Recordo llegir justament per aquestes dates l’any passat una dada que em va impactar, no per inesperada, sinó pel que implicava. Dos terços dels joves a l’estat no treballen del que van estudiar. La dada, com deia, impacta, i justament es produeix en el moment en que existeix més oferta formativa que mai.
La formació s’ha multiplicat i s’ha especialitzat, l’existència de més carreres universitàries, però sobretot la gran quantitat de graus mitjos i graus superiors, de gran nivell que han acabat amb l’estigma del poc nivell de l’FP.
Per tant, on és el problema? Perquè justament ara hauria de ser el moment on tots els joves estiguessin treballant d’allò que van estudiar, i justament no és així.
Probablement, i sense ser un expert en el tema, el problema deu ser que justament l’oferta formativa no s’adequa a les necessitats laborals existents, i caldria aquí que els estudis reglats fossin més coherents amb l’oferta laboral.
Però també és cert que no tot és problema del tipus d’estudis ofertats, o de que els joves no estudiïn per exercir professions amb sortida laboral, molts cops el problema està en que professions que necessitem, com metges, i que els joves sí que estudien medicina, acaba havent-hi un dèficit de professionals perquè els nostres joves marxen a l’estranger a exercir la professió per una qüestió merament econòmica.
En definitiva, el problema és complex, i no és una única causa ni el que el provoca ni el que l’agreuja. III
Si (
No(
