Silenci institucional davant la situació precària que viuen els esports de gel i afecta al projecte de la nau de l'antiga bolera. Tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona es troba sense cap instal·lació apta per a entrenaments des del passat mes d'abril.
Día 28 de juliol de 2022. La Consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i la directora de l'Oficina Olímpica, Mònica Bosch, compareixen de manera pública per anunciar que Catalunya finalment presentarà candidatura en solitari per ser seu dels Jocs d'Hivern de 2030. L'esdeveniment olímpic, previst perquè pugui celebrar-se entre el 8 i el 24 de febrer, comprendrà un total de 144 proves, i tindrà com seus de neu les estacions d'Espot, Beret, Baqueira, Boí Taüll i Molina-Masella. Les proves de gel se centralitzarien dins de l'Àrea Metropolitana. Les de patinatge artístic i les de velocitat serien al Palau Sant Jordi. A la Fira s'hi veurien les de patinatge en pista llarga, i el Palau del Barça i l'Olímpic de Badalona acollirien els partits d'hoquei. L'escenari que es preveu pel curling és la novetat: per primer cop s'anuncia que les diferents conteses de la disciplina confluirien al Centre d'Alt Rendiment que s'ha de construir a Gavà.
29 de juliol de 2022. Davant de l'expectació creada l'Ajuntament de Gavà fa públic un comunicat en què confirma el que s'havia pregonat el dia abans. Hi ha en marxa, en efecte, un projecte per bastir un nou CAR d'Esports de Gel dins de l'Espai Massotes, a l'illa que formen els carrers de l'Energia, del Progrés, la Màquina i la Forja, dins la nau on s'ubicava l'antiga bolera (Planet Bowling). El propòsit no queda subjecte a la candidatura olímpica i la direcció municipal constata que ja fa mig any que s'hi treballa de bracet amb la Federació Espanyola (FEDH), i amb els dos poders regulatoris respectius, la Secretaria General de l'Esport i el Consejo Superior de Deportes.
No es detallen dates, ni terminis, més enllà dels "propers mesos" com a fita per enllestir els treballs previs, ni tampoc s'especifiquen les institucions que hauran de finançar la nova iniciativa, ni se sap quin cost tindrà. Sols s'indica que serà epicentre de l'oferta formativa i de preparació per a competició, que tindrà unes graderies amb espai per a 3.000 persones i que comprendrà en conjunt dues pistes de gel. La intenció és obrir el recinte a la ciutadania, i habilitar al seu entorn terrenys de bàsquet o de futbol sala per esdevenir un nucli esportiu de referència. Passats ja nou mesos de l'esbombament de la proposta els organismes que la van emprendre callen i posen dificultats quan se'ls pregunta. L'Ajuntament de Gavà es limita a dir que no hi ha novetats ni planificacions previstes al respecte. La Federación Española de Deportes de Hielo envia les preguntes realitzades als principals responsables de la junta, que s'excusen en els actes que han d'atendre i no resolen cap contesta malgrat la insistència i la simplicitat. I el departament de comunicació de la Secretaria General de l'Esport, és explícit en un correu electrònic del 17 de març, en què plasma en una frase la postura de la institució: "per ara, no ens pronunciem sobre aquest tema". Com tampoc no es mostra interessada a parlar de la manca crònica d'instal·lacions de gel i les dificultats amb què conviuen la major part d'esportistes.
No hi ha res de nou. El 9 de juliol de l'any 2019, Gerard Figueras, precedent al càrrec d'Anna Caula com a president de la Secretaria General de l'Esport, anuncia el pla Estratègic que s'acaba d'aprovar pel CAR de Sant Cugat els propers anys. Un programa que ve reforçat pel marc de la candidatura Pirineus - Barcelona 2030 i que comprèn l'aposta de convertir el pioner centre del Vallès en un espai de referència per la tecnificació d'esports d'hivern. El projecte preveu erigir una gran pista de gel coberta, un circuit d'esquí de rodes, una àrea de salts a l'aire lliure amb trampolins de diferents inclinacions pel surf de neu i l'esquí artístic, i una pista d'arrencada per al bobsleigh i l'skeleton, disciplines que amb el luge conformen les modalitats de descens en trineu.
S'assegura com en el cas de Gavà, que el propòsit, que té un pressupost d'uns 2,5 milions d'euros, serà totalment independent de si s'accepta o no a Catalunya com a seu dels Jocs d'Hivern. Quatre anys més enllà de les promeses, es constata des del CAR que no hi ha hagut cap novetat a aquest respecte i que només hi ha habilitada en el marc del recinte l'estructura que ja funcionava: la pista de llançament de skeleton. El Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat es manté supeditat a aquelles decisions que pren la Generalitat i no pot fer gaire més que esparar ordres en aquest sentit dels dirigents. Els esportistes d'hivern que hi han passat al llarg dels anys ho han fet sols per realitzar-hi part de la rutina física que es pot dur a terme quan no hi ha la instal·lació específica que es necessita. La base de dades del recinte no inclou, en aquests moments, competidors de neu o gel en el llistat.
També tanca la del Barça
Ja fa un any que la pista de gel del Barça, l'única apta per a entrenaments que romania encara a l'Àrea Metropolitana, va tancar per uns problemes amb els compressors i es va veure afectada pel nou pla de remodelació dels terrenys del Futbol Club Barcelona. L'espai que ocupava resta ara a mercè de les excavadores que han de convertir el que va ser l'epicentre dels equips d'hoquei i patinatge en l'escenari del Museu del club. Els integrants dels conjunts diversos, que fan treball físic i es calcen patins en línia per no perdre el ritme abans de poder desplaçar-se fins a Jaca o fins a Andorra per exercitar-se amb condicions, queden ara a l'espera que la institució i l'Ajuntament concretin una nova ubicació per la pista de gel, que va ser inaugurada el 1971.
L'altre emblema a la ciutat, l'Skating del carrer Roger de Flor, va entrar en un concurs de creditors l'hivern del 2021 després d'haver hagut de passar un any amb les portes tancades per les condicions que s'imposaven des de les institucions. Amb uns darrers temps difícils va esdevenir des de la seva obertura, el 15 de desembre del 74, un espai de referència tant pels practicants professionals com recreatius. Tots dos fets suposen un autèntic daltabaix al Principat, que disposa només ara de dues pistes per acollir disciplines tan diverses com l'hoquei, el curling, la velocitat o el patinatge artístic. Una d'elles és a Puigcerdà, amb el Club de Gel com a amfitrió. La segona, a l'altre extrem del Pirineu, és el Palai de Gèu de Vielha, que ha romàs tancat durant el darrer trienni i que ara torna a estar en disposició.
Com a reflex del trasbals que això suposa, dos exemples valen més que mil paraules. Barcelona Curling Club, representa una de les escasses entitats que s'hi dedica a l'àrea metropolitana. Va fundar-se el 2003 i va iniciar la seva activitat entrenant al Palau de Gel del Barça, per passar entre 2004 i 2006 a exercitar-se dins l'Skating. D'ençà d'aleshores, i ara més que mai per expressa necessitat, ha de combinar la residència a Barcelona amb un o dos viatges cada mes a França o Suïssa, on practica de manera intensa de divendres a diumenge per aprofitar l'estada al màxim. Les sortides es programen en funció de les competicions i corren a càrrec dels mateixos esportistes, que conformen els equips reglamentaris, mixtes, femenins o masculins.
La Lliga Catalana, que es disputa en dos caps de setmana, es veuen ogligats a desplaçar-se a Puigcerdà, i quan toquen les conteses estatals, Jaca és casa seva des de fa 5 anys. Molta gent truca a la seva porta però en el marc actual de coses els és impossible de forjar una escola. Ni tan sols tenen accés ara mateix a aquells cursets d'iniciació i de formació que fins fa poc organitzaven en conjunt amb la federació dins les instal·lacions del Barça. És un esport que vol pràctica damunt del gel i aquell exercici físic que es pugui fer de manera alternativa no compensa les necessitats d'aquesta disciplina.
Base i tecnificació
El responsable del club, Víctor Navarro, responsable del Barcelona Curling Club és ben clar en aquest sentit: "l'Àrea Metropolitana ha de tenir, almenys, una pista de gel municipal. La seva existència permetria créixer, tenir base i acollir a més nens i nenes per la seva tecnificació. Construir-la o restaurar-la resulta vital, no sols per al curling, sinó també per a la resta d'esports de gel". III
Les dificultats patinen
|
El patinatge artístic lluita contra les dificultats. Hi ha alguns esportistes que tenen la seva residència a l'estranger. D'altres compaginen amb els clubs i entrenadors per realitzar estades periòdiques a Vielha, Puigcerdà o Andorra, o per desplaçar-se cap a indrets més allunyats com són usualment França, Itàlia o fins i tot Suïssa. Amb el tancament de la darrera pista que existia a Barcelona s'ha passat d'entrenar cada dia un mínim de tres hores a fer-ho només diumenges i per temps delimitat. Des de la Federació organitzen tecnificacions focalitzades que es concentren en jornades o caps de setmana en llocs concrets. La preparació fora de pista, d'altra banda, compta amb més possibilitats que en el cas d'altres disciplines, ja que en tot el món artístic cal treball de càrdio i força, preparació de rutines i feina concreta de millora de la tècnica i de dansa. Laia Bertran és psicòloga esportiva, entrenadora i membre del Comitè de Patinatge de la FCEH, la Federació Catalana d'Esports d'Hivern.
"La manca d'instal·lacions comporta un perjudici que és ben evident pels esportistes. Mirem d'unir esforços entre els diferents esports, però la diversitat de peticions fa també molt més complicada la disponibilitat d'horaris en les poques pistes que estan molt sol·licitades. Disposar d'un centre a Gavà facilitaria les coses", explica Laia Bertran. I ultra les molèsties evidents els resultats competitius no són dolents. Hi ha un gran potencial a Catalunya, que demostren els resultats del darrer campionat d'Espanya, disputat a mitjans de desembre al Palacio Municipal de Hielo de Madrid. Adrián Jiménez, en categoria júnior, va fer segon lloc i Mahery Randrianarivony va quedar tercera. Euken Alberdi Martínez va assolir la medalla de bronze en sènior masculí, Adriana Gupta va fer plata en novis femenina i la parella júnior formada per Athenea Faith i Eric Alis va endur-se finalment el campionat de dansa. No es va notar gaire malgrat tot el greuge respecte dels esportistes madrilenys, que disposen d'un total de sis instal·lacions properes per poder entrenar. III
|
El Baix no és una vall alpina
|
|
És clar que el Baix Llobregat no és cap vall alpina, ni disposa de neu permanent com sí que ho fan la majoria de països del terç nord d'Europa. Però el Consell Esportiu ja promociona formacions anuals per ensenyar tècniques bàsiques d'snow i esquí. Un nou CAR ubicat al bell mig de la comarca no només hauria de ser un objectiu pel lucre, el guany electoral i el profit econòmic que comporta la celebració d'uns Jocs d'Hivern poc transparents, que tindran el vist-i-plau o no en la propera reunió del COI de l'octubre a Bombay. El que queda en joc és la cultura i la salut que comporta la pràctica esportiva, i una substancial millora de la qualitat de vida i les possibilitats per a esportistes que han de fer front ara a grans dificultats per negligències dels seus dirigents.
|
Si (
No(
