El Tribut Metropolità. El tribut de la vergonya

El passat mes de novembre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va enviar als veïns de Cervelló un rebut amb l'import del nou tribut metropolità. Ningú havia sentit a parlar d'aquest tribut i la indignació per part dels veïns va ser majúscula. Així va quedar reflectit en les diferents concentracions a les portes de l'Ajuntament i, molt especialment, a la reunió informativa organitzada a correcuita un cop notificat el tribut en la que van participar l'alcalde i dos personatges de l'AMB (el Gerent i el cap de Tresoreria). Aquests van intentar justificar i donar explicacions del que era aquest nou tribut que s'imposava als ciutadans. No van aconseguir convèncer a ningú, més aviat al contrari, crispant encara més els cervellonencs i cervellonenques. Els ponents confonien contínuament Cervelló amb Pallejà i van intentar justificar aquest nou impost amb infraestructura i manteniments diversos com el Parc de la Timba quan aquest tribut serveix per mantenir únicament el transport públic; de fet, abans s'anomenava Tribut de la Mobilitat.

Aquest tribut s'ha implantat amb opacitat i falta de transparència. Es va aprovar a finals del 2018 gràcies als vots dels grups metropolitans de PSC, ERC i En Comú-Podem. Tots els alcaldes i alcaldesses dels 18 municipis afectats varen utilitzar electoralment el pas de zona 2 a zona 1 però tots van ocultar aquest càrrec. La mentida va arribar tan lluny per part del nostre alcalde que va afirmar que s'havia assabentat del tribut en el moment que va rebre la notificació a casa seva quan un any enrere havia votat a favor.

Es tracta d'un tribut injust, discriminatori i abusiu. Per començar, només paguen propietaris d'immobles els quals ja han pagat prou impostos en l'adquisició de l'immoble i amb l'IBI i quan tots (propietaris i no propietaris) som usuaris potencials del transport públic. En segon lloc, es paga per cada propietat. Per tant, una persona que posseeix un habitatge, un pàrquing i un terreny amb un hort, per exemple, paga tres tributs encara que només sigui un usuari. Els béns d'ús no residencial paguen sense bonificació, de manera que segons habitatges, comerços, pàrquings i terrenys paguen quanties desorbitades. A més, aquest tribut no ha estat acompanyat d'un calendari de millores en matèria de transport que beneficiï el nostre poble i no s'han integrat els títols socials, com la Targeta Rosa, la T-Jove ni la T-4. Finalment, i com a punt més important, l'import a pagar no és proporcional a la capacitat econòmica del contribuent ni als serveis que rep. En definitiva, vulnera greument l'article 31 de la Constitució que diu el següent:

"Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio"

La despesa pública és un altre problema de l'Àrea Metropolitana. A banda del personal fix, n'hi ha 58 membres eventuals, és a dir, directius i assessors nomenats pels partits. En total, hi ha 35 assessors de grups polítics, que cobren 53.276,67 euros anuals, a més de caps de gabinet, directors i gerents, de designació política, amb salaris molt superiors (entre 70.748,21 i 115.306,80 euros anuals). Després estan els 90 consellers metropolitans; alcaldes i regidors que tenen el seu salari a l'ajuntament i l'AMB els presta un generós sobresou per assistir a una reunió mensual de curta durada en horari laboral. Els imports oscil·len entre 885 euros per reunió, com és el cas de l'alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'AMB, l'Antoni Balmón, fins als 265 euros per reunió com el cas del nostre alcalde, que és conseller sense càrrec. Per aquest motiu, no és d'estranyar que el nostre representant es presti als interessos del partit en lloc de defensar els drets dels ciutadans als quals representa.

A tot aquest despropòsit, encara s'havia de sumar dos factors que farien créixer la indignació dels ciutadans.

En primer lloc, a finals de l'any passat, els consellers (entre ells, el nostre alcalde) van decidir pujar un 5% el tribut, per si encara els ciutadans paguessin poc. Quin salari o pensió puja un 5%?

Per a més inri, es va descobrir que a la majoria de municipis s'havia cobrat de més perquè els ajuntaments no havien aportat les dades que demanava l'AMB per calcular el tribut. A Cervelló, els veïns i veïnes han pagat un 250% de més de mitjana, és a dir més de dues vegades i mitja del que realment haurien d'haver assumit. Segurament l'Ajuntament no sabia de la importància de no facilitar les dades requerides i molt probablement l'AMB no va explicar mai als ens locals la transcendència d'aquesta informació. Ara bé, els fets donen per malpensar que hi ha hagut una connivència entre ajuntaments i AMB per a espoliar als ciutadans. Malgrat tot l'AMB diu que no retornarà la diferència als que han pagat el tribut i encara s'atreviran a aplicar els recàrrecs i interessos de demora al qui s'ha negat a pagar. El cas de Cervelló no és un cas aïllat, ja que dels 18 municipis en els quals s'ha aplicat aquest nou impost el 2019, en quasi tots ells l'impost ha estat calculat en unes condicions desfavorables per als ciutadans. Hi ha hagut mala fe? Hi ha hagut negligència per part dels ajuntaments al no passar informació molt important? Hi ha hagut connivència entre AMB i Ajuntaments? No ho sabem però els que han pagat, amb espoli inclòs, com sempre són els ciutadans.

Però el problema encara pot anar més enllà pel ciutadà, ja que l'AMB, d'acord amb l'Ordenança que regeix el càlcul de l'import d'aquest tribut, pot calcular el valor de la bonificació de l'impost del 2020 tenint en compte l'import del rebut del 2019 i d'aquesta forma l'espoli al ciutadà quedaria perpetuat.

Davant d'aquest atemptat contra la democràcia, alguns veïns i veïnes de Cervelló ens vàrem unir amb la resta dels 18 municipis afectats per crear la plataforma NO Tribut AMB. Abans del confinament vàrem fer actes de protesta en places i ajuntaments i vàrem presentar queixes i mocions. Quan la situació ho permeti i mentre aquesta injustícia no es resolgui, ho tornarem a fer.