Totes les societats en algun moment o altre de la seva existència han passat per problemàtiques que quan no van ser capaces de resoldre-les van fer que col·lapsessin, o directament van fer caure imperis i estats.
Ara justament, la societat occidental s’enfronta a un repte majúscul que és la baixa natalitat que no només acusa l’Estat espanyol sinó la gran majoria de països occidentals.
El sistema necessita d’un equilibri proporcionat entre població jubilada i població activa, i aquesta darrera només l’assegura la natalitat o la immigració.
Podem fer mil i una polítiques, com s’han fet i es fan amb xecs nadó, per exemple, que al final poden ajudar, però són pegats. El problema per erradicar-ho s’ha d’abordar d’arrel, i l’arrel no és altra que una persona per arribar a tenir una situació econòmica personal adequada per afrontar tenir un fill, necessita de molts anys d’estudi, formació i experiència. Aquest és el fet que s’ha de començar a revertir si volem que la gent es comenci a plantejar tenir descendència.
S’ha de posar fi a la precarietat laboral, i atenent al fet que com deia a l’inici, és un problema occidental força estès, caldria que d’una vegada els estats comunitaris cedissin les competències en matèria laboral a la Unió Europea per tal de fer una regulació europea harmonitzada i així tallar d’arrel el problema.
Sembla que parlar de qüestions laborals quan tocava parlar de natalitat és un contrasentit, però no ho és pas, justament és el desllorigador per acabar de veritat amb la baixa natalitat. III
Si (
No(
