Funcionaris de Brians impulsen una plataforma en defensa del col·lectiu

Tenen una feina complexa, difícil i que gairebé ningú no reconeix. Treballadors que un dia poden obrir una porta i trobar-se un cadàver a l’altre costat. Es queixen, a més, que l’administració no els hi dóna suport, i que la societat els mira amb recel. Estem parlant dels funcionaris de presons, que han fet un pas endavant a Brians i han creat una plataforma amb l’aspiració de créixer en l’àmbit català i l’objectiu de lluitar pels seus drets. Es tracta de Marea Blava, un moviment que no depèn dels sindicats i que va començar a caminar a Brians fa aproximadament un any, però que no ha estat fins fa quatre o cinc mesos que s’ha constituït oficialment.

Els funcionaris de presons, com a col·lectiu, solen estar sovint al centre de la polèmica. Darrerament, per unes declaracions d’Iñaki Rivera, el director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, que assenyalava en un programa de TV3 que les morts en els Departaments de Règim Tancat (DERT) no eren casos aïllats. Es tracta d’espais on els presos passen gairebé tot el dia aïllats i que Nacions Unides recomana que no hi romanguin més de 15 dies per no afectar la seva salut mental. Rivera denunciava que al seu interior tenen lloc tortures i vexacions, unes afirmacions que li han reportat una querella per part de 175 funcionaris de Brians.

Polèmica amb la direcció de Brians
També van estar al focus fa un any, després de la sortida del director de Brians, Josep Font, per suposades “amenaces de mort”. Des de Marea Blava, que van estar molt actius a l’hora de pressionar i criticar la gestió de Font -ells la defineixen com a “provocadora i insensata”-, rebutgen que hi hagués cap voluntat violenta en les pintades que van aparèixer a la presó contra l’exdirector i apunten que es van magnificar. La mateixa consellera de Justícia, Ester Capella, va defensar el paper de Font com un “magnífic professional” i també la col·locació de càmeres “als espais foscos de la presó”, aspecte que critiquen des de Marea Blava, ja que ho consideren un “atemptat contra la intimitat” que posa, a més, en dubte la seva professionalitat. A més, els treballadors alertaven que en haver passat Brians de ser un centre de penats a un de preventius -després del tancament de la Model-, la situació va esdevenir un “caos” i que hi havia massificació que, al seu torn, feia augmentar el nombre d’agressions.

D’aquell estira-i-arronsa contra la direcció de Brians va sorgir un grup que, amb el temps, va consolidar-se com a plataforma. La seva voluntat, explica el seu president, Roberto E. M., és defensar les condicions laborals dels funcionaris de presons, fer de palanca d’acció perquè actuïn els sindicats i fer entendre a la societat la seva tasca. “Som els grans oblidats de l’administració i de la societat, tot i ser una figura bàsica”, defensa el president de Marea Blava. Asseguren que se senten “indefensos” davant l’administració i que s’ha propagat una idea falsa del col·lectiu. Atribueixen, en aquest sentit, els suïcidis als DERT a les “situacions complexes” que es donen a les presons i defensen la seva actuació. “Som els primers interessats perquè no els passi res als presos”, asseguren, alhora que, remarquen, es “juguen la vida” a vegades. De fet, recorden que la gran majoria de les baixes del col·lectiu són per qüestions psicològiques, per la pressió que suporten.