La recessió econòmica i el canvi climàtic, temes cabdals pel 2023

Però la veritat és que no és ben bé així perquè ja fa anys que les autoritats mediambientals ens estan dient que hem de vetllar per al clima del planeta Terra, que el canvi climàtic està aquí i que cal començar a posar fil a l’agulla. Tots hem pogut comprovar que les temperatures d’aquest hivern han estat anormalment càlides, i encara ho són i les pluges sembla que ni estan ni se les espera
És a dir, fa temps que hem estat parlant de la crisi climàtica que ens venia, però la veritat és que ja la tenim aquí i ens diuen que ve provocada per l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de procedència industrial. Doncs, hem de canviar el xip cap a un sistema neutre per reduir les emissions.

Ara bé, quines mesures podem aplicar els ciutadans? Potser s’hauria de començar per informar –nos de les ajudes a les quals podem accedir per rebaixar la despesa de llum i gas, però, és clar, no tothom té una casa, una teulada o un terrat per poder instal·lar plaques solars i en el cas dels municipis, grans zones per instal·lar torres d’energia eòlica. Aquest és un tema que ens haurem de plantejar, però l’Ajuntament del Prat ja ha aprovat la constitució de la Comunitat Ciutadana d’Energia, que té la vocació de ser la més gran de l’Estat Espanyol. De moment, gairebé una desena de PIMES, així com una vintena persones a títol individual, han aportat un mínim de 500 euros en participacions, per tal de tenir veu i vot en aquesta comunitat energètica.
Una altra qüestió és el transport. Ens diuen que hem d’anar cap al cotxe elèctric, però sense oferir-nos gaires facilitats ni per comprar-lo ni per poder-lo endollar i mentrestant, les carreteres i autopistes van plenes i majoritàriament hi circulen camions de gran tonatge. Com si aquests vehicles no contaminessin.

D’altra banda, també l’any 2023 ha començat amb un encariment del cost de la vida brutal, el que ha comportat que els estalvis (els que en tinguin) els hi hagin disminuït considerablement. Recordo quan era adolescent que el meu pare quan es parlava a casa de diners sempre ens deia com a exemple de futur, que els rics cada vegada serien més rics, i els pobres, nosaltres, cada vegada ens empobriríem també més. Amb els anys he pensat molt amb aquesta frase i la veritat és que, de mica en mica, el poder adquisitiu de les famílies s’està escurçant sense que ningú faci res per evitar-ho.
També vull posar de manifest que em sento decebuda veient que els tancs i avions russos estan massacrant Ucraïna i cap potència mundial mou un dit per evitar-ho. On és la solidaritat internacional? La por ens està fent còmplices de la barbàrie!