Amb l’arribada del bon temps, la bicicleta esdevé el mitjà estrella per moure’s pel Baix. L’AMB llança la campanya ‘Bicivisme’ per recordar les normes de circulació. Des del BACC assenyalen que no tothom sap com circular i que cal formació
La bicicleta busca el seu lloc com a vehicle sostenible al Baix Llobregat, i més en els mesos d’estiu, en els quals es converteix en el mitjà de transport estrella per descobrir la comarca.
En els darrers anys els municipis de l’Àrea Metropolitana han anat teixint una nova xarxa de carrils bici o vies ciclables per poder satisfer l’increment de l’ús de la bicicleta a les ciutats. Tot i això, no sempre se segueixen les normes, moltes vegades no escrites o diferents segons la legislació local, de circulació amb aquest vehicle que cada cop més gent fa servir en els seus desplaçaments de lleure o fins i tot per anar a la feina. Per això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració del Bicicleta Club de Catalunya (BACC) i el suport de les ciutats metropolitanes, ha impulsat la campanya ‘Bicivisme’ per recordar les recomanacions d’ús de bicicletes i patinets als usuaris.
Una convivència a vegades complicada
Bicicletes, cotxes, motos i vianants conviuen amb els nous patinets elèctrics a la nostra comarca, però la manca d’educació viària, obligatòria en escoles i instituts, està ocasionant certs problemes de convivència entre els diferents tipus de desplaçaments. Per això, l’AMB fa deu recomanacions clau per als ciclistes: senyalitzar els avançaments, canvis de trajectòria i aturades, reduir velocitat en interseccions, adaptar la velocitat a la resta de ciclistes, només avançar amb seguretat, fer servir el timbre de la bici per alertar a la resta d’usuaris, respectar al vianant, anar pel centre del carril a la calçada, no circular per les voreres, anar amb els llums encesos i assegurar el quadre, les dues rodes i el seient en aparcar la bici. Però, quin és el principal problema?
Sabem anar en bici?
“A Barcelona i al Baix Llobregat, com a la resta del país, falta l’aprenentatge viari que es fa a Holanda”, explica en Carles Benito, president del BACC, assegurant que no tothom sap com s’ha de circular per carretera o pels carrils habilitats per als ciclistes. De fet, assevera que les administracions moltes vegades han “mal educat als conductors, vianants i ciclistes”, especialment quan es fan “vies ciclables” a l’espai destinant a passejar. “La vorera és per a les persones”, remarca Benito sobre la falta d’educació viària de gran part de la població. Així i tot, amb les carències de carrils per a bicis reals a les ciutats metropolitanes, l’AMB ha fet un primer intent per a conscienciar als usuaris de com han de circular: és el primer pas d’una administració per a considerar a la bicicleta un vehicle real.
Mala educació amb ratlles blanques
Moltes vegades per fer un carril bici, els ajuntaments agafen el camí fàcil: pintar ratlles blanques a les voreres. I, encara que sembli mentida, succeeix sobretot a les ciutats costaneres del Delta. “Nosaltres vam recomanar a les administracions que no pintessin les ratlles a les voreres”, explica el president del BACC, tot i que “és molt complicat” perquè per als ajuntaments “és més barat pintar una línia que fer un carril bici en condicions”.
Per evitar la mala educació, tant de ciclistes com vianants, cotxes o motos, des del BACC aposten per “pacificar el trànsit”, reduint, per exemple, la velocitat dels carrers a 20 o 30Km/h, en el cas que no hi hagi suficient espai o diners per construir un carril especial per bicicletes o patinets. Tot i que, les recomanacions del ‘Bicivisme’ són un bon punt de partida, haurien d’anar acompanyades de noves inversions en infraestructures dins i entre les ciutats del cinturó metropolità. III
Si (
No(
