Joan Arévalo: “Ara s’ha descobert que molts ajuntaments que tenien l’aigua pròpia no eren eficients”

Quan tenia 13 anys, en Joan va quedar fascinat veient com uns treballadors del que ara és la Comunitat Minera Olesana canviaven les canonades de ferro de la seva escola, aquell nen no sospitava que l’any 1988 alçaria la veu en una assemblea de socis de la CMO per canviar el futur d’aquesta cooperativa per sempre. Treballador incansable, ferm defensor de la seva natal Olesa i íntegre fins la medul·la,Arévalo creu en un món cooperativista.

Aquest abril va tornar a ser escollit President de la Comunitat Minera Olesana. Per què?
Jo vaig fer la transformació de Comunitat de copropietaris a Cooperativa. Vaig ser el president i director gerent, simultàniament, durant 10 anys. Al 2000 vaig proposar que algú fes de director gerent i es va acceptar en assemblea. La cooperativa va crear l’òrgan social del director gerent i l’assemblea em va proposar a mi, càrrec que vaig ocupar durant 10-11 anys. I quan tenia 70, ja em vaig jubilar i em van anomenar president, i fins ara.

Què ha de tenir un president?
Mira, el mal de les cooperatives és que moltes vegades depenen de les persones que van al capdavant. Una cooperativa com la nostra, que fa un servei públic, ha de crear una estructura al votant de la direcció que pugui tirar endavant encara que falti qui fa de director. Un president ha de saber delegar i assegurar-se que quan no hi hagi l’empenta i el pensament social que va haver-hi quan es va iniciar tot, quedin persones que comparteixin l’objectiu. El president ha de tenir molt clar que la nostra cooperativa està al servei de la gent, nosaltres el que oferim és el servei de donar aigua, no facturem el metre cúbic. També s’ha de muntar una estructura que sigui econòmicament rentable, perquè si té pèrdues durarà quatre anys, no ha de ser subvencionada, ha de tenir un pla de negoci que sigui viable. El sistema cooperatiu pot fer tot tipus d’activitat econòmica, però ha de ser productiu i rentable, no podem treballar per a les monges.

Olesa és l’únic municipi de Catalunya que gestiona l’aigua a traves d’una cooperativa. Què té d’especial el vostre municipi?
Olesa té d’especial que al 1868 va haver-hi unes persones que van tenir la preocupació de dir: hem de crear una societat perquè no volem que la gent pateixi de malalties de l’aigua, que tinguin la seguretat que l’aigua que surt de l’aixeta o dels pous sigui potable i no puguis contraure cap malaltia. Tots els pobles es diferencien per alguna cosa, a Olesa sempre hi ha hagut una preocupació per l’aigua, perquè d’això en vivia: l’aigua era una font de vida i mercantil, aquí hi havia moltes hortes i aquesta aigua feia que les verdures fossin molt bones.

I per què s’opta per una cooperativa?
En un moment donat es va creure que s’havia de convertir en cooperativa perquè com a comunitat de copropietaris no teníem força, era un sistema social que era com una propietat horitzontal, si volíem fer una cosa de futur i tenir la concessió de l’aigua havíem de fer una cooperativa. Podríem haver fet una S.A però el meu interès i el dels que m’acompanyaven era que l’aigua fos un bé comú i no havíem de per què fer beneficis d’això. No ha d’haver-hi pèrdues, ha d’haver-hi excedents per anar reinvertint i anar millorant, és a dir, ser més eficients. Per exemple, ara s’ha posat al descobert que molts ajuntaments que tenien l’aigua pròpia no eren eficients. Jo crec que la CMO és un guardià de l’aigua, Olesa és un guardià de l’aigua.

Si és mes democràtic això, per què no es fa a més municipis? Perquè els ajuntaments no volen, perquè als ajuntaments hi ha colors. Ells tenen l’aigua com un mitjà més per demostrar que fan coses per la gent. Nosaltres ja insistim als ajuntaments que no cal que es preocupin per l’aigua, ja ens ho autogestionem nosaltres; però és més fàcil per a l’ajuntament fer-ho ells, perquè tenen la potestat i no ho han de donar en concessió. La CMO forma part d’aigua.coop, aquesta cooperativa de segon grau la vam fer per a que fos una plataforma per fer que tots aquests ajuntaments que recuperaven la concessió de l’aigua fessin una cooperativa. És una plataforma per copiar el model nostre i fer una cooperativa, de la que l’ajuntament en formi part, o una empresa mixta, però que hi hagi una autogestió de la gent. També s’ha de dir que això es una mica difícil: si avui surts i vols fer una cooperativa per gestionar l’aigua, i dius que tots els ciutadans es reuneixin, venen quatre. Pensa que a Olesa encara que siguin socis, exigeixen tant com a una empresa privada, aquest esperit de participació que tenim aquí es molt difícil

Olesa té historia...
Clar, Olesa té un pòsit. L’aigua ha estat sempre de la Minera i la gent ja ni s’ho planteja. Ara bé, som 10.500 socis, i quan fem una assemblea, hi assisteixen com a màxim 70-80 persones. La gent veu que esta bé, per què haurien de venir?

Quin perfil de gent hi va, a les assemblees?
El 70% són gent dels 60 en amunt, però després hi ha un grup de persones joves que ara venen, que estan interessats en això de l’economia social. En aquestes últimes eleccions, se’n van presentar dos o tres.

Com aguanta una entitat sense ànim de lucre tants anys en un món tan capitalitzat, on tanta gent busca enriquir-se?
Aquí ja saben que amb l’aigua no s’enriquiran, així com un hospital tampoc és per enriquir-se. En un hospital, per exemple, qui s’enriqueix? Els metges? No, s’enriqueix a qui li han donat la concessió de l’hospital. Hi ha feines que necessitem i ja tenim gent per exercir-la, però qui té la maquinària i els calers? Florentino Pérez que té tantíssimes propietats? Al final estem treballant tots per a ell. Això ha de canviar. I al futur, en què sembla que hi haurà sequeres, migració,..., el cooperativisme ha de créixer, i jo crec que en el futur el mon serà cooperatiu, col·laboratiu. Perquè si anem amb aquesta filosofia de competició tindrem el que tenen ara a l’Orient mig.

Abans ha dit que “hem de fugir del capital”, com s’aconsegueix?
Creant el nostre capital: nosaltres som capaços de crear el nostre capital. Per exemple, fa uns anys, no es cobraven pensions, hi havia les caixes de pensions, tothom hi posava diners allà perquè després tothom els pogués tenir quan es jubilés. Tu hi posaves els teus diners i hi havia una col·laboració entre tots.

I s’ha perdut
S’han perdut totes, el capital se les ha fotut. La cooperativa ha de fer activitats econòmiques que siguin beneficioses i que procurin un bé comú, aquesta és la idea principal. També hi ha hagut casos de falses cooperatives, com va haver-hi a Osona: una cooperativa de treball que pagava menys als seus treballadors del que s’enduien ells com a cooperativa per la feina, ocupaven el lloc d’un treball laboral. De totes formes, jo crec que cada vagada hi ha més joves treballant en aspectes més col·laboratius: l’ecologia, per exemple, ha despertat moltes cooperatives petites.

Sí, però sembla també que les noves generacions estan polaritzades, hi ha gent que sí que pensa així però d’altra segueix amb la mentalitat de la competició i el capitalisme. Jo crec que a la vida cadascú escull el seu camí, el món és molt divers. I el que està clar és que cada vegada som més gent a les cooperatives, i hi ha cooperatives que ja són molt grans com Abacus o Suara, i aquestes cooperatives tenen mots treballadors, i creixen perquè són competitives, si no no creixerien. La cooperativa ha de ser competitiva també.

Un desig pel futur?
Que totes les generacions que vinguin entenguin l’economia social com una solució al desenvolupament global. A base d’individualitats i capitalisme no traurem res. No es tracta que l’economia social sigui una religió, simplement és pragmatisme social, hem de millorar la societat i ho hem de fer a través de que tot s’assembli a això, perquè l’economia social és l’economia a través de la societat, per beneficiar a la societat: la autogestió. Hi ha moltes coses que no podem autogestionar perquè no tenim el coneixement; nosaltres no podem exigir als socis de la CMO que entenguin d’aigua, però si que hem de crear es estructura de professionals suficients per a que hi hagi la confiança d’encarregar-nos de la gestió. Jo vaig tenir la sort de portar això des del el principi, perquè jo soc enginyer. Si jo, després d’iniciar el projecte, me’n hagués anat, ja hauria costat més trobar un altre i hauria estat més difícil seguir; per això dic que les cooperatives tenen aquest handicap: que s’ha creat sota la idea d’unes persones concretes que creuen en el projecte. Per això s’ha de crear un llegat i ens hem d’envoltar d’una estructura professional i social que tiri endavant i, en un àmbit tan tècnic com l’aigua, ha d’haver-hi una estructura professional potent.

Què li ha aportat ser president de la CMO?
Molta satisfacció d’haver sabut que he sigut útil per al poble. Jo crec que hi ha molta gent que estima el poble de moltes maneres. I jo la preocupació que he tingut sempre ha sigut l’aigua. I m’ha portat mota satisfacció, també m’ha portat algun desengany, com tot, però mes satisfaccions que enganys. I al nostre costat fem taca: aquest entusiasme l’encomanem, i ocupar-se de l’aigua del poble és una cosa molt important.. I aquí cada un fomenta una cosa, al poble, tots fem el que podem. I bé, hem tingut la sort de continuar, hem tingut salut per fer-ho. Perquè jo ja soc gran, ja porto uns quants anys fent-ho, i ara ja estem organitzant-ho perquè jo en uns dos anys estaré aquí de manera agregada, però amb menys responsabilitat. III

Com definiria l’economia social?

Com definiria l’economia social? Jo crec que, de moment, és la millor forma democràtica que hi ha per gestionar qualsevol activitat econòmica. Hi ha empreses, com la nostra, que per força han de posar les persones al centre: nosaltres treballem pel servei. La gestió de l’economia social hauria d’estar a empreses de totes les activitats que fossin de tipus essencial i imprescindible (hospitals, escoles, habitatge,...), estem fent un servei públic. El jove d’ara, amb uns estudis que s’ha treballat, a qui han preparat bé, s’ha de fer una gran pregunta: vull treballar per fer ric a quatre persones que han posat el capital o vull treballar pel be comú, per a la gent, per a que millori la humanitat? Per això cada vegada es creen més cooperatives, perquè cada vegada hi ha més consciència. Aquest gent diu: amb el que sé, vull dedicar-ho a que la gent prosperi, millorar la seva qualitat de vida. Però tenen dues opcions: treballar per a algú i aconseguir un sou cada mes, i els beneficis pels que manen, o treballar en una cooperativa. Evidentment, si treballes per a algú, el que facis també podrà beneficiar a la gent, però d’entrada es treballa pel capital i hem de fugir del capital. Es necessita el capital, però també el podem tenir nosaltres.