Molts cops, amb raó, la gent percep l’urbanisme com a pràctica que s’ha fet servir per enriquir-se fraudulentament, però l’urbanisme és l’eina més poderosa que existeix per fer polítiques socials, mediambientals...La Llei de barris va suposar la recuperació de molts barris degradats. Justament, la pandèmia ens ha mostrat quines són les necessitats humanes més bàsiques que no ha resolt l’actual urbanisme. La necessitat de disposar d’espais oberts i de relació amb la natura s’han demostrat imprescindibles per afrontar una crisi sanitària, i suportar una situació de confinament.
Així doncs, aquell model obsolet d’urbanitzar només basant-se en un criteri quantitatiu i no qualitatiu és fallit, i ha d’acabar definitivament. El país ha fet un canvi de mentalitat en molts aspectes, i entre ells la sensibilitat i respecte al medi ambient, i és per això que aquesta mentalitat s’ha de veure reflectida als Plans Directors Urbanístics (PDU) de la comarca que s’estan aprovant. És una oportunitat per adaptar el planejament urbanístic tot evitant transformacions innecessàries. S’ha d’evitar el desplegament de planejaments contraris al principi del desenvolupament sostenible. En aquest sentit, és necessari articular un programa que permeti ajudar als municipis en la renovació del seu planejament, prioritzant aquells planejaments més desfasats i contraris a aquests principis. I de fet, cal estar amatents, perquè tenim un exemple recent com és el PDU que afecta a L’Hospitalet de Llobregat (PDU Gran Via), i que en concret, inicialment el mateix destruïa la part de Cal Trabal (darrera zona agrícola de l’Hospitalet), i que va caldre que Esquerra Republicana ho portés als jutjats per conservar Cal Trabal,
En definitiva quan s’urbanitza cal tenir present dues dades demolidores. Primera; un carrer amb un bon arbrat i bona orientació pot arribar a significar que durant l’estiu el carrer estigui fins a cinc graus menys, i segona; viure a menys de cent metres d’un espai verd redueix en un alt percentatge les malalties cròniques. III