Investigadors de la UPC descobreixen un material constructiu a partir de roba usada

Ser sostenibles, vet aquí la qüestió. Fa molt temps, l’agost de 1987, es va presentar, davant l’Assamblea Nacions Unides, l’informe titulat ‘El nostre futur comu’, també conegut com a Informe Brundlant, en honor a la seva ponent.Aquest informe establia les bases del desenvolupament sostenible en una definició que més o menys venia a dir que una societat era sostenible quan el seu desenvolupament no hipotecava el de les generacions posteriors. Es tracta, doncs, d’un concepte molt simple i fàcilment comprensible, des del punt de vista formal, però molt difícil de quantificar. Tot i que la societat actual està fent passos en la direcció correcta, un breu recull de dades de diferents sectors econòmics ens poden donar una idea del llarg camí que encara ens queda per recórrer.

D’una banda, per exemple, amb dades del World Resources Institute de 2019, el sector de la construcció genera el 36% de les emissions de CO2 a nivell mundial. Són emissions que provenen tant del procés de construcció dels edificis, el que es coneix com a “energia embeguda”, com de l’energia que es consumeix mentre s’utilitza l’edifici.

Residuus i reprocessament

Pel que fa als residus, aquest sector genera a la UE una mitjana entre 450-500 Mt anuals, incloent una varietat de materials com formigó, ceràmica, fusta, vidre, metalls i plàstics. Les solucions actuals per gestionar aquests residus inclouen, entre d’altres, el reprocessament els maons i la mòlta dels morters i el formigó per utilitzar-los com àrids en nous materials juntament amb el ciment. No obstant això, encara hi ha una gran quantitat de residus de construcció abocador (A Espanya, el 54% del total de residus).

D’altra banda, el sector tèxtil, segons dades de la Comisión Económica de las Naciones Unidas para Europa, genera un 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i un 20% de les aigües residuals. Pel que fa als els residus generats pel sector, s’estima que arriben als 10 Mt per any a la UE, dels quals al voltant del 70-80% correspon a roba i tèxtils per a la llar, i la resta a tèxtils tècnics. En relació només a la fracció de roba postconsum, el 22% es recull per separat per a la seva reutilització (en la majoria dels casos exportada a països en desenvolupament), mentre que la resta són principalment eliminats per incineració o abocador. Finalment, menys de l’1% dels residus tèxtils es recicla fibra a fibra, cosa que permetria reincorporar el residu de nou a la cadena de producció.

Polítiques de sostenibilitat

Respecte les polítiques de millora de la sostenibilitat, a partir de l’1 de gener de 2025, serà obligatori recollir per separat com a fracció municipal i gestionar correctament el tèxtil fracció de residus a tots els membres de la UE. En conseqüència, quedarà prohibida la seva exportació o crema. A Espanya, per tant, ens trobarem amb el gran repte de gestionar 1 Mt de residus tèxtils per any a partir del 2025.

És per això que iniciatives en l’àrea I+D en el desenvolupament de nous materials per a la construcció més sostenibles tenen gran interès. Recentment, el grup de recerca en tecnologia tèxtil (TECTEX) de la UPC, amb seu als Campus del Baix Llobregat i de Terrassa, ha desenvolupat un innovador material de construcció que incorpora residus tèxtils, evitant, així, que acabin a l’abocador.

Tecnologies i fibrociment

Aquest grup de recerca fa temps que treballa en tecnologies de materials compostos, com el fibrociment, on conflueixen dos o més materials per crear-ne un de nou amb millors prestacions. En els seus inicis, van desenvolupar un fibrociment de fibres cel.lulòsiques per substituir als fibrociments de fibres l’amiant, que tants problemes de salut han provocat als treballadors de fàbriques d’aquest material i als seus usuaris. Amb aquest punt de partida, el grup de recerca va patentar el material l’any 2014: la idea consisteix en utilitzar fibres llargues d’alta resistència provinents d’espècies vegetals adaptades al clima mediterrani, com el lli o el cànem. Per millorar encara més la sostenibilitat, es va iniciar una línia de recerca on, a les fibres vegetals, s’afegeixen fibres provinents de residus tèxtils no reciclables.

En qualsevol cas, per optimitzar l’efecte de reforç i millorar les propietats mecàniques, les fibres no s’incorporen al ciment escampades a l’atzar, com es fa habitualment en el fibrociment d’amiant, sinó que es col·loquen per capes, formant un panell Sandwich de làmines de ciment i napes de fibra. Cada placa pot estar formada per entre quatre i vuit capes de fibra segons les necessitats mecàniques i el gruix desitjat. A més, l’optimització del sistema de fabricació permet industrialitzar el procés sense modificar substancialment el procediment habitual. Aquestes millores han permès duplicar la resistència a flexió del material i multiplicar per deu la seva flexibilitat. L’equip ha aconseguit fabricar entre altres elements: façanes, teules, rajoles per a paviments i sistemes de reforç de maçoneria.

Més fibra i menys ciment

A banda d’això, el fet d’incorporar més fibra i menys ciment, i que el tipus de fibra incorpori en part o en la seva totalitat diferents tipus de residu tèxtil, millora, al mateix temps, la sostenibilitat dels sectors de la construcció i de la indústria tèxtil obrint el camí a la circularitat entre sectors industrials d’alt impacte ambiental.

El projecte ha estat finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i ha rebut el premi al millor projecte d’innovació sostenible convocat per la Federació Internacional de Manufacturers Tèxtils (ITMF) i lliurat al congrés anual celebrat l’any passat a la ciutat xinesa de Keqiao.