticament les demandes de la societat catalana: el diàleg i la col·laboració.
Treballar, en definitiva, per fer possible un marc de negociació que integri el màxim consens entre la ciutadania catalana. I, avui dia, el consens es troba en un referèndum que permeti als catalans i catalanes decidir si opten per una major autonomia (un nou Estatut) o la independència. Perquè és evident que cap opció pot quedar exclosa a no ser que algú pogués arribar a creure que els catalans independentistes tenen menys drets que els compatriotes que no ho són. O a l’inrevés.
La societat catalana ha demostrat, a pesar de les dificultats i de la propaganda en favor de fer creure que estem barallats i fracturats, capacitat d’enteniment. D’aquí que resultin sorprenents les paraules del president Sánchez apel·lant als catalans a entendre’ns entre nosaltres per tal de trobar una solució, quan els partits estatals són incapaços de posar-se d’acord per oferir una solució. Quan PP, Ciudadanos i PSOE (i aviat Vox) demostrin capacitat de diàleg per fer una oferta a Catalunya, aleshores potser Pedro Sánchez podrà donar consells.
En conclusió, davant les dificultats enormes del moment polític actual, seria recomanable que Salvador illa no hagués estat tan bocamoll ni tan temerari.
Si (
No(
