Aquest repte suposa adaptar-se a destinataris cada cop més diversos, incorporar noves tecnologies i temàtiques ambientals, així com enfocaments didàctics innovadors. La nova estratègia, que posa les persones al centre i busca una major inclusió i participació ciutadana, està alineada amb la resta d’administracions, com l’Ajuntament de Barcelona, i amplia aliances i xarxes.
La preocupació de la ciutadania per la conservació del medi ambient ha incrementat considerablement els darrers anys, i per això també s’han estès en tots els àmbits les mesures encaminades a aconseguir una major sostenibilitat. De tota manera, la tasca de sensibilització per afrontar les problemàtiques socioambientals encara és essencial.
En aquest sentit, fa més de trenta anys que l’AMB va iniciar el seu programa educatiu, obrint al públic les instal·lacions de tractament de residus i depuradores d’aigües residuals, en què té competències. Posteriorment, va engegar el seu Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat (PMES) 2014-2020, un full de ruta de l’enfocament i les prioritats traçades en matèria de sensibilització i educació per a la sostenibilitat en l’àmbit competencial de l’AMB i en estreta col·laboració amb els 36 municipis que en formen part.
Després d’un període de reflexió coincidint amb la pandèmia, enguany es presenta el PMES 2030. L’objectiu principal del nou programa és fer un salt cap a la cultura de la sostenibilitat, entesa com “el conjunt de coneixements, valors i pràctiques que la ciutadania, tant individualment com col·lectivament, ha de desenvolupar amb responsabilitat, racionalitat i creativitat per afrontar les problemàtiques socioambientals i per defensar els drets bàsics de les persones dins dels límits ecològics del planeta”, segons es va acordar al Congrés Nacional d’Educació Ambiental (CNEA) celebrat durant 2020 i 2021, i del que l’AMB va ser una de les principals administracions impulsores.
Sis eixos temàtics
El PMES 2014-2020 s’emmarca dins del Pla de Sostenibilitat de l’AMB (PSAMB), i inclou sis eixos temàtics: Recursos i residus; Cicle de l’aigua; Energia i canvi climàtic; Mobilitat sostenible; Salut ambiental, i Territori, ecologia i biodiversitat. El nou PMES 2030 incorporarà noves temàtiques sobre els principals reptes ecosocials, fent èmfasi en l’emergència climàtica.
D’altra banda, segons el tipus de públic el programa educatiu té dues ofertes diferenciades: formació reglada (adreçada a alumnes d’Educació infantil, Primària, ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, Graus, postgraus i màsters) i formació no reglada (dirigida a projectes d’educació en el lleure, famílies, gent gran, ciutadania, entitats i associacions).
Per a tots ells, el programa disposa d’una gran varietat de recursos educatius: 86 activitats guiades (visites a instal·lacions, activitats a l’aula i telemàtiques, sortides a l’entorn tallers...) i 150 recursos físics i digitals (pòsters, dossiers, aplicacions interactives, vídeos, jocs en línia...).
Els participants, al centre
Amb la missió de facilitar a la ciutadania el canvi cap a la cultura de la sostenibilitat, el nou PMES situa les persones participants en el centre de l’activitat, per tal que esdevinguin una peça clau en el seu desenvolupament. Així, es busca aconseguir una participació activa, amb interaccions, motivació, esperit crític i implicació per part de la persona usuària. Per fer-ho, introdueix metodologies pedagògiques que la facin partícip de l’activitat, com per exemple els relats digitals (storytelling), l’aprenentatge vivencial i experimental i la gamificació. D’aquesta manera també es motiva els participants amb relats propers i accions que poden fer pel seu compte per a millorar el seu entorn més pròxim, com per exemple amb la metodologia d’Aprenentatge i Servei (ApS), implementada als centres d’educació secundària amb l’objectiu de realitzar un servei comunitari, cosa que permet a l’alumnat analitzar el seu entorn i comprometre’s en la seva millora, promovent així l’educació i el compromís cívic. Aquest curs, un total de 17 centres del territori metropolità han estat seleccionats per dur a terme els diferents projectes que es troben vinculats als eixos de Recursos i residus (com ‘Dràstics amb els plàstics’, per conscienciar els joves de l’impacte de la generació de residus de plàstics i ‘Para el Carro!’, per a prevenir el malbaratament), Salut ambiental (‘Els vigilants de l’aire’, per sensibilitzar sobre la contaminació atmosfèrica) i Energia i canvi climàtic (per aprendre mesures d’estalvi energètic a través de ‘Rehabilitació energètica d’edificis residencials’ i ‘Comunitat educativa per una transformació energètica’).
Formació per a tècnics i docents
El nou PMES30 també preveu ampliar les activitats formatives adreçades a públics destinataris diversos que alhora poden ser prescriptors per fer arribar el missatge educatiu més lluny. Per exemple, com a resposta a les necessitats formatives del personal tècnic dels ajuntaments metropolitans a càrrec dels nous punts d’assessorament sobre les Comunitats Energètiques Locals, durant el curs 2021-2022 es va fer una prova pilot consistent en una formació online coordinada des de l’Oficina de Transició Energètica (OTE) i la Secció d’Educació Ambiental de l’Àrea d’Ecologi
El nou PMES pretén continuar incorporant aquesta mena d’accions formatives ampliant el públic a qui van dirigides, per exemple els docents, i així contribuir a impulsar una transformació col·lectiva.
Potenciar xarxes i aliances
En els últims anys, el PMES de l’AMB ha format part de xarxes i ha establert noves aliances amb altres administracions del territori català. Amb la seva actualització, a més de continuar generant sinergies amb les administracions, es farà un esforç especial per crear vincles amb entitats ambientals que podran aportar eines i coneixement tant a l’equip d’educació ambiental de l’AMB com als participants al programa, aconseguint una experiència més enriquidora i vivencial.
‘Compartim un futur’ és un programa d’èxit per a tots els nivells educatius
Amb més de tres dècades en funcionament, ‘Compartim un futur’ és el programa d’educació més veterà de l’AMB.Cada any es registren de forma gratuïta uns 50.000 participants, entre públic escolar, famílies, gent gran, centres cívics i associacions i ciutadania en general.
Les activitats que tenen més acceptació són les visites a les instal·lacions de tractament de residus –ecoparcs, plantes de valorització energètica, plantes de triatge d’envasos i de residus inorgànics i plantes de compostatge– i a les sis depuradores visitables de l’AMB: El Prat de Llobregat, el Besòs, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Viladecans i Begues. I és que veure en directe com funciona una d’aquestes instal·lacions permet ser testimonis del gran volum de residus que generem i la gran quantitat d’aigua que es tracta.
Aquestes experiències solen ser molt visuals i generar un impacte en els visitants, però el nou PMES vol potenciar i millorar-ne el contingut, metodologia i recursos per tal que siguin molt més vivencials i transformadores. Com explica Ana Romero, cap del servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB, “donem molta importància al fet que les activitats siguin inclusives, tinguin en compte la diversitat i la perspectiva de gènere i despertin la curiositat dels participants”.
A més, l’oferta educativa ha anat creixent des de 2014 i s’ha diversificat. “Cada cop incloem més temàtiques: emergència climàtica, qualitat de l’aire i vinculació a la salut, alimentació Km0, moda sostenible... Ara es requereix una resposta molt més integral, i de cara al 2030 cal incorporar aquests reptes”, indica Noemí Guinovart, cap de la secció d’educació ambiental de l’AMB. A banda de visites a instal·lacions es fan projectes i xerrades a escoles i altres centres d’educació reglada i no reglada amb el suport de l’equip tècnic d’educació ambiental de l’AMB.
Si (
No(
