Molts cops cometem l’error de confrontar natura versus ciutat, com si fossin antònims.
Justament el futur és el contrari, la ciutat verda és la ciutat futura, i així es va fer palès a la jornada “Greening for change” que es va celebrar a Cornellà, en la qual la UE va premiar aquesta ciutat amb el prestigiós premi Green leaf.
Una ciutat amb bons corredors verds dins d’ella mateixa, amb un bon arbrat i espais verds ben dissenyats, genera grans beneficis per a la pròpia ciutadania que molts cops no n’és conscient, o fins i tot de vegades hi està en contra. És una feina a la qual cal afegir la dificultat de conscienciar la ciutadania, però sí o sí cal anar cap aquí. Ara mateix a Catalunya el 75% de la població viu en àrees metropolitanes i grans ciutats i això anirà “in crescendo” i necessitem donar una bona qualitat de vida a aquestes persones.
M’agrada recordar que 7 de cada 10 ciutadans europeus trien el seu habitatge en funció de la proximitat a un espai verd i per tant estem obligats a planificar pensant en el verd urbà com l’element central. El verd urbà aporta uns clars beneficis socials perquè els espais verds són llocs de trobada, generen interrelacions i hi ha molts estudis que reconeixen aquest fet i que generen cohesió social. També cal destacar els beneficis econòmics; un bon carrer amb un bon arbrat fa pujar el preu de l’habitatge però genera també una qüestió positiva de valoració de l’activitat econòmica i revalorització de l’espai. I cal també tenir present el benefici per a la salut, que sovint ens limitem a pensar que és respiratori però a més cal tenir en compte una altra variant, tenir proximitat en l’habitatge a l’espai verd genera una reducció de l’estrès, fins i tot en l’embaràs, i d’altres qüestions importants en l’àmbit de la salut.
En tot cas, no podem tornar a dissenyar ciutats com Detroit que han acabat en bancarrota per no planificar-se pensant en la gent. Les ciutats seran verdes o no seran.