Sant Tornem-hi

I aquesta desafecció que molts de nosaltres tenim és un problema important, que òbviament qui ha provocat que anem a eleccions no ha valorat, preferint centrar-se en enquestes.

I aquesta és la clau, i d’això justament plora la criatura, l’interès particular per sobre de l’interès general.

El Sr. Sánchez no és conscient que probablement serà el President del Regne d’Espanya que més haurà contribuït al deteriorament del sistema democràtic estatal.

Segurament aquesta afirmació que acabo de fer a algú li sembla exagerada, perquè pensarà que amb la corrupció del PP, o amb els GAL de Felipe González, més mal es va fer a la democràcia, i igual és així, però la diferència entre aquells fets i l’actual és que en aquells moments la ciutadania tenia ganes d’anar a votar per canviar les coses. Ara anirem a votar perquè toca, i anirem (perquè al final hi anirem) perquè tot i que el Sr. Sánchez està pensant en xifres i guarismes que li donin més o menys majories, nosaltres anirem a votar perquè creiem que malgrat ell, votar és l’acte més important que podem fer com a ciutadans i ciutadanes.

La democràcia espanyola no serà mai una democràcia exemplar fins que els dirigents pensin que darrere d’aquests números i xifres que deia, hi ha persones amb problemes reals. És curiós que durant aquests anys aquells que més han criticat al moviment que està intentant instaurar la república catalana, dient que aquests no eren els problemes reals de la ciutadania, són els mateixos que no pensen en la ciutadania sinó en les enquestes i les majories.

De fet al Baix Llobregat tenim un clar exemple que el fet d’estar pensant en eleccions ha fet que la variant de Vallirana continuï tancada per un problema de “seguretat” (com si fos molt segur que passin camions amb mercaderies perilloses pel centre de la vila).

El dia que els que governen Espanya pensin que darrere de tres vots hi ha l’Oriol, l’Abdul·lah i la Carmen, per exemple, és quan la democràcia espanyola podrà començar a ser una democràcia.