“Al matí collia bledes i a la tarda dinava amb l’alcalde de Barcelona”

A les eleccions municipals de 1983 va anar a la llista del PSC i va repetir set vegades més com a candidata. En total, 31 anys de regidora en aquest petit municipi de la comarca de poc més de quatre mil habitants, on va estar quatre anys d’alcaldessa, entre 2003 i 2007 i va ser la primera dona en encapçalar al Baix Llobregat una candidatura socialista, el 1991. Afable i extravertida, la Tomy, com la coneix tothom, no es mossega la llengua quan recorda les dificultats d’estar tants anys a l’oposició amb un perfil com el seu.

Quan comença el seu compromís polític?
Jo m’havia casat amb un climentó el 1978 i quan va néixer el meu fill el 1981 vaig veure que no li podia posar ni una injecció, perquè al poble no teníem ni pediatra, ni infermer. Sant Climent semblava el poble de Castella on vivien els meus pares, perquè fins i tot les xeringues s’havien de pagar. A les primeres eleccions municipals del 1979 no s’havia presentat candidatura del PSC i el 1983 ens vam ajuntar uns quants coneguts per fer una llista i jo anava de número dos. Vam treure dos regidors d’un total d’onze. El 1999 en vam treure tres, érem la llista més votada i li vaig oferir un pacte a la Unió Local Independent (ULI), però van preferir pactar amb l’únic regidor del PP que ha tingut mai l’Ajuntament de Sant Climent.

Finalment arriben les eleccions de 2003 i aconsegueix ser alcaldessa.
Sí. El PSC torna a ser la llista més votada, amb quatre regidors i acabo sent alcaldessa amb el suport dels dos regidors de Convergència. Després de tants anys d’estar a l’Ajuntament les relacions eren bones i van preferir donar-me suport a mi en lloc d’acceptar una oferta de l’ULI i impedir que fos alcaldessa.

Només va estar quatre anys al càrrec. Per què?
L’oposició va estar tot el mandat, del 2003 al 2007, boicotejant totes les coses que havia intentat fer al municipi: l’escola bressol, un col·legi, les infraestructures necessàries per poder arribar amb l’autobús fins a una urbanització que estava molt aïllada o fer una connexió de conurbació urbana que connectés el casc urbà. Un veí em va dir un temps després: “vas perdre el 2007 perquè en quatre anys vas fer més que ells en 23”.

I vostè per què creu que no va mantenir l’alcaldia?
Jo crec que no em van perdonar mai que fos dona, socialista i que em digués Tomasa Jiménez Frías. Sóc la primera dona socialista a l’Ajuntament i que, a més a més, no és climentona. Sant Climent va tenir una alcaldessa per Convergència, la Dolors Baqués, que va morir el gener, però ella era del poble. El 2007, després de perdre l’alcaldia, em torno a presentar, però només traiem dos regidors i el 2011 traiem un sol regidor. Em presento perquè no hi ha ningú que vulgui dedicar el seu temps a això. La veritat és que no és fàcil estar tants anys a l’oposició.

No em ve al cap un cas similar a cap poble de la comarca i possiblement de Catalunya. Per què va aguantar? Abans ha deixat entreveure que es va sentir discriminada. Per ser dona, per ser socialista o per les dues coses?
Per ser dona i per ser de fora del poble, per tot. Els plens els fèiem a partir de les 10 de la nit, perquè tots érem pagesos, i fins a les dues o les tres de la matinada. Jo tenia un nen petit i recordo que la frase que més escoltava era: “Aquesta no té res a fer a casa seva?”. Amb el temps, quan els veïns em van conèixer més em van dir: “Si volies ser alcaldessa, perquè no et presentaves per Convergència?”. O sigui, m’acceptaven per Convergència, però com a socialista, no. Jo no parlava català, no tenia ningú del poble al darrere. Anava acompanyada de quatre amics, quatre veïns i la meva família. Al final vaig acabar militant jo sola al PSC.

Quins records li queden del temps que va estar de regidora a l’oposició i dels quatre anys d’alcaldessa?
De l’època de regidora, la sensació que em va quedar era que vaig treballar molt per un poble que després no m’ho va saber agrair. El temps que vaig estar a l’oposició vaig fer moltes gestions per gent que m’ho va demanar. I de l’època d’alcaldessa recordo que durant quatre anys vaig poder portar a terme una sèrie de projectes que es van anar arrossegant 20 anys.

Per exemple?
Construir un col·legi nou per al poble, redreçar una connexió del casc antic amb el barri de la Rodera, que era un camí de terra que vaig urbanitzar. I després la satisfacció de veure que estàs ajudant la gent. La política acaba sent fer coses per altres i el que em motiva és veure el canvi de Sant Climent, un municipi situat molt a prop de Barcelona, però que no tenia uns serveis bàsics, com poder-li posar una injecció al teu fill.

Anys després de deixar l’alcaldia, la fiscalia es va querellar contra vostè per un delicte de prevaricació en una operació urbanística i finalment es va arxivar el cas. Què va passar?
Vaig interpretar que anaven per mi, els quatre regidors d’ULI i els dos d’Esquerra Republicana. Van decidir anar a una cacera de bruixes, perquè continuaven creient que durant el meu mandat es va iniciar el procés urbanístic del poble i l’Ajuntament va pagar uns diners per uns terrenys. I això és fals perquè els terrenys ja els havien venut abans que jo fos alcaldessa. Jo em trobo amb tot el desenvolupament de tot aquell projecte durant el meu mandat. Esquerra, que entra a governar per primera vegada al municipi, aboca l’alcalde a querellar-se contra mi. I cal no oblidar que el denunciant va ser un secretari municipal que va prendre possessió just una setmana abans que deixés l’alcaldia, quan ja havia perdut les eleccions, i que tampoc estava molt content amb mi perquè li vaig dir que no es quedés la plaça.

Ha valgut la pena tot plegat?
Sí, jo volia fer coses pel meu poble i ajudar la gent. Gràcies a la política he tingut la possibilitat de conèixer moltes persones i participar en actes que com a ciutadana no hagués pogut ser-hi. Moltes vegades he explicat que al matí estava collint bledes amb el meu marit i a la tarda estava dinant amb l’alcalde de Barcelona, a l’Àrea Metropolitana. El 1991 també vaig ser consellera comarcal fins al 2011, primer sense càrrec, després obres públiques i infraestructures més tard de serveis socials. Això era difícil per a mi, per la meva formació, perquè no tinc estudis universitaris. L’única cosa que em retrec a mi mateixa és que amb 66 anys i després de treballar tota la vida, no tinc pensió.

Què fa ara?
Estic jubilada i cuido de dues nétes, que em porten de bòlit. Ara hi ha un grup molt maco del PSC a Sant Climent i tenim 15 militants, tot un rècord. M’han escollit primera secretària. Segueixo vivint a Sant Climent, però tinc ganes de tornar uns mesos de l’any a Baltanás.