Tret de sortida oficial a la temporada de ciclisme a Sant Boi

Més de 300 persones entre pares, corredors, periodistes, associats i aficionats. Bicicletes exposades, cosa fina, deferència d’un dels patrocinadors que habilita la supervivència i contribueix al dia a dia d’aquest club de referència. Uniformes impecables, i mallots que simbolitzen nou inici damunt l’escenari del teatre/sala d’actes de Can Massallera, ben vestit de gala en el primer diumenge de febrer, per donar el tret de sortida després de dos anys d’absència d’actes a la nova temporada d’aquesta entitat degana. Banderoles, focus i tarimes conformen el decorat d’un acte que es percep com a epicentre de l’esport a la comarca i al país en aquests dies gèlids de mitjans d’hivern. Una festa que reuneix a cares conegudes, com ho és l’Àngel Edo, ciclista professional entre l’any 1992 i el 2007, i que compta amb la presència dels dirigents principals de l’administració i de les institucions relacionades, com la mateixa alcaldessa o Joaquim Vilaplana, president des del 2017 de la Federació Catalana de Ciclisme.

7.600 fusos i un centenar d’empleats treballaven l’any 21 del segle XX cabdells i madeixes de cotó dins les parets d’aquesta nau, propietat d’Hilaturas Gossypium, des d’on ja havien vist rodar de tant en tant en aquell temps els velocípedes “moderns” confeccionats amb dues rodes d’igual mida pels carrers del centre de Sant Boi. El dia 3 de maig de 1914, sols tres anys després del naixement i primera edició de la Volta Ciclista a Catalunya, aquest poble petit de tradició agrícola i puixança tèxtil de la riba dreta del vast Llobregat acollia l’organització de la segona Festa del Pedal que encara dura, que tenia per primer cop a l’Agrupació Ciclista Santboiana com a amfitriona de la resta d’entitats participants. Feia tanmateix almenys un any que aquest nou grup d’aficionats corria i es reunia, i és per això s’ha marcat i instituït 1913 com l’inici d’aquesta aventura que ara complirà ni més ni menys que 110 anys de trajectòria. El Club Ciclista Sant Boi, Santboià com així es designava en el moment de la refundació, ja que el 1965 va tornar a constituir-se després de cessar durant onze anys l’activitat, fa memòria enmig d’aplaudiments i comunió social, de la imprescindible tasca com a precursor d’aquest esport a casa nostra i clar pioner del nou model d’escola, que va posar la primera pedra el 1980.

“Hauríeu d’estar orgullosos de ser a dins d’aquest projecte” rebla durant l’acte Joaquim Vilaplana, que recorda que “no es tracta d’acollir més nens o nenes, o d’arribar a dalt dels podis, sinó de formar persones, car l’esport és bàsic com a complement imprescindible de la formació reglada”. “Tots volem un Pogačar o un Evenepoel…” - segueix l’Àngel Edo que va tenir un fill corrent al club – “però el primer que cal és gaudir de l’esport i ser conscients que formeu part d’un referent a la comarca i al país”. Els joves que integren els dos equips de competició (13 del cadet i 15 per la part del júnior) i els que conformen l’escola (que va dels 5 anys fins als 14 i que comprèn a benjamins, prebenjamins, infantils i alevins) desfilen bocabadats, nerviosos i altius en tot moment, i esdevenen els protagonistes principals pels 300 espectadors que seuen a les graderies. En un vídeo preparat amb cura, referents com són Joaquim Rodríguez (professional entre el 2001 i el 2016) Pau Miquel o Martí Márquez (corredors actius en el Kern Pharma), Marcel Camprubí (que ha estat elegit com un dels integrants del nou projecte UCI Pro Tour Q36.5 Pro Cycling Team), Abel Barldestone (el ciclista d’Ullastrell que debutarà enguany al primer equip del conjunt navarrès Caja Rural) o el que ha estat considerat millor xocolater del món i té passat de corredor al Sant Boi, Lluc Crusellas, envien un missatge general per fruir i encarar la competició sense deixar mai de banda els valors que aquest esport comporta.

Entre rialles evidents dels pares i notable i normal timidesa, la Júlia Cabada, una de les dues nenes que forma part de l’escola, confessa el seu gran desig de guanyar a casa en la cursa de Sant Boi, i la il·lusió que manté d’assolir el podi el 25 de juny a Vinallop (Baix Ebre) en la Copa Catalunya. L’Ivan Roura (categoria cadet) vuitè de la general i campió de primer any en la passada Vuelta del Bajo Aragón del mes d’agost, se sent còmode a l’estiu, no rebaixa l’ambició, i assegura que l’equip intentarà guanyar-ho tot, tant a dins dels campionats de Catalunya com també a les proves en què participaran a nivell estatal, com la de Vilafranca del Cid (a l’interior de Castelló), o les clàssiques de Portugal, Navarra i el País Basc. En el cas de Pablo Basas, una de les noves incorporacions de l’equip júnior que prové del Mountain Bike, considera que l’asfalt és divertit, i que guarda enormes esperances per conformar un bon equip i fer uns amics que es quedin de per vida. Amb els seus 14 nous companys, correrà proves puntuables per al rànquing català, clàssiques de França i també aquelles que conformen el circuit nascut fa un any i batejat com Challenge Global de Ciclismo en Ruta, amb carreres com la Klasika de Amorebieta, el Memorial José Luis Junco de Cantàbria o la Vuelta de setembre a Talavera.

La celebració d’aquesta gala i acte públic no és circumstancial, i pren una rellevància ben notòria després de dos anys en què ha estat impossible de dur a terme a causa de les restriccions d’obligatori compliment. És una picada d’ull als patrocinadors com Autovivo, l’històric concessionari de la carretera de la Santa Creu de Calafell i col·laborador incansable, o la marca Trek, que fa temps que aporta material i vesteix als equips amb uniformes de competició. Però conforma més enllà un ferm crit de força i vocació davant de la dedicació exhaustiva que exigeix el dia a dia. Perquè no es tracta només de gestionar una escola.

El Sant Boi és referent perquè organitza de manera desinteressada, i és dels pocs supervivents en aquest àmbit. La carrera emblemàtica, que arribarà a la 42ena edició el 4 de juny, és la Cursa Ciclista del Llobregat, que recorre el curs del riu amb sortida a Navàs i forma part també del circuit Challenge. Compta amb el suport i subvenció de part de l’administració municipal, però els diners sols reverteixen de manera íntegra en la gran logística que es necessita (cotxes, seguiment, dietes, material, allotjament, gestions diverses…) i que acaben amb un fruit satisfactori i gratuïtat per als equips, però comporten un esforç a fora d’hores que pocs clubs desitgen assumir.

“Avui dia ningú vol organitzar”

Jesús Ruiz va córrer a l’entitat des dels 6 anys i fins a la categoria júnior. Va marxar un temps al Cunit i va tornar més tard per gestionar la base i exercir d’entrenador i de director esportiu, fins que de manera natural el president que ha estat més temps (25 anys) al capdavant del club, Pedro López, va suggerir-li primer i demanar-li després relleu definitiu al 2011. D’ençà d’aleshores és ell màxim dirigent d’aquesta societat, una tasca sense afany de lucre que combina amb la dedicació en hores extraordinàries com a vicepresident de la Federació Catalana. “Avui dia ningú vol organitzar. És una feinada immensa sense cap retribució, més enllà de la satisfacció de veure com tira endavant l’esport. Cada cop més curses van abandonant, i és ben lògic amb els molts impediments que imposa l’administració. S’ha de començar a donar suport a aquesta tasca i deixar d’emmirallar-se només amb els resultats”.

Les contradiccions i pugnes dins del món de les dues rodes, amb una afició creixent però pocs recursos, van sobretot en aquesta direcció. Hi ha entitats com pot ser per exemple i entre d’altres la Fundació Contador, que ho encaren tot al màrketing competitiu, però per altra banda no assumeixen ni el gran risc, ni el cost que implica l’organització de curses, sense les quals cap competició no existiria. “Potser queda malament de dir-ho però fem una tasca única. Hi ha una escassa competència a nivell estatal en organització i en formació. Per poder seguir endavant els propers anys en aquest àmbit cal molt més suport per part de ciutadans i institucions”. De moment el calendari 2023 torna a incloure proves com la Copa Catalunya cadet i infantil del 8 d’octubre, o dins la vessant divulgativa, l’edició 42 de la Popular Passejada en Bicicleta (14 de maig) amb segell i signatura del Club Ciclista Sant Boi.

Actualment són més o menys un centenar els joves que conformen una escola que ja compta amb 43 anys de vida i va ser precursora en la modalitat de formació als anys 80, una època en què pocs equips a nivell europeu comptaven amb la base educativa. Ernesto Mañanes és l’encarregat de la seva gestió, i se centra sobretot en atorgar valors i formar els joves més enllà de l’èxit o el fracàs competitiu. El Circuit Ciclista inaugurat el 2011, concedeix un espai clos al trànsit que permet òptimes possibilitats d’entrenament per als més petits. La filosofia es basa en el treball d’equip. Entre dilluns i divendres tan cadet com júnior segueixen entrenaments més personals, que van de les 10 i fins a les 18 hores, i el cap de setmana se’ls convoca per fer feina de conjunt, tasca que suposa un plus i singularitat dins d’aquest món en què qui té diners prioritza els grans fitxatges que reporten beneficis immediats.

Hi ha un acord amb alguns clubs perquè els nois que surten de categoria júnior, passin amb facilitat a córrer ja en Sub-23 i segueixin sense fre el camí cap a un futur professional. Però abans d’arribar a la fama i l’èxit, l’esport dels pedals, els esprints i les escapades, necessita de la base i de la tasca imprescindible i desinteressada com la que fa més d’un segle que es realitza a la comarca. Jesús Ruiz té part de culpa de la immensa feina feta, però no es cansa d’advertir del gran perill que afronta l’esport de la bicicleta, que segueix sent car i requereix d’esforç addicional. “Tothom desitja tenir un model com al País Basc, on l’afició i la involucració social són elevades. Però si hi volem arribar seriosament s’ha de fer amb la col·laboració constant per part de la ciutadania, i aquí encara anem un pas enrere en aquesta matèria”. III