Les festivitats religioses i l’esquerra

Més enllà del debat simplista de si és possible que les persones d’esquerres puguin ser religioses o no, aquestes festivitats de caràcter religiós interpel·la a les persones d’esquerres en la nostra proposta política per la res pública.
La religió catòlica en el nostre país ha tingut una influència històrica i social importantíssima, especialment amb la connivència de l’església amb el poder polític. Les elits dels dos estaments han fet ús del seu privilegi per cometre abusos i generar l’estat d’ànim social que beneficia els seus interessos.

Però també cal ser conscients de la base comunitària que mouen i que es troben desconnectades de l’elit religiosa. Les festivitats mouen el seu centre de gravetat des del fet religiós a la trobada cívica i comunitària, i rebutjar aquests espais pot significar renunciar a la presència política des d’on poder construir alternatives polítiques i mantenir contacte amb la ciutadania.

A les esquerres, doncs, se’ns obre dos camins per on transitar: o rebutjem tot allò que tingui un transfons o arrel religiosa (sigui cristiana catòlica o no), i treballem la laïcitat des del buidatge dels valors religiosos en favor de la construcció d’una laïcitat cívica o ciutadana; o acceptem aquests espais i moments de treball comunitari i treballem per potenciar, des dels valors de la religió de base, una resignificació de valors que siguin bons per la comunitat i treballar per a que la laïcitat no sigui una qüestió d’eliminar simbologia o pràctiques religioses, sinó que els valors de la laïcitat es construeixin, també, amb els valors bons que compartim totes persones de la comunitat.

Les esquerres tenim una reflexió pendent respecte a la setmana santa en particular, i a la religió en general, si volem ser la opció política aglutinadora i transformadora de les majories socials.