I finalment vam parlar...

Però la realitat és aquesta, han calgut anys, quasi un decenni per seure al govern de Catalunya i Espanya per simplement dialogar. Ara és obvi que si el diàleg no és sincer, això no servirà de res, per tant ara més que parlar, cal enraonar. Enraonar implica escoltar, empatitzar i també cedir, sí, totes dues parts han de cedir, és el que té qualsevol negociació.

La situació és complexa perquè per la banda espanyola la dreta i la ultradreta apreten per desgastar al govern de la Moncloa, i pot haver-hi el perill que si el PSOE creu que el desgast és gran es desdigui dels seus compromisos i intenti fer que la taula sigui un passar el temps sense que realment hi hagi voluntat d’arribar a acords.

Però a la banda catalana la qüestió no és més senzilla, hi ha sectors de l’independentisme que creuen que la taula de diàleg és una pèrdua de temps, i potser el temps acaba dient que el govern de PSOE-PODEMOS no tenia cap intenció de solucionar el conflicte, però igual justament és això el que necessitem, demostrar que a Espanya el problema no és la dreta intolerant, sinó que l’esquerra és el mateix. PODEMOS sempre ha estat el partit espanyol que més empatia ha mostrat per la causa catalana i és ara el moment en que els actes del partit morat han de concordar amb el seu discurs.

La banda catalana en tot moment s’ha de mantenir ferma i tossuda en parlar sempre, passi el que passi, perquè des de l’independentisme sempre s’ha apostat per aconseguir el seu objectiu per mitjans pacífics i democràtics, i justament ara, en el moment en el qual tenint un govern d’Espanya que depèn dels vots dels diputats independentistes per governar, i sobretot que per primer cop s’ha aconseguit el reconeixement com un subjecte jurídic igual. És a dir, per fi s’ha aconseguit que a Catalunya no se la tracti com una Comunitat Autònoma més, és el primer pas per solucionar el conflicte.

En tot cas el temps dirà com evoluciona tot plegat, però el que és segur que avui podem ser molt més optimistes que fa uns mesos, es comença a veure la llum al final del túnel. III