Sense presses però sense pausa

Com tot avenç social, i sobretot en matèria laboral inicialment suscita dubtes, de fet és lògic que sigui així, perquè tot el que és nou ens genera una certa basarda, però a mesura que passa el temps ens adonem que no era res de l’altre món. La clau doncs és implementar-ho sense presses però sense pausa, i en cap cas forçant la màquina.

De fet, el dia abans d’escriure aquest article estava esperant al Conseller d’Empresa i Treball per reunir-me al seu despatx i parlar justament d’aquest tipus de temes, i casualment tenien un llibre de la vaga de la Canadenca. I al fullejar-lo, em va recordar justament que la situació al 1919 no era gaire diferent a l’actual en termes de partidaris i detractors de la reducció de la jornada (en aquell cas per assolir la jornada laboral de 8 hores).
De fet, la realitat s’està imposant i cada cop són més empreses les que estan fent jornades de quatre dies i mig, deixant lliures les tardes de divendres. És més, grups empresarials tan potents com Inditex estan implementant la jornada de quatre dies, per tant no és impossible, ni genera cap daltabaix econòmic.

Tanmateix per a moltes pimes sí pot ser un problema, i per tant, com deia abans caldrà anar-ho articulant a poc a poc, tenint clar que la finalitat és assolir-ho, però que per a que sigui viable a totes les empreses caldrà potser preparar ajuts econòmics per les pèrdues que es puguin generar. III