A l'escola s'ensenya, a casa s'educa

És difícil perquè quan afecta a menors l'afectació emocional és superior. A més, darrerament hem hagut d'assabentar-nos de casos molt traumàtics com els bessons de Sallent.

Dit això, crec que per molt difícil que se'ns faci escriure o opinar al respecte no ho hem de deixar de fer, precisament per visibilitzar el problema, i afrontar-lo d'una vegada per totes. Perquè de bullying sempre n'ha existit, tot i que no li dèiem així, i mai com fins ara s'havia afrontat, tanmateix no n'hi ha prou, doncs cada cop que se'n produeix un cas significa que quelcom no hem fet bé.

Cal assumir que el bullying també passa als centres educatius dels nostres pobles, no passa al poble del costat i al nostre no, passa a tot arreu. Necessitem seguir revisant i millorant el protocols d'actuació als centres educatius, i que el professorat sàpiga com i quan s'ha d'aplicar, però la clau no és aquesta, la clau està en el de sempre, l'educació. Fa uns dies sentia a la Jessica Sauras, professora de l'Institut de Vallirana, dir una frase que la vaig trobar encertadíssima, deia: A l'escola s'ensenya, a casa s'educa, i pretendre que s'ensenyi i s'eduqui al col·legi és un error. És a casa on cal fer aquesta feina, i educar als nostres fills tenint present que poden ser objecte d'assetjament, i en cas de patir-lo com han d'actuar, però també assumint que poden arribar a ser els nostres fills qui facin bullying, o el presenciïn, i també cal educar en aquest sentit.

Tot s'acaba resumint en que cal educar en valors, i estar amatents per poder actuar al mínim indici, perquè cada cop que minimitzem un cas d'abús estem perpetuant el problema i que les generacions futures tornin a reproduir-lo. III