Negacionisme.cat

El Conseller no es tallava un pèl reconeixent que no, que encara no hem guanyat perquè la victòria arribarà el dia que realment siguem república. I d’això es tracta, de treballar per corregir errors comesos, per aprendre de les sobreactuacions estèrils i d’actuar de forma més intel·ligent i discreta.
Però en comptes de tot això els independentistes ens estem discutint constantment entre nosaltres, i per més que li dono voltes em costa d’entendre, perquè no fa tant els sobiranistes no érem més que un vint per cent, i ara que som tants ens estem matant.
I si bé fa temps que dono voltes al perquè discutim recurrentment, va ser amb la frase d’en Romeva quan ho vaig entendre. Son molts els que no entenen que malgrat haguem fet passos importants no hem guanyat encara, son molts els que viuen en un “negacionisme”, els que creuen que ja està tot aconseguit i que es dediquen a menysprear a tots els sobiranistes que no pensen exactament igual que ells.
La consecució de la república l’aconseguirem sumant més suports, a dins i fora de Catalunya. Dins, convencent més gent, perquè malgrat els independentistes siguem majoria hi ha qui la discuteix erquè els tres partits sobiranistes mai en cap elecció hem superat el cinquanta per cent dels sufragis emesos. I fora, treballant perquè l’opinió espanyola no vegi com un atac personal que els catalans vulguem decidir el nostre futur. No cal convèncer a la societat espanyola en pro de la secessió de Catalunya, simplement que el fet que vulguem autodeterminar- nos no suposa ni un atac, ni un perjudici cap amb ells. I això només es fa parlant i explicant-se en els mitjans i fòrums que la societat espanyola majoritàriament mira o llegeix.
Així doncs, no és allò de tot està per fer i tot és possible, sinó que hem fet molt, i gràcies a això, cada cop tot és més possible. Això sí, el dia que deixem de competir entre sobiranistes i entenguem que no es pot ser més o menys independentista, que d’independentista ho ets o no ho ets, però que el terme no admet graduació, aquell dia, a banda de deixar de perdre el temps, estarem més a prop de que el que avui és possible, demà sigui realitat. III