FGC, quatre dècades de vida

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va celebrar 40 anys de vida el passat desembre. A finals de l’any 1979, amb els ajuntaments democràtics recentment configurats, el president del govern de la Generalitat provisional Josep Tarradellas signava el decret de constitució de l’empresa pública de ferrocarrils. D’aquesta manera, passava a assumir la gestió de les xarxes ferroviàries de via estreta traspassades per l’Estat al govern català.
Començava una feina de renovació i millora d’una xarxa que havia patit falta d’inversions i presentava, en alguns casos, situacions inversemblants de deixadesa. Quatre dècades més tard, FGC reivindica la tasca d’innovació i qualitat portada a terme, amb la satisfacció de la feina ben feta i posant el focus en els reptes de futur. Tanmateix, la història dels ferrocarrils catalans no va arrencar l’any 1979: cal viatjar encara més enrere, 150 anys per ser més concrets.
Arrels profundes amb els ‘carrilets’
A redós del creixement industrial del segle XIX, el ferrocarril va expandir-se arreu de Catalunya. El 1863, 15 anys més tard de la inauguració de la primera línia de ferrocarril entre Barcelona i Mataró, naixia el Tren de Sarrià, la línia més antiga del que avui és FGC. Les vies unien la capital catalana amb l’aleshores vila independent de Sarrià, a través d’un suburbà que està considerat el primer ferrocarril suburbà del continent europeu. Va ser a partir d’aquí que es va produir un esclat en les comunicacions que, acompanyat per l’arribada de l’electricitat, va configurar d’una gran xarxa de ferrocarril catalana que va donar com a resultat la creació de l’empresa precursora d’FGC, Ferrocarrils de Catalunya, mentre que a la conca del Llobregat les línies es van unificar sota la marca Ferrocarrils Catalans.
Després de la guerra i durant la dictadura, la falta d’inversions va afectar la xarxa, que presentava deficiències que, més endavant, va haver d’afrontar FGC a través d’un programa d’inversions per modernitzar la infraestructura. La dècada dels 80 va ser important en aquest sentit, atès que es van renovar els trens, modernitzar les estacions -en especial la línia entre Martorell i Igualada, amb deficiències estructurals- i les freqüències de pas i soterrar trams -com el comprès entre Sant Boi i Barcelona-. En aquella dècada i anys posteriors, a més, FGC va fer el pas per gestionar els funiculars, telefèrics i cremalleres -com el de Montserrat-, a més de gestionar recorreguts turístics -com el Tren del Ciment, a l’Alt Llobregat- i ampliar el servei a les estacions d’esquí del país.