La Ricarda no es toca

I també fa molts anys que es treballa per revertir aquesta idea, i potenciar els nostres espais naturals, agrícoles per fer una comarca més humana i verda, en definitiva ser un espai per viure-hi i no per fer de magatzem de la gran urb. De fet, tots els polítics de tots els partits ens omplim la boca amb que volem una comarca verda, més humana, però molts cops tota la teoria queda en un no res quan ve un projecte com Eurovegas, o l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport destruint l’entorn natural de la Ricarda, un dels paratges més verge del Delta del Llobregat.

Va ser un il·lustre polític baixllobregatí qui ens deia allò de fets i no paraules, i ara és el moment de que els nostres fets concordin amb les nostres paraules i per tant defensem conjuntament la preservació de la Ricarda.

Hem de defensar els nostres entorns naturals, per això la Ricarda no es toca. No podem permetre que s’ampliï la tercera pista, però per aconseguir això la proposta ha d’anar més enllà de la comarca, cal elevar el debat. Hem d’apostar per l’equilibri territorial a nivell català. Cal potenciar els aeroports de Girona i Reus i la seva connexió, sobretot amb la ciutat de Barcelona.

Per salvar La Ricarda cal que el país aposti per un model aeroportuari, més britànic, és a dir, una aposta perquè les grans ciutats tinguin diferents aeroports importants i no només un. De fet, aquest és el debat real, cal anar més enllà de la defensa de l’espai natural, perquè seguint amb l’exemple britànic, si a Londres, a Heathrow hi ha un problema, poden desviar el trànsit a Stansted, Luton o Gatwick sense problema de capacitat, fet que ara mateix a Catalunya això és complicat per la no potenciació dels aeroports de Reus o Vilobí.

Pel bé de la comarca i el país, la Ricarda no es toca. III