Sant Boi invoca l'hora bruixa

Quan pensem en bruixes l'imaginari col·lectiu de la societat fa que ens vingui al cap la imatge d'una dona vella, lletja, dolenta i vestida sempre de negre i lila, amb una escombra i pot ser un calder per a fer beuratges. Pensem més aviat en bruixes que en bruixots. I sempre associem la personalitat de les bruixes a la mala fe, intencions dolentes, caràcter negatiu i aspecte físic i fisiològic també repulsiu i deteriorat. Als mateixos diccionaris apareix l'accepció femenina de la paraula amb càrrega i connotació negativa

Històricament se les relacionava amb el dimoni. Es qualificava de bruixes a les dones que eren més sàvies i enteses en matèria de natura. Una denominació injusta que ha creat estereotips i ha condemnat a moltes dones envers la justícia i la pròpia opinió i mirada social. Per tant, quan pensem en bruixes pensem en els contes, en les antagonistes, les dolentes del conte. Però, eren realment bruixes?

Al número de la revista Sàpiens del passat mes de març veiem a la portada el títol de "Bruixes" i just abans les paraules "no eren". La història serveix per entendre el passat, explicar el present i aprendre de cara al futur. Identificar els elements, estudiar la documentació i posar en perspectiva la informació per comprendre l'actualitat. Per tant, entorn de la figura de les "bruixes", es pot fer una mirada des del segle XXI a com era la vida i l'activitat d'aquestes dones i desmitificar l'ambient màgic i fantàstic (sempre negatiu) que envoltava a aquestes dones per veure com no era tan negre com la màgia que es creia que elles feien, sinó que en comptes de bruixes, eren simplement dones.

En Carles Serret, director de l'arxiu històric municipal de Sant Boi de Llobregat, explicava a la "República Santboiana", de Ràdio Sant Boi, la relació del municipi enfront de les bruixes. Segons la poca documentació existent a Catalunya, es pot constatar que a la ciutat hi va haver un cas l'any 1613. En l'àmbit local podem veure, encara avui dia, diverses referències al tema. A Sant Vicents dels Horts trobem Sant Antoni, amb el conegut "Pla de les Bruixes" i en la mateixa ciutat de Sant Boi trobem la coneguda com a "Torre de les Bruixes".

En altres països, com és el cas d'Escòcia, Suïssa o Noruega, s'ha recuperat aquesta idea històrica de les bruixes per demostrar falsedats i prejudicis, amb l'objectiu de promoure la reparació i reivindicar la figura de dones que van ser reprimides. Tornant a Catalunya, en concret entre els segles XIV i XV, són nombrosos els relats que parlen de curanderes que feien endevinalles, supersticions i conjurs.

Aquestes dones eren la diana per a la repressió constant per part del Bisbat i l'evidència de la societat. Sant Boi va tenir dones acusades de bruixeria. Un nom propi: l'Elisenda Gudai: va ser acusada d'endevinaire i de profetessa. El bisbe la va castigar l'any 1303 a haver d'estar davant la porta de l'església mentre se celebrava la missa. Els motius de la seva acusació eren els suposats conjurs que feia a homes i animals malalts.

Però no era l'únic cas al municipi. Una altra "bruixa" santboiana va ser la Caterina Torres. A l'arxiu nacional es troba la seva acusació entre els arxius dels anys 1606 i el 1620, concretament el 1613. En aquell moment la Caterina tenia setanta anys (per tant, parlem d'una dona molt vella perquè en aquella època pocs arribaven a aquella edat). En el seu judici va ser testificada per nou homes (un total del jurat masculí) que van atribuir-li els fets d'enmedicinar a criatures i animals, llençar oli i cendra sobre els seus cossos i llegir-los diverses oracions. Era coneguda perquè molts acudien a ella quan estaven malalts perquè els hi dones un beuratge i els fes un ritual espiritual. Se l'acusava de sospitosa de curandera i d'haver pactat amb el dimoni. Un cop acabat el judici l'ordre era la d'enviar l'acusada a l'Audiència, però donat l'avançada edat de la dona el judici va acabar en paper mullat, no va ser portada al tribunal de la inquisició i, per tant, la Caterina va poder tornar a casa.

Més tard va haver-hi un nou cas, però ja entre els segles XIX i XX. Es tractava d'una mestressa famosa coneguda com a remeiera per fer fora dolors estranys a molts veïns, però aquest cop ja no va ser considerada com a "bruixa". Amb tot i això, aquelles dones sabies i coneixedores de la natura com a font de cura, més que bruixes eren les primeres científiques, però sense el reconeixement.

Dues edificacions de Sant Boi estan vinculades al nom de "Torre de les Bruixes". Antigament, s'associava aquest nom amb la "Torre de Benviure" (ara restaurada), però també hi ha qui identificava el topònim amb una construcció més moderna com és el "Pavelló de caça" (també restaurat) al camí de pujada a l'ermita de Sant Ramon. III

Un cicle a 'la terra'

Ara, la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) de Sant Boi ha decidit sumar-se a la iniciativa de la revista Sàpiens i acaba de posar a l'en marxa a l'abril un cicle titulat "Sant Boi terra de bruixes", carregat d'activitats fins el mes de juny. L'acte de presentació, va ser una conferència titulada 'Bruixes i cinema, la mirada fosca', impartida per Pere Koniec, director de la pel·lícula 'Volpina' a L'Olivera. Fins al juny hi ha programades més activitats per a honrar la memòria d'aquestes dones sense prejudicis ni falsedats. L'historiador local Carles Serret, encarregat de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, imparteix a Can Masallera una conferència sobre el cas de Caterina Torres, una dona de Sant Boi acusada de bruixeria davant la Inquisició en 1613 que es complementa amb una taula rodona titulada 'Bruixes catalans: Història, territoris i tradicions' (12 de maig). També hi haurà una xerrada sobre 'Trementinaires i ramalleres' amb la pedagoga i aromatóloga Maria Lluïsa Martínez (26 de maig) en el Museu de Sant Boi. A més, la historiadora de l'art Vanessa Martín oferirà la conferència de conclusió titulada 'Una constel·lació d'escombres. Bruixes creades, pintades, volades' el 2 de juny a L'Olivera. III