Que ens deixin tranquils i mirin cap a un altre lloc

És una zona molt atapeïda territorialment i agredida per les grans infraestructures, on des de fa molts anys s’han fet grans esforços per poder integrar la qualitat de vida amb l’existència dels grans serveis com port, aeroport, ferrocarril, etc. El Prat conviu i gaudeix amb l’entorn de la llacuna de la Ricarda, els aiguamolls, la pineda, la platja i la flora i la fauna.
Doncs sembla que tot i els grans esforços els pratencs no podem estar tranquils perquè AENA ja torna a parlar d’ampliar l’aeroport obviant la situació d’emergència climàtica actual. Ara es tracta d’allargar la tercera pista de l’aeroport el que comportaria la destrucció dels espais naturals del Delta i, també la intranquil·litat dels veïns de Gavà i Castelldefels perquè amb tota probabilitat els avions tornarien a sobrevolar per damunt dels seus caps.
Però no acaben aquí les agressions. La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya vol eliminar alguns jutjats de violència locals i agrupar-los en d’altres comarcals. Si això és produeix, nou jutjats, entre ells el del Prat, Esplugues, Martorell i Sant Boi, seran suprimits. Aquest tema ha provocat un gran malestar als ajuntaments i també a les entitats de dones, ja que en pocs dies de diferència hi han hagut assassinats masclistes al Prat, a Esplugues i recentment a Mataró. No entenc la poca sensibilitat del TSJC en aquest tema, perquè hom coneix el que costa convèncer a una dona, que és objecte de maltractaments, perquè vagi al jutjat a denunciar. Doncs si els afegim més dificultats i a més a més s’han de desplaçar a un altre municipi ben segur que moltes de les conductes i delictes per violència masclista quedaran impunes.
Per acabar-ho d’adobar també han generat inquietud les paraules de la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, oferint aquesta ciutat per acollir el Mobile World Congress que fa anys se celebra al polígon Granvia de l’HospitaletEn aquest tema cal demanar una mica de sensatesa a ciutadans, taxistes i responsables d’altres serveis perquè de vegades, les amenaces de vagues, boicots i aldarulls als carrers i al transport serveixen per donar idees a altres indrets que acollirien amb entusiasme aquests esdeveniments que, no oblidem proporcionen economia i bona imatge a l’Hospitalet,
Barcelona, Catalunya i Espanya.
Sembla que tot plegat de moment són projectes, però no podem abaixar la guàrdia ni fer un pas enrere ni renunciar a tot el que s’ha aconseguit durant molts anys de lluites veïnals i institucionals en aquest territori. III