Un total de set equips, majoritàriament de mares, canalitzen la seva afició i disputen partits regulats sota la forma del Verd Play. El Consell Esportiu comarcal omple el buit de la federació i impulsa el primer campionat de jugadores de més de 35 anys
Nou impuls al futbol femení. El buit crònic de suport que la Federació i les diferents institucions han atorgat fins al moment envers les dones veteranes s’ha omplert ara amb la proposta precursora d’una lliga regulada. El torneig, format per set equips de la comarca, bàsicament clubs i associacions de base, representa una alenada d’esperança per la pràctica de lleure i la igualtat completa. Malgrat l’esclat més recent i el boom mediàtic aparent dels darrers anys en el futbol de noies, el cert és que la presència arriba tard, que ho fa majoritàriament per conveniència, i que no és, ni de bon tros, encara digna. L’esport més profús i popular del nostre entorn segueix sent en essència masculí. Una dona amb la pilota als peus és, menys que ahir però encara avui, una raresa, que es manté exposada a estigmes i per tant a impediments. Normalitzar els clubs de barri i no només els grans equips és el gran deure i l’objectiu d’aquesta idea’.
La proposta es ve gestant des de fa temps. I després d’uns primers signes per mostrar la voluntat, la Lliga de Futbol 7 de Veteranes ja està en marxa des del passat 6 d’octubre. L’organitza una entitat privada sense afany de lucre, creada el 1981 amb la vocació de servei públic: el Consell Esportiu del Baix Llobregat, que es dedica a la promoció de l’esport tan escolar com popular i que ha bastit els fonaments per a les dones més madures. Formen part d’aquest certamen el FC Sant Joan Despí, la Penya Barcelonista Sant Vicenç del Horts, el FC Casablanca i el CF Ciudad Cooperativa de Sant Boi, la Penya Recreativa Sant Feliu, el CF Begues (dels més vells de la contrada, fundat ara farà un segle, el 1924) i el CF Vinyets Molí Vell, una entitat també santboiana que camina des de 1990.
I quin millor resultat per començar que un 5-5? Un partit molt disputat el que a la primera jornada (6 d’octubre) va donar el tret de sortida a aquesta inèdita aventura. “Matx” entre el Ciudad Cooperativa i la Penya Recreativa Sant Feliu, amb un ambient únic a la grada del Camp Municipal Dani Jarque, dins del barri d’ascendència obrera de Sant Boi. Debutaven en el seu primer concurs ben regulat, alguns noms com els d’Eva Chicano, Yolanda Horcas o Estefania Serrano, per citar-ne tres entre les 13 contendents locals, i aquells de Cristina Cano, Esther Garrote o Diana Sánchez com a exemples de les 15 visitants. “Coopemamis”, les de casa, començaven amb certa embranzida i s’avançaven amb més d’un gol d’avantatge que seria posteriorment remuntat. L’alegria d’un divendres a la tarda, l’hora triada per combinar el lleure amb la disponibilitat comuna, i un suau vespre encara càlid, van ser el marc immillorable per l’estrena. Més enllà del resultat, el que compta és una suma d’energia positiva, que confluia a les banquetes, a la gespa (adaptada en el camp gran com a terreny de futbol 7) i a tot l’entorn. Maria Antònia Barragan, Regidora d’Esports i Gent Gran al municipi de Sant Boi i vicepresidenta del Consell Esportiu del Baix Llobregat, posa en vàlua aquest inici, ben coherent amb les expectatives. Perquè ultra el marcador final, “es tracta de propiciar l’esport de dones i fer que les mares, o altres sèniors, puguin accedir als valors que atorga”. Fugir de l’estricta competència, com promouen altres lligues veteranes, és la idea principal. “Aquí es busca en primer lloc de fomentar exercici físic, solidaritat, companyonia i els múltiples beneficis que comporten”.
Segona jornada
En la resta de partits victòries per 3-1 del Begues davant la Penya Barcelonista Sant Vicenç (divendres 6 d’octubre) i també triomf de les “Molimamis” (el C.F. Vinyets Molí Vell) contra el Sant Joan Despí, 5-1 final. El F.C. Casablanca, o altrament les “Motomamis”, debutaran ja a la segona jornada, que es disputa aquest dissabte 4 de novembre amb els següents enfrontaments:
- 13:00 h: Penya Barcelonista Sant Vicenç – CF Ciudad Cooperativa (Camp Municipal La Barruana, Sant Vicenç dels Horts).
- 14:45 h: Penya Recreativa Sant Feliu – F.C.Sant Joan Despí (Camp de Futbol Municipal Falguera, Sant Feliu de Llobregat).
- 16:00h: C.F. Vinyets Molí Vell – F.C.Casablan ca (Camp de Futbol Municipal La Parellada, Sant Boi de Llobregat).
Cada matx té quatre parts amb 15 minuts cadascuna. L’àrbitre, el sistema i l’organització els posa el Consell. El camp i els equipaments el club i les diverses jugadores la voluntat i els diners per pagar-se l’assegurança i en cas requerit la quota. El marcador importa relativament, ja que depèn d’altres factors que també hi sumen. Malgrat noms i prejudicis, no és per res, per altra part, en exclusiva, un joc de mares. S’hi inclouen les dones veteranes, amb o sense descendència, d’igual forma que no juguen només “papes” en la franja masculina.
Veteranes i nouvingudes
La contesa que ara acaba d’iniciar-se i que clourà, sense play-offs, el pròxim dia 30 de juny (consultar calendari), té l’origen en l’esclat d’aquests conjunts, que se succeeix i s’encomana especialment els últims anys. És el cas de la Penya Blaugrana Sant Vicenç. L’entitat va convocar, el 2021, a membres del club per formar un grup de veteranes. Hi confluiren les diverses mares que seguien els seus fills entre els equips de base, però també altres dones vinculades a la comunitat vicentina. Els nivells no eren iguals. La Noemí Raga recorda que moltes partien de zero. “M’agrada el futbol de sempre, però no hi havia jugat. Érem moltes que ens trobàvem en mateixa circumstància. Desconeixíem conceptes bàsics, com conduccions o passades, i vam haver de posar-nos mans a l’obra”. Van començar des de baix, amb una sessió a la setmana, i la passada temporada (2022-2023) disputaven ja amistosos. La progressió, en uns 20 mesos, es perceb com a notable……… “Tenim un entrenador i un ajudant des del principi. Veiem una evolució molt positiva i compartim un grup que creix. Ens sentim més vives, malgrat les dificultats d’algunes per poder compaginar. Hem establert vincles i sinèrgies. És un gran honor poder gaudir d’aquesta lliga”.
Just al juny, el dia 30, va arribar el primer gran premi. El Consell organitzava la I Copa de la Dona, una competició regulada, femenina, veterana, un torneig de futbol 7 que convergia al Joan Baptista Milà a Sant Boi de Llobregat. 9 equips van prendre-hi part, i entre 19h i 22h del vespre van dirimir forces en dues fases. Del grup d’eliminatòries avançades va sortir-ne el guanyador: la Penya Blaugrana Sant Vicenç. “Poc que ens ho esperàvem” explica la Noemí Raga “però sí que ens sentíem fortes. Va ser una recompensa al treball, una festa compartida enriquidora”. El Ciudad Cooperativa va quedar segon. Venien de disputar un parell de triangulars i arribaven invictes. La Noelia Moreno ho va gaudir com la que més. “El nivell va estar igualat. Vam tenir mala fortuna amb un gran gol que ens va deixar sense el trofeu. Però la tarda va ser memorable. Tantes dones gaudint de l’esport amb un ambient molt xulo: tan abans com després dels partits”.
La il·lusió ‘coopemami’ mou fitxa
|
Al CF Ciudad Cooperativa el president Francisco Ramos va impulsar fa just un any el seu conjunt de veteranes. Moltes dones, com la Noelia Moreno, van veure-hi l’opció per disputar regularment l’esport que els agradava. Mare d’un jugador juvenil i amb 42 anys no va trigar ni un minut en apuntar-s’hi a l’equip de les ‘coopemamis’. Va néixer a principis dels 80, i allà a Màlaga, el seu lloc d’origen, no hi havia tradició de clubs. “Jugava al carrer però no trobava una entitat on apuntar-me. La família no oferia cap suport i poca gent em comprenia. No era fàcil aleshores, com a dona, de voler jugar a futbol. Els retrets eren constants i et quedaves amb les ganes”. Ara tot ha fet un gir. És exemple a la família i pot gaudir del seu gran dia, entrenament cada setmana. “Combinem, amb l’ajuda del míster, exercicis específics, que equilibren el conjunt, i organitzem sessions extres per treballar el tema físic, que al final marca els partits i el potencial. Teníem un xic de respecte, en un principi, pels partits. La por de no estar a l’altura o no poder compaginar. Però la il·lusió ha mogut fitxa i s’ha imposat als grans obstacles.” III
|