Som a 21 de novembre, són les 10 del vespre. Queden dos minuts perquè conclogui el partit únic de 16ens de la Copa del Rei de Futbol Sala.El Sala 5 Martorell com a local, mira de sorprendre a un club puixant, el conjunt de Ciudad Real Quesos Hidalgo Manzanares, consolidat a la màxima categoria, la Primera Divisió, de fa tres anys. La pista del Pavelló Municipal, a l’Avinguda Fèlix Duran Cañameras, molt més cèntric, presenta una bona entrada. Prop de 300 persones, un xic minses no fa gaire, ressusciten amb el gol que escurça les distàncies. 1-2 al marcador a les acaballes d’aquest duel que ha dominat l’equip manxec, i que duia coll avall després d’encertar a porteria en dues jugades ofensives. “Sí se puede!” coreja una graderia que entenia des d’un bon inici la complexitat de l’escomesa.
L’esport és, en bona part, psicologia. I un minut amb aturades de cronòmetre quan hi ha una falta o el joc para són un món. Tots ho saben i la pressió inquieta el gran rival que es neguiteja. Adrián Sánchez, el nou tècnic del conjunt de la comarca, ho veu possible i sol·licita l’aturada per millorar l’estratègia i apostar per la fortuna. Juanlu Alonso, l’entrenador dels rivals, no sap on mira. Martorell s’ho juga tot i poc li falta. El capità Mármol, tanca, expert i totterreny, s’enfunda una samarreta groga. Canvia el rol, com porter-jugador, per construir una superioritat numèrica en atac, cinc contra quatre, amb el gran risc de deixar buida per complet la reraguarda. Són moments histèrics des d’un punt de vista tàctic per qui ho ha planificat. S’amunteguen els rebots, les cames, les empentes, ganes boges. Tothom hi és, 200%, però serà atzar i fortuna qui decanti. Persegueixen les opcions que sí que arriben, amb dos xuts, i amb bola morta a sols 2 metres de la meta. Un final apoteòsic, ai al cor, que si més no, i malgrat la inèrcia, no progressa.
Com sol dir-se, s’ha intentat però tampoc era la gran fita. L’important és que hi ha hagut molt bona imatge, s’ha lluitat fins al final i s’ha plantat cara a un primera. L’afició agraeix l’esforç i els jugadors, tot i les cares de derrota, corresponen amb uns vius aplaudiments.
Tres rondes de la Copa
El Sala 5 Martorell ha superat tres rondes de la Copa abans d’arribar a la derrota. La darrera al camp del Sabadell (Segona B), amb victòria per 1 a 4, en un partit que es va jugar el 17 d’octubre. Són conteses que serveixen per poder reforçar imatge, i competir contra equips forts és una ajuda. Però les fites i els esforços van centrats en una lliga que és difícil. En 10 anys els baixllobregatins han passat de 3ª, amb una inèrcia perdedora i una fama un xic tocada, a consolidar-se a 2ª i rebre lloances de conjunts de tota Espanya. La passada temporada es va patir, no n’hi ha cap dubte. Després d’un ascens pletòric, amb victòria que culminava el Play Off davant la Unión Tres Cantos de Madrid, 3-5 i 7-3 (19 de juny de 2022) es va suar per mantenir-se. Els vermells van sumar sols 26 punts i van quedar quarts per la cua. En el còmput van guanyar-se 7 partits, amb 5 empats i 20 derrotes. L’evolució enguany és eminentment positiva. En dos mesos, 9 jornades, de certamen, els jugadors d’Adrián Sánchez són sisens, amb 5 victòries, un empat i tres derrotes. 16 punts en el global, meitat més 3, dels que es van fer en tot l’any passat.
La plantilla ha mogut peces. En total són 9 fitxatges dels 14 que hi figuren. “La voluntat no ha estat altra que millorar el que teníem”, constata el nou tècnic, que prové del Sabadell (2022-2023) i de l’AECS L’Hospitalet (2020-2022). Sánchez no ho té fàcil perquè relleva la trajectòria, absolutament impecable, de Víctor González, l’aposta de Jordi Gay (exjugador i expresident del Martorell) que el 2016, en descendir a 3ª divisió, va contemplar en ell el revulsiu per tornar el club als llocs d’elit. Va pujar, assolir l’ascens, dues vegades (2019 i 2022), va quedar-ne a sols un pas davant de l’Inter Movistar (2021) i va fer-se amb gran estima de la junta, els jugadors i l’afició.
Repte doble
El repte d’enguany és doble. Tots els conjunts de la lliga, els altres 15, són de ple professionals. Antequera, Eivissa, Barça, Saragossa, Llevant, Betis… són exemples d’entitats consolidades, que es dediquen 100% al futbol sala. Aquí el club segueix l’estela però gran part de la plantilla, especialment els veterans, compagina amb una feina. Un context que fa pensar, primer que tot, en obtenir la salvació, i en enfilar en tot cas amunt quan això estigui superat. És un bloc que combina experiència, amb un grupet per sobre els 30, i joventut. En Marc Mármol, és un dels tres capitans, ja pare de família. Va jugar al Barça Alesport (2013-2014) i va tornar fa sols 3 anys. Creu que el sènior és “humil, molt compensat, amb una enorme fortalesa física i mental. Inclou a jugadors vàlids en totes les àrees i per a totes les facetes”. Valora la situació i inculca als joves, a part d’ànims, un precepte elemental “Competir a segona és com a mínim un regal”.
Pressió defensiva sense errades en atac
Adrián Sánchez coincideix en les paraules i afegeix com a valor “la pressió defensiva, i les poques errades que es cometen en atac. Faltaria únicament, si busquem molt, algú que marqui diferències, que tingui deseguilibri ”. És un tòpic però no miren més enllà del dia a dia i prioritzen, sobretot, la feina pròpia: “Tenim en compte els rivals, però abans que això hem ser nosaltres els que estem al 100%”.
El conjunt de la comarca, hereu, per la faceta, de l’històric Miró Martorell (ja dissolt el 2011 per problemes econòmics) comparteix el pavelló municipal amb els cadets i els juvenils, i també amb altres esports com és el bàsquet. El parquet no és el més òptim, té mig segle d’existència, i la molta concurrència fa inviables més seccions. Es demana allò que es pot al consistori que disposa subvencions (de fa tres anys) i instal·lacions. A l’espera d’alguns canvis s’hi exerciten sols 3 dies, amb sessions d’unes 3 hores, que concentren el treball per fer-lo fàcil i adaptable als que concilien altres feines. Divideixen la labor entre el gimnàs (reforç de tronc o bé de cames en funció de conveniències) visionat també de vídeos (que no aixeca grans passions però que serveix per remarcar algunes errades) i la pista (tots tres dies, dilluns, dimarts i dijous, on comencen amb la tàctica i conclouen amb partit).
Línia unitària i patró idèntic
Cusco, preparador físic, és al mateix temps coordinador del futbol base. El club compta ara mateix amb dos cadets , l’A i el B, i també amb dos juvenils que competeixen a Primera i Divisió d’Honor. Mantenen línia unitària i un patró d’entrenaments idèntic. Condició que afavoreix que els joves pugin i s’adaptin plenament al primer equip, que és alhora un gran mirall i referent pels que comencen o ja apunten. Tenir més categories és inviable pels recursos i l’espai del qual disposa (el pavelló està saturat).
Funcionament de filial
L’altre club del municipi, la Unió Futsal Martorell, compta amb base més extensa, que va des dels benjamins i fins al sènior. Funciona pràcticament com un filial i la intenció, des de fa temps, és poder unir-se. “Seria la solució perfecte, però la cosa va per llarg”. És l’anhel que exposa Xavier Torras, que va entrar l’any 2013 en les funcions de delegat i que actualment és president, amb una junta reduida, 5 persones, conformada fa quatre anys. Ja aleshores, el 2019, va llançar un pla per pujar el sènior a Segona en un termini de 5 anys. “Llavors ningú no s’ho creia. I ara ningú em creu quan els aviso que en poc temps jugaran ja a Primera”.
Forjar l’èxit vol treball, que és paral·lel i més profund. Es camina per difondre bona imatge, especialment en el terreny social. Es col·labora amb Creu Roja, es recullen joguines, i es coopera, mitjançant un organisme, en la salut mental, i amb un centre odontològic, que sorprèn amb conferències captivants com la darrera, que exposava la relació estreta que mantenen les lesions amb els problemes de les dents. S’estableixen, d’altra banda, grans sinèrgies amb els clubs de la comarca, com són l’Òdena i l’Esparreguera, que van veure el partit contra el Barça, i van fer fotos amb locals i visitants. Es difón mitjançant xarxes, amb uns 9.000 seguidors, es transmeten els partits i es concedeix, en deferència, un detall cap als rivals: un bon pack de fruita seca, fruita dolça i també aigua, que és ajuda immillorable per refer-se de l’esforç.
Cerca de recursos
Creixement que s’esperona amb una cerca de recursos. “Focalitzem molt aquesta tasca, que és constant i quotidiana, i que serveix per millorar les condicions dels jugadors i del cos tècnic”, assegura Xavier Torras, que amb orgull ja mira enrere i assaboreix fites assolides. El club compta amb uns 100 socis, poca massa, escassa entrada, i és per això que és necessari de fomentar patrocinis. El més sòlid, UBM, ja va signar el 2020. Ara es mira de crear xarxa amb una idea innovadora: les Bussines Club Sala 5 Martorell. Serà un cicle de trobades que comencen al febrer per connectar els sponsors, les empreses i les diferents institucions del municipi i la comarca. Dinamintzar l’ambient econòmic reverteix, d’igual manera, en potencial, als beneficis de l’esport. III
Si (
No(
