“Som nosaltres els que volem que la fruita no tingui gust de res”

Avui dia molta fruita no té gust de res.
Perquè som nosaltres els que volem que no tingui gust de res.

Quina paradoxa!
Volem una perfecció en les fruites i verdures. La fruita que té una altra forma no és que sigui pitjor, a no ser que estigui podrida. Pensa que un carbassó, encara que estigui deformat, quan el talles segueix sent un carbassó.
Ma mare sempre em deia que agafés les més maques quan anava a comprar.
Ho hem après de petits i ho hem adoptat, que les coses que compres siguin perfectes. El que és imperfecte per a la gent, és la perfecció per a nosaltres a Espigoladors.

Què creus que hi ha darrere d’aquest pensament?
Volem menjar molt perfecte. Volem coses bones i maques, però que no portin conservants o additius. Ens contradiem en algunes coses.

Una poma maca crida més l’atenció que una de lletja.
És que, de fet, és més bona, i la natura ha volgut que sortís així. Les fruites imperfectes són les perfectes. Al Marroc veig patates súper deformades, i és això.

Potser pensem que si té aquesta forma diferent de la ‘normal’ és per alguna raó amagada...
La gent està acostumada al fet que tot el que mengem sigui ideal, però en uns altres països, en els quals realment necessiten menjar, això no es mira tant. Si t’atures a pensar la quantitat d’excedents que hi ha i ho compares amb la gent que passa gana...

I aquests excedents ‘lletjos’ no agraden als mercats.
Clar. Com que no ens agrada, què fan les empreses? Intentar encaixar en el mercat. I què vol el mercat? Que la fruita i les verdures estiguin perfectes.

Podem trencar aquest cercle d’alguna manera?
Amb sensibilització i un canvi de xip. A més, cada vegada hi ha més empreses que fan aquesta tasca entre la població. Sóc optimista perquè les persones ens cuidem més i valorem els productes naturals, que no han patit transformacions amb additius o conservants.

Cada cop es valora més els productes de proximitat, però per contra els pagesos estan en peu de guerra pel poc rendiment que treuen dels seus productes. Una altra paradoxa.
La feina de pagès està molt poc valorada. I en el fons és millor menjar-te una carxofa de proximitat que no pas una altra que ve d’una cambra frigorífica que ha perdut qualitats.

Canviant de tema, he de confessar que he començat adreçant-me a tu en castellà.
Sí, a vegades la gent se sorprèn, sobretot quan els hi respons en català. Queden en xoc perquè no s’ho esperen.

Creus que això anirà canviant?
Tenim molts tòpics i estereotips, com que la persona de fora parla en castellà i molt probablement català. I això ja ho hem de superar. Sóc optimista i crec que cada vegada anirà a millor, és a dir, que hi haurà més persones de fora que aprenguin català i s’hi puguin defensar.