“Que no nos engañen, que nos digan la verdad!”

Per contra, si jo realment no tinc interès en que es faci una cosa i tu sí, però davant l’opinió pública m’interessa que sembli jo tenia molt d’interès, el que faré és oferir una cosa impossible i quan l’altre em digui que així no, corrent sortiré a dir que s’ha acabat, i que ja no es pot fer.
Doncs bé, aquest plantejament infantil de primer de política, és el que novament ha fet l’estat. Podríem dir que és la versió 2.0 de no invertir a Catalunya. Hem passat del no executar les partides catalanes del pressupost general, a dir que sí, però que al final no, perquè no us poseu d’acord vosaltres. I potser aquesta argúcia ha pogut enganyar a algú, però quan se surt a dir que els socis de govern de la Generalitat no es posen d’acord, el mateix dia que una ministra del teu soci de govern estatal està dient que no vol l’ampliació de l’aeroport és veure la palla en l’ull aliè i no veure la biga al teu ull.
Perquè a més, AENA i la Moncloa sabien que el que proposaven no es podria executar perquè la Ricarda és un espai protegit i que judicialment s’hagués empantanegat (mai millor dit) anys i anys i al final segurament no s’hagués permès al contradir normativa ecològica comunitària.
En fi, mentre escric això em ve aquella frase de l’APM de “que no nos engañen, que nos digan la verdad”. Ja que si no tenen previst invertir a El Prat, doncs que ho diguin perquè en definitiva sempre ha estat així, no ens agafarà per sorpresa. I si no els hi agrada el model català que vindria a ser similar al londinenc, on tens diferents aeroports ben connectats amb la capital, doncs que transfereixin les competències i la seva dotació econòmica, i ja ens gestionarem nosaltres que és el que realment resoldria aquest problema endèmic i repetitiu. III