Pilar Yagüe va néixer al Prat de Llobregat al 1957, és llicenciada en magisteri i doctora en filosofia i ciències de l’educació. Amb 22 anys fou elegida regidora del primer ajuntament democràtic d’aquesta població per les llistes del PSUC després de les eleccions municipals de 1979. La foto que acompanya aquesta entrevista acredita que era l’única dona que hi havia al ple municipal, a banda d’una altra companya de partit, “que només va durar unes setmanes, perquè el seu marit la va fer dimitir”.
La situació pot semblar incomprensible a l’actualitat, però “en aquells anys era difícil trobar dones a la política”, recorda Yagüe. Prova d’això és que l’Antònia Castellana va ser l’única alcaldessa a la comarca després d’aquelles eleccions, en aquest cas a Molins de Rei i també pel PSUC.
Com es va sentir en aquell món tan majoritàriament masculí?
Malament. Mai no em vaig sentir integrada, jo venia del moviment juvenil i estudiantil. Al primer cartipàs vaig ocupar la regidoria de joventut i posteriorment la d’ensenyament durant vuit anys, fins al 1991.
Perquè marxa?
Marxo perquè havia de fer la meva vida professional. Per mi, els representants públics fan un servei durant un temps i desprès han de tenir activitat professional. La política no pot ser una professió. Crec que fins i tot vaig estar molt de temps a l’Ajuntament,
Aquesta visió de la temporalitat de la política que vostè explica no deixa de ser una paradoxa tenint en compte que Lluís Tejedor va estar 40 anys a l’Ajuntament del Prat, més de 37 dels quals com alcalde.
Aquesta visió es la meva, ja sé que no la comparteix molta gent. Vaig intentar ser congruent amb mi mateixa. Des del meu punt de vista, si et dediques professionalment a la política, els interessos professionals acaben estant per sobre dels interessos socials. I això és el què no hauria de ser.
Deia que al primer ajuntament democràtic mai no es va sentir integrada. Va millorar la situació amb el pas dels anys i l’elecció de més dones al ple municipal?
Molt poc. Al segon mandat va entra una altra dona, però la situació general va ser la mateixa.
Tot i saber que és una pregunta recurrent, creu que hi ha una mirada femenina de veure i de fer política?
I tant! Una de les coses que me’n alegra molt és veure dones regidores, alcaldesses, conselleres o ministres. Ara el percentatge de dones és molt més elevat. No sé si n’hi han prou, però està clar que les dones humanitzen més la política. Crec que un ajuntament o una institució presidida per una dona es preocupa més de les persones, dit de manera general, encara que després hi han totes les variables.
Sí, clar, perquè Isabel Díaz Ayuso és presidenta de la Comunitat de Madrid.
Exacte, però tant de bo que fa quaranta anys hi hagués hagut el percentatge de dones que hi ha avui en dia a la política.
Més enllà de la situació minoritària en què es va trobar, quins records li queden de la gestió municipal. Al 1979 estava tot per fer.
Sí. Tot vol dir tot, no només estaven per fer les places i els equipaments, sinó la cultura i la participació democràtica. Vaig ser regidora d’ensenyament durant vuit anys, de 1983 a 1991, i si no recordo malament vaig inaugurar 20 escoles en una població com El Prat. Imagina’t! És una barbaritat i demostra el dèficit que hi havia, només en infraestructures. Veníem d’on veníem. Van ser anys de molta dedicació i de molt aprenentatge democràtic.
Vist en perspectiva, què li va quedar per fer o què podia haver fet millor?
Tot ho podia haver fet millor, segur, com tothom. Els primers anys van ser de creació d’estructures, pura i dura, de places, d’escoles, de carrers, de casals de joves, i després va ser una feina de desenvolupament. Vaig formar part d’una etapa d’un procés, que era imprescindible, i després la cosa va anar evolucionant. No tinc la sensació que m’hagi quedat res a fer, tampoc tinc la sensació d’haver-ho fet tot. És una cosa en evolució i jo vaig en una etapa concreta.
En parlar del Prat és inevitable parlar del barri de Sant Cosme, on els dèficits de tota mena eren encara molt superiors quan arriba la democràcia. Com valora el procés de remodelació del barri?
És una pregunta difícil de respondre, perquè fa molts anys que no hi estic vinculada. Fa 15 anys que no visc al Prat i em falten elements per opinar.
El Prat ha estat l’única població de la comarca que ha mantingut un alcalde del PSUC escollit al 1979, malgrat la crisi del partit derivada del V Congrés de 1981i la posterior evolució en altres marques polítiques, com Iniciativa per Catalunya. Això s’explica pel lideratge polític d’en Lluís Tejedor?
Penso que no. En Tejedor tenia lideratge personal, però també hi havia un lideratge tècnic des de l’Ajuntament, de comunicació amb la gent per part del PSUC, que ens va fer avançar. Jo diria que aquesta comunicació política, aquesta manera d’escoltar és el que ha fet guanyar sempre al PSUC o a Iniciativa al Prat.
I tot això malgrat les lluites fratricides a nivell local dintre del partit i en el sí de l’associació de veïns de Sant Cosme.
Sí, sí, amb interessos molt forts per part d’alguns regidors que eren dirigents veïnals. I no s’ha d’oblidar que, al menys durant el temps que jo vaig estat i crec que després també, no va haver ni un sol cas de corrupció, ni desviament de fons enlloc.
Què fa desprès de deixar l’Ajuntament?
Durant uns anys vaig estar de professora a la Universitat Autònoma i desprès m’especialitzo en una cosa que es diu programació neurolingüística i munto amb el meu company un centre de formació i teràpia.
Deixa la política activa?
Sí, entre d’altres coses havia de començar la vida professional. Em vaig especialitzar en aquest tipus de psicologia i hem tingut obert aquest centre durant 25 anys.
I què fa ara Pilar Yagüe?
Ara mateix, acabant aquest projecte de centre, però començant un projecte de cohabitatge. Consisteix en buscar una alternativa a viure la tercera edat o de sèniors d’una manera diferent, més activa i harmònica que quedar-se a casa. Em falta un any per la jubilació i estic fent una transició entre la feina i el cohabitatge, amb un grup de gent.
Si tornés a ser regidora ho faria tot d’una altra manera?
Segur, ho faria diferent, com qualsevol cosa a la vida. Però mantindria la il·lusió amb la que vam començar a treballar i el sentit de servei a la comunitat.
Tots els entrevistats en aquesta secció coincideixen que l’època en què es dedicaren a la política local va ser la que més els va omplir. Coincideix en aquesta sensació?
Jo només he tingut aquest càrrec de regidora durant 12 anys. Va ser una etapa interessant de la vida, però també n’he viscut d’altres. III
Si (
No(
