Quin és el pla que té per anar recuperant la normalitat a Esparreguera el més aviat possible?
En les properes setmanes estarem atents als nous decrets sobre l’Estat d’Alarma i, a partir d’aquests, anirem prenent les mesures adients per la tornada progressiva a la normalitat i el restabliment dels diferents serveis municipals. En paral·lel, hem de treballar en un pla de xoc a nivell econòmic per intentar anticipar-nos al moment en què puguem obrir el país. És difícil anticipar-s’hi perquè les circumstàncies canvien dia a dia, però en tot cas hem de preveu reescenaris en els diferents sectors, a nivell de promoció econòmica, en l’educació, en la cultura, en el món de l’esport, etc. Si tenim les mesures fetes, només les haurem d’aprovar.
Quina inversió o partida pressupostària extraordinària preveu disposar per recolzar la recuperació i pal·liar així la greu crisi econòmica i social que ha ocasionat la pandèmia del coronavirus?
A nivell d’Esparreguera, fins el moment actual ja hem executat diferents partides pressupostàries per fer front a la crisi. D’una banda,77.000 euros per ampliar diferents serveis socials bàsics, com ara el de teleassistència, l’atenció domiciliària, les beques menjador i el servei d’àpats a domicili, i, d’altra banda, una paquet de 62.000 euros destinat a adquirir material de protecció i fer neteja i desinfecció de carrers i seus municipals. Estem pendents de poder invertir uns140.000 euros addicionalment per reforçar el personal de serveis socials fins a finals d’any, però el paquet d’inversions més gran l’acabarem d’establir d’aquí unes setmanes, quan es defineixi finalment quina part del superàvit del 2019 de l’Ajuntament podem utilitzar, com afecta la regla de la despesa i fins a quin punt podem fer ús del romanent de tresoreria.
Com les víctimes de l'Covid-19 són els nostres ciutadans més grans, que proposta o política va a desenvolupar en el seu àmbit per reforçar el seu benestar davant possibles rebrots? En el cas d’Esparreguera, on tenim la Residència Municipal de Can Comelles, el nivell d’incidència de l’epidèmia fins ara ha estat nul. En aquest sentit, pensem que va ser un encert prendre les primeres mesures d’aïllament en aquest centre geriàtric inclús abans de la declaració de l’Estat d’Alarma, el 7 de març, quan es van restringir les visites de familiars i es van suspendre les sortides i entrades tant de residents com de visitants. A partir d’aquí s’han extremat les mesures higièniques i de desinfecció i s’ha treballat regularment seguint els protocols de seguretat i prevenció de manera estricta. De moment no s’ha registrat cap cas positiu a la residència.
I fora de la residència, què s’ha fet?
Fora de la Residència de Can Comelles, pel que fa a la població de gent gran d’Esparreguera, s’han dut a terme diferents iniciatives per a detectar persones en situació de vulnerabilitat durant el confinament i s’han activat diferents serveis de suport i acompanyament. Així, per exemple, s’han fet trucades a totes les persones més grans de 75 any sque viuen a Esparreguera i no rebien cap servei assistencial i se les ha ofert la possibilitat de rebre ajuda per a fer la compra d’aliments, productes d’higiene o farmacèutics. Des de l’esclat de la crisi i fins al15 d’abril, s’han fet 91 noves altes al servei de teleassistència, 27 al servei d’atenció domiciliària i 15 al servei d’àpats a domicili.
Com ha funcionat la xarxa de solidaritat a Esparreguera?
La solidaritat ha funcionat a diferents nivells a Esparreguera, des d’iniciatives canalitzades des dels propis serveis de l’Ajuntament fins a iniciatives que el consistori ha dut a terme en col·laboració amb altres entitats o iniciatives ciutadanes on s’han vist implicades nombroses persones i empreses a títol personal. Pel que fa a les iniciatives oficials, en l’àmbit econòmic hem demanat la suspensió del cobrament dels impostos i estem treballant per no cobrar les taxes i els preus públics en serveis que no s’han prestat. D’altra banda, des dels serveis socials municipals, cal destacar l’esforç dut a terme per ampliar el servei de targetes moneder lliurades a les famílies més vulnerables, un total de 55 noves targetes en les darreres setmanes, amb una càrrega d’entre 50 i 100 euros mensuals per ajudar a fer la compra d’aliments bàsics. D’altra banda, l’Ajuntament i Creu Roja vam signar un conveni de col·laboració per de lliurar aliments i donar suport a persones en situació de vulnerabilitat en el context de l’emergència sanitària. Després de 4 setmanes de treball conjunt, des de Creu Roja s’estava atenent de forma regular 12 persones a Esparreguera.
Hi ha també mostres de solidaritat d’empreses local i veïns?
La xarxa ciutadana també ha funcionat molt bé al nostre municipi, on més d’una trentena de persones particulars i empreses han col·laborat per a confeccionar mascaretes de roba. De moment se n’han produït prop de 3.000 unitats, que es lliuren esterilitzades, i es destinaran al comerç de la vila i els col·lectius de gent gran i més vulnerables.
En el cas de tenir superàvit, com es planteja destinar-lo un cop flexibilitzin els criteris d'estabilitat pressupostària i la regla de despesa per a augmentar la inversió pública
En el cas d’Esparreguera el superàvit de l’exercici 2019 s’ha fixat en 1.886.000 euros. Ara caldrà veure quina part d’aquest és el que se’ns permet als Ajuntaments dedicar-lo a inversió social, així com en quin llindar se situa el sostre de despesa permès per pal·liar els efectes de la crisi sanitària. Estem atents a aquests nivells màxims de despesa que es fixaran a nivell estatal però al mateix temps ja estem començant a valorar possibles vies d’inversió durant aquest 2020. Les més importants serviran per reforçar els serveis socials municipals i per donar suport al teixit comercial, empreses, autònoms i treballadors, que seran col·lectius que patiran directament les conseqüències econòmiques de la crisi. Estem treballant en un pla de recuperació des de diferents òptiques, des d’ampliar subvencions, oferir serveis d’acompanyament i formació a aquests col·lectius o fer canvis estructurals en l’administració de manera temporal per atendre les qüestions derivades de la crisi d’una forma àgil.
Com s’ha organitzat vostè per mantenir les seves responsabilitats durant l’estat d’alarma?
Durant les darreres setmanes el ritme de treball ha estat frenètic, amb reunions (telemàtiques)constants, trucades i comunicacions permanents. He treballat principalment des de casa però també m’he desplaçat al despatx d’alcaldia amb certa regularitat per poder treballar determinades qüestions. En tot aquest temps, ha calgut dictar nombrosos decrets i bans per assegurar el compliment de les mesures de protecció i aïllament establertes, hem mantingut l’activitat dels òrgans col·legiats (comissions informatives, junta de govern i ple) de manera telemàtica, hi he mantingut diferents reunions al Consell Comarcal i amb diferents alcaldes de la comarca també a través de videoconferència. En el dia a dia, i per a la gestió directa a nivell municipal, hem mantingut un gabinet de crisi actiu a través de whatsapp que ha funcionat a diari i en el que hem vingut coordinant-nos a nivell tècnic i polític.
Un sobreesforç, no?
No. Malgrat tot, per una persona hiperconnectada i activa en les plataformes digitals com jo, aquesta crisi no ha suposat un sobreesforç de comunicació ni coordinació per mantenir les meves responsabilitats.
Ha patit vostè la malaltia o alguna persona propera?
Personalment no les tinc totes de no haver passat malaltia. Tinc la sospita que he estat una de les persones que ha passat la malaltia de manera asimptomàtica, però sortosament sense cap conseqüència per mi ni les persones del meu entorn.
Si (
No(
