Prohibir els patinets no és la solució

Els darrers anys la mobilitat urbana ha evolucionat moltíssim. Les mesures per reduir els vehicles privats, la pacificació de carrers i l’ampliació de zones per a vianants ha funcionat, augmentant l’ús del transport públic, així com de bicicletes i patinets.

Els desplaçaments urbans amb patinet s’ha multiplicat en les ciutats metropolitanes per ser econòmic, còmode, ecològic i molt fàcil per moure’t fins a la feina, l’escola, l’institut o un altre transport públic com a connexió amb altres zones o ciutats.
Aquest augment dels patinets ha provocat alguns conflictes de convivència en voreres, places i carrers pels seus usos indiscriminats i algunes “males praxis”, però també provocats per una manca d’espais segurs segregats per on circular, així com per la poca normativa existent que reguli la seva presència en l’espai urbà.

Per això, defensem la necessitat de regular-ne l’ús i garantir la seguretat de totes les persones que usem l’espai públic, tan vianants com els usuaris de les bicicletes i patinets.

També creiem que la mesura presa per l’ATM per prohibir l’entrada dels patinets elèctrics en el transport públic és desproporcionada, i pensem que existeixen alternatives a aquesta prohibició. Entenem que preocupa l’explosió d’un patinet, el mes de novembre passat, en un vagó de FGC, però aquesta mesura tan contundent afecta de ple a les persones treballadores que han apostat per moure’s a la feina amb transport públic i fer l’última milla amb patinet.

L’emergència climàtica actual ens obliga a buscar alternatives a la mobilitat més sostenibles en aquelles zones de més densitat de població, i les bicicletes i els patinets han de tenir les màximes facilitats en els desplaçaments i nexes de connexió entre transports públics, i aquesta última mesura de l’ATM va en la direcció contrària de la mobilitat verda, sostenible i accessible que necessitem a les nostres ciutats i pobles. III