Joan Margarit, premi a la riquesa cultural peninsular

Es defineix com un cas estrany sobre el qual “no hi ha bibliografia”. Joan Margarit, veí de Sant Just Desvern i flamant Premi Cervantes, és el primer autor en català que obté el guardó més important de les lletres castellanes. El jurat del prestigiós premi va reconèixer la seva tasca “d’enriquiment tant la llengua espanyola com la catalana”, a més de “representar la pluralitat de la cultura peninsular”. És l’home del mes al Baix Llobregat; així ho testimonien les peticions d’entrevista que ha rebut i que l’han portat de cap als seus 81 anys.

Margarit, el poeta bilingüe -tot i que sosté que els grans poemes s’escriuen en la llengua materna, a diferència de la prosa-, va començar a escriure en castellà empès per les circumstàncies. “Em trobo de jove amb un senyor que es deia Francisco Franco que em fica a puntades el castellà”, va explicar a principis de novembre, poc abans de fer-se pública la decisió del jurat, a l’Institut Cervantes, a on al costat del seu director i company Luis García Montero va dipositar cinc llibres de la seva obra per al llegat que guarda la caixa forta de la institució. Margarit, víctima del que Josep Benet va descriure en el seu dia com un “genocidi cultural” del franquisme cap a la llengua catalana, lluny de renunciar al castellà imposat, es vanta de tenir “dues llengües gairebé igual de maniobrables per mi”. “Aquest castellà no penso tornar-li ara”, va sentenciar a l’Institut Cervantes en referència al dictador.

Obra intensa
Recorda que va enviar el seu primer llibre a Camilo José Cela i que li va agradar, fins al punt de decidir fer-li el pròleg. De totes maneres, sembla que no acabava d’estar content amb la seva obra, malgrat rebre bones crítiques. Va ser aquí que va decidir fer el pas al català, al voltant dels 40, però tampoc va acabar de fer-li el pes. “Pecava d’excés d’entusiasme en les paraules”, reconeix l’autor. Malgrat que en ocasions han dit d’ell que escriu en català i versiona en castellà, en alguna ocasió ha defensat que les dues versions d’un mateix poema, en castellà i català, tenen veu pròpia. Margarit sempre ha afirmat que la poesia s’escriu en la llengua materna. “Jo sóc un cas molt especial”, es va definir a l’Institut Cervantes el novembre, atès que tot i tenir el català com a llengua materna ha pogut arribar a fer servir el castellà per fer poesia.

Sobre això, García Montero va reconèixer el dia que va dipositar el seu llegat a l’Institut Cervantes que Margarit, amb qui ha compartit sessions de poesia a la comarca, com l’organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals a finals de setembre a Sant Feliu, és un representant de la “grandíssima tradició de poesia catalana” i que, en aquest sentit, la tasca de l’institut és “divulgar i defensar totes les cultures de les nacionalitats i regions que s’integren a l’Estat”. De fet, Margarit no és el primer català que rep el Cervantes, però sí el primer que el guanya tot i escriure també en català.

Una cultura rica
Una decisió del jurat del Premi Cervantes que és tota una declaració d’intencions a l’hora d’obrir-se a uns altres escriptors de l’estat, que escriuen també en la seva llengua materna no castellana, i que enriqueixen la cultura peninsular i posen de manifest la seva diversitat.