El 1983 es van establir les 40 hores de treball setmanals. Ha plogut molt des de llavors. En aquest temps, l’economia ha anat fluctuant, però una tendència es manté viva: els salaris no pugen igual que els beneficis de les empreses. Necessitem revertir aquesta situació que perpetua que els salaris dels treballadors siguin baixos i que a més, siguem pobres en temps.
És injust que les persones que treballen vuit hores al dia (més el temps de transport) no vegin recompensat el seu esforç, que la productivitat i els beneficis empresarials pugin però els salaris no, i que al acabar la jornada arribin a casa cansats i sense energia, amb poc marge per fer res més que comprar quatre coses per sopar i millor anar a dormir aviat que demà el dia serà igual.
Reduir les hores de treball sense reduir el salari és revaloritzar el temps de feina i revaloritzar el temps personal de cadascú, ja que més temps lliure significar poder anar al gimnàs, poder estar amb els nostres fills o visitar els pares, apuntar-se a aquell taller que et ve de gust... en definitiva, alleugerir aquesta sensació de “no arribar a tot” i garantir més benestar físic, psicològic i relacional.
Deia algú que quan els treballadors es manifesten no és perquè no vulguin treballar, sinó que ho volen fer en millors condicions. La reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals, com defensa Sumar o CCOO, és una mesura que beneficia a la gent que treballa, tant dins com fora del centre de treball.
El treball és una part molt important de la nostra vida, i per això és important defensar i proposar millores en les seves condicions per a que viure valgui la pena. III
Si (
No(
