És periodista i autor del llibre 'Barcelona secreta'. Confessa que ja no passeja igual per la capital catalana des que va començar, primer al digital del web de La Vanguardia i després en dos llibres, a investigar sobre els misteris i llegendes d’una ciutat mil·lenària.
El periodista Xavi Casinos acaba de publicar Barcelona secreta, en la qual igual parla de les Torres Venecianes que de detalls o elements que passen desapercebuts tant a turistes com a barcelonins de soca-rel. L’actual cap de comunicació de l’Ajuntament de l’Hospitalet també fa una picada d’ull a la segona ciutat de Catalunya al seu llibre i no descarta animar-se a fer-ne un de similar en el futur.
El boom per la història de Barcelona i els seus secrets i llegendes és una realitat. En els últims temps s’han editat múltiples llibres i guies que desentranyen, amb millor o pitjor traça, les curiositats d’una ciutat que està de moda. I si no, només cal deixar-se caure un cap de setmana per la Catedral i veure la quantitat de guies que ofereixen recorreguts temàtics pel centre de la capital catalana. N’hi ha d’històrics, artístics, arquitectònics i fins i tot de terror i misteri.
Un camp en el qual alguns hi acaben d’aterrar, mentre que altres, com és el cas del periodista Xavi Casinos, s’hi mouen molt a gust. Ja fa molt temps que s’encarrega d’una secció a La Vanguardia digital sobre els secrets de Barcelona, i ara acaba de publicar el llibre Barcelona secreta (Viena Edicions), una selecció de les millors històries que ofereix a la xarxa i que serveix de segona part del seu primer Barcelona. Històries, curiositats i misteris, editat fa aproximadament tres anys.
Detalls que passen desapercebuts
En una conversa amb El Llobregat, Casinos explica com selecciona les històries que després plasma a la seva secció. “Faig servir el criteri de coses que a mi em sorprenen”, diu el periodista. Coses, anècdotes o detalls en els quals ningú no hi cau però que no deixen de ser curiosos o sorprenents. I posa un exemple que obligarà més d’un, entre els quals un servidor, a fixar-s’hi la pròxima vegada que hi passi: En una de les façanes de la Catedral hi ha unes estries, unes esquerdes que són fruit del costum dels barcelonins d’anar-hi a esmolar els ganivets o les armes. Un exemple paradigmàtic del que es pot trobar al llibre de Casinos, tot i que l’autor reconeix que no renuncia a explicar les històries i anècdotes més conegudes i que coincideixen a molts altres llibres sobre la ciutat. De totes maneres, el periodista reconeix que intenta “fugir” de tot això i anar més “al detall”.
De fet, aquesta recerca del detall és el que diferencia el Barcelona secreta d’altres obres de l’estil. Al darrere hi ha una feina intensa de recerca que sovint comença amb una anècdota explicada per algú, una fotografia amb el mòbil d’una particularitat d’algun carrer de la ciutat o una visita. En aquest sentit, Casinos recorda amb delit la visita a l’interior de les Torres Venecianes -”va ser brutal”, diu- o haver accedit a una part no visitable de Sant Felip Neri. Experiències per a les quals ajuda haver estat escrivint sobre la Barcelona oculta des de fa molt de temps. Però, d’on prové aquesta afició?
El llibre que ho va iniciar tot
Casinos reconeix que des de jove li ha interessat saber coses sobre Barcelona. “Tenia carpetes amb retalls de premsa i informació desordenades, i un dia vaig decidir posar-m’hi a treballar”, explica el periodista, que recorda que va ser un llibre del seu avi el que va ajudar a despertar aquesta atracció per la història i els secrets de Barcelona. Es tracta de Barcelona y sus misterios, d’Antoni Altadill, un prolífic escriptor barceloní del segle XIX. Un àmbit que, des d’aleshores, Casinos freqüenta. “És estrany el diumenge que no passo pel Mercat de Sant Antoni per mirar llibres antics o revistes”, reconeix.
L’Hospitalet secret?
Preguntat sobre la possibilitat de fer un llibre sobre els secrets de l’Hospitalet, l’actual cap de comunicació d’aquest Ajuntament reconeix que fa temps que recull coses sobre la ciutat i que “potser en un futur” s’animi a escriure un L’Hospitalet secret. “De moment hi ha molta feina amb aquest últim, però no ho descartem”, afirma.
Tanmateix, no seria la primera vegada que Casinos parlés de l’Hospitalet als seus escrits. De fet, al Barcelona secreta que acaba de publicar hi ha un capítol, que precisament tanca el llibre, en el qual parla de Casa Gralla, un palau renaixentista del carrer de Portaferrissa enderrocat el 1856 el pati del qual es conserva en una empresa ubicada a la Gran Via de l’Hospitalet.
Però al primer llibre, Casinos ja parla d’una escultura que hi ha al parc de la Marquesa de l’Hospitalet, creada amb motiu d’una trobada de penyes del Barça i que és obra d’un escultor hospitalenc, Alfredo Sánchez, que la va fer amb fusta de l’antic camp culer de les Corts.
Una ciutat, l’Hospitalet, que amaga molts secrets que encara han de ser desenterrats de l’oblit. Racons, elements patrimonials o edificis que tenen moltes coses a dir i que passen desapercebuts per als veïns i veïnes en el tràfec frenètic del dia a dia.
Si (
No(
