Cinc escoles (Frederic Mistral, Milagros Consarnau, Busquets i Punset, Joaquim Ruyra i Bernat Metge) i l’Institut Rubió i Ors esperen des del 2011 les inversions a les quals es va comprometre el Departament d’Educació per reformar uns edificis que tenen més de 50 anys i que pateixen deficiències que requereixen moltes reformes. Unes obres que estan pressupostades en uns 25 milions d’euros. Fins ara, Educació hi ha anat fent alguna actuació, però no del nivell que reclamen aquests edificis dels anys 70.
És més, ha estat l’Ajuntament de l’alcaldessa Núria Marín, sense competències en matèria d’Educació, qui ha fet front, per exemple, a la substitució de la coberta de fibrociment de l’Escola Frederic Mistral o a la construcció de la cuina del Joaquim Ruyra i a la renovació de les calderes d’aquest centre. “L’Ajuntament té voluntat d’ajudar, fins i tot de finançar o avançar el cost d’algunes de les obres que necessiten els centres de la ciutat, però no trobem a ningú a l’altre costat. Som la segona ciutat de Catalunya, amb una complexitat força especial, i sentim que no rebem el tracte que mereixem”, explica el regidor d’Educació, David Quirós, assenyalant la falta de sensibilitat de la Generalitat cap a L’Hospitalet.
L’Acadèmia Cultura en lluita
Una falta de sensibilitat que també és evident en el conflicte de l’Acadèmia Cultura en el qual famílies, alumnes i professorat han tornat a les mobilitzacions per reclamar al Departament d’Educació que compleixi el compromís adquirit el maig del 2021 i integri el centre concertat del barri de la Torrassa a la xarxa pública. Un acord al qual es va arribar amb el conseller Josep Bargalló i amb l’actual conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, que en aquell moment era director general de Centres Públics.
L’Ajuntament, els sindicats i el col·lectiu docent del centre lamenten el canvi d’opinió del conseller Gonzàlez-Cambray i exigeixen una solució que permeti mantenir l’escola oberta, garantir els 30 llocs de feina i donar continuïtat al projecte pedagògic d’un centre amb 70 anys d’història. “No penso llençar la tovallola. Continuaré exigint al conseller, al president Aragonès i a qui faci falta que l’Acadèmia Cultura continuï oberta al barri”, va dir l’alcaldessa Núria Marín el passat 15 de febrer a les portes del centre on es va concentrar amb totes les famílies per donar suport a la continuïtat de l’escola.
El Departament d’Educació s’ha fet enrere en el compromís d’integrar a l’Acadèmia Cultura a la xarxa pública adduint que, segons un informe tècnic elaborat per la Generalitat, els edificis del centre, que són propietat del Bisbat de Barcelona, no reuneixen les condicions per desenvolupar-hi l’activitat docent.
El conseller proposa la recol·locació dels 223 alumnes de primària dins els mòduls que actualment ocupa l’Escola Ernest Lluch al carrer de Mas, que s’alliberaran durant el primer semestre del 2022 quan s’obri la nova escola del carrer Montseny. També proposa traspassar els 107 alumnes d’ESO a l’Institut Eduard Fontserè de la Florida. La Generalitat no suggereix cap alternativa per a la recol·locació del personal docent i trasllada que les indemnitzacions a les 30 persones afectades hauran de ser assumides per la titularitat del centre.
Els grups polítics municipals del PSC, Cs, L’HECP i PP van portar al Ple del passat 23 de febrer una moció, que va ser aprovada, per demanar un canvi normatiu que permeti que els 330 alumnes continuïn fent classe transitòriament a les instal·lacions actuals, però com a centre públic, i es traslladin al futur edifici del carrer de Mas quan la Generalitat l’hagi construït. ERC només va donar suport parcial a la moció.
L’Ajuntament, en el seu intent per salvar l’Acadèmia Cultura, ha arribat a oferir terrenys per construir una nova escola i, fins i tot, va suggerir al Departament d’Educació la possibilitat de comprar l’edifici i cedir després el terreny a la Generalitat perquè hi construeixi la nova escola. Però des de la conselleria s’exigeix, en un clar desconeixement de la realitat de la ciutat i de la complexitat del barri de la Torrassa, que el solar tingui 5.000 metres quadrats.
El cas de l’Escola Paco Candel
Un altre punt calent de la ciutat en l’àmbit educatiu és l’Escola Paco Candel, que acull 450 alumnes d’infantil i primària. L’escola espera des de fa 10 anys en barracons que la conselleria signi el conveni amb l’Ajuntament per iniciar les obres del nou edifici. El projecte costa 7,3 milions d’euros, això no obstant, la Generalitat només en vol invertir sis. L’Ajuntament s’ofereix a avançar tots els diners per començar les obres i que Educació els hi torni a partir del 2024, però necessita, per fer-ho, un conveni que li doni suport jurídic i aquest no arriba mai.
Si (
No(
