Les polítiques sanitàries tenen un encaix peculiar en les nostres ciutats i ajuntaments: Perquè la competència respecte a moltes de les preocupacions que la ciutadania te respecte al sistema sanitari i les seves polítiques (les llistes d’espera, l’atenció primària, les especialitats que queden fora del Sistema de salut de Catalunya…) són de la Generalitat.
Però la manca de competència en matèria de salut no implica que no sigui de la incumbència dels governs locals el benestar de la nostra ciutadania.
I perquè ens importa la salut de la nostra població, al Prat treballem colze a colze amb la Generalitat, cooperant quan cal i exigint quan és necessari: un exemple d’aquesta relació entre administracions és la signatura d’un pacte de ciutat que en els propers anys ens permetrà seguir modernitzant i millorant els equipaments de la ciutat i fer-ne de nous.
També acompanyem el servei sanitari amb projectes innovadors, com per exemple la prescripció social, en la qual els professionals de l’atenció primària poden guiar a les persones a utilitzar els recursos comunitaris locals no sanitaris per adquirir hàbits de vida saludables i afavorir el contacte social.
El Prat és també un de les 7 àrees de Catalunya on s’ha posat en marxa un projecte pioner d’atenció integrada social i sanitària, millorant la coordinació dels serveis socials i sanitari per millorar l’atenció als usuaris, especialment als col·lectius més vulnerables.
Tenim també una estratègia en matèria de salut mental i benestar emocional que vam ampliar durant els mesos de la pandèmia. Vam ser dels primers ajuntaments a parlar sobre la salut mental i els seus estigmes i seguim promovent el benestar emocional en totes les edats.
Totes aquestes polítiques responen a una convicció: la dimensió global que te la salut, i la necessitat de l’acompanyament social i comunitari, perquè estar connectats a la nostra comunitat ens fa més saludables. I aquí, com a altres moltes coses, allò que a l’ajuntament no és competència, ens incumbeix.
Si (
No(
