El conjunt blanc-i-vermell ha guanyat aquest mes de desembre la ‘Copa Catalunya’ i és el líder destacat de la Segona Divisió. El club dobla els seus esforços per enfortir la cantera i trasmet la passió per l’esport i aquell valors que valen més que cap trofeu.
El futbol sala femení va fent certs passos per arribar a condicions que, si bé lluny de les dels nois, poden ser almenys, en un futur, més sostenibles.Les llicències van pujant, i l’afició va incrementant en progressiu el seguiment i el seu suport però aquests avenços, que es produeixen, van encara potser massa a poc a poc. És per això que existeix descompensació en la competència, i en allò que cadascú pot aportar i sacrificar. La qüestió, per bé o per mal, va d’interès i de diners. Un aspecte, aquest primer, que ja millora, per l’esforç que fan molts clubs com ho és l’AEPE (l’Associació Esportiva Penya Esplugues), que sense fer distincions, transmet la passió per l’esport i aquells valors que duu inherents, que finalment valen molt més que cap trofeu.
Juntament amb el Molins, el Sant Vicenç, el Vallirana o també el Castelldefels, el club és tot un referent a l’entorn del Baix Llobregat. Va fundar-se al 2008 i té la seu al Pavelló de Les Moreres, el centre municipal on hi conviuen moltes altres disciplines i entitats. Comprèn ara a 19 equips de base (6 dels quals formats per noies), que van des dels més menuts (prebenjamí) fins als dos sèniors femenins i els altres dos de masculins. El model és important i és qui vertebra aquest gruixut organigrama, que ja acull a 250 esportistes. I dins d’ell el referent és el primer equip femení, perquè opta a més, és més amunt, i el proper any, si tot va bé, pot tornar al cim del futbol sala de l’estat.
Fa tres anys sols que l’AEPE competia a la primera divisió, la màxima categoria. D’ençà de l’any 2015, quan va fer-se la fusió amb el Gironella, eren entre les millors i havien guanyat, a part d’això, sis campionats, o bé copes, de Catalunya (2015-16, 2016-17, 2017-18, 2018-19, 2019-20, 2021-2022). Però el descens, induït en part per un tema més econòmic, i les noves condicions federatives, que obliguen des de llavors a contractar un mínim de 4 jugadores (aquest any en són ja 6) i a presentar un pressupost mínim de fins 50.000 euros per bregar-se dins l’elit, va frenar un xic aquest impuls. Les darreres temporades (2022-2023 i 2023-2024) s’ha pogut jugar el Play Off per tornar a ser allà a dalt de tot, però no s’ha culminat l’ascens. Aquest curs la trajectòria tant a lliga com a altres competicions fa ensumar ja, amb la precaució que és necessària, un bon final per al retorn als llocs d’honor.
Copa i lideratge absolut
La victòria, del dia 30 de desembre, a la Copa Catalunya, va ser un gran punt d’inflexió per afermar-se i rubricar tota l’empenta positiva, immillorable, amb què l’AEPE està conduint tot aquest curs. 40 minuts excelsos resolent molt bé en atac i amb la defensa inexpugnable, van permetre de tornar a guanyar al Les Corts, rival i amic de la primera divisió, molt clarament per 4-0, amb gols de Mireia Tremps, Lara Rodríguez i a falta de tres segons aprofitant el joc amb 5 de les rivals per buscar superioritat, de Coral Amate.
L’amfitrió, el pavelló de Santa Coloma, vestia en més de la meitat amb samarretes i bufandes de color vermell i blanc, fet que constata el ferm suport que ja ultrapassa les famílies i els socis de l’entitat. Una grada que no va copsar diferència entre les dues categories, va gaudir d’un partit boig, i va contemplar una actuació molt decisiva a sota els pals de les porteres espluguenques, Clara Sitjas (sols 20 anys i tres que duu ja al primer equip) i Raquel Raventós, més veterana i amb extensa trajectòria a dins del club. Al final foto oficial del setè títol, que situa al Penya Esplugues com a rei d’aquesta Copa Catalunya, per davant del Gironella, que n’havia guanyat 6 (2008, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014) i també del Castelldefels, que en tenia 5 dels primers anys (1990, 1991, 1992, 2007 i 2009). Tot malgrat tenir al davant a noies internacionals que volen ser a dalt a la lliga, i que compten , entre d’altres, amb una jove promesa, com és l’ala Laura Torres, o també la Laia Rojo, escollida com a millor jugadora catalana en la 12ena Gala Estrelles del Futbol, del passat 4 de desembre.
Un estil de joc propi
El partit va servir molt per projectar i consolidar un estil de joc que és línia mestra de la casa i que lidera fa dos anys el tècnic Jacob Bustamante. L’espluguenc, format a casa, va començar a entrenar jove, als seus 30 anys. Va conduir 6 temporades al primer equip masculí i va prosseguir a continuació per altres clubs de bon nivell com l’Industrias Santa Coloma, el Sant Sadurní o el Molins. En ple 2023, al mes de maig, el va tornar a cridar l’AEPE, perquè pugués fer-se càrrec del primer equip femení i forjar un projecte il·lusionant. En 17 o 18 mesos ha construït una marcada identitat i un equip fort en convicció que té un estil molt definit. “M’agrada la possessió, tenir pilota. Treballem per tenir un bloc molt cohesionat, amb defensa alta, línies juntes i una pressió compactada i molt constant”.
La base de jugadores, un xic més de la meitat, es manté intacta, però aquest any per optar a més (anar a primera divisió) o bé per plegar, n’han marxat 6 i n’han arribat 5 de noves. En total és un conjunt de 13 noies, força ben equilibrat. “Tenim tant a jugadores més expertes, que superen els 30 anys, com a les que acaben d’entrar, que es compensen perfectament. La feblesa, o potencial, d’una altra part, són tots aquells punts tècnics-tàctics que s’han d’anar corregint i encara poden millorar. Jo el que intento en primer lloc és que percebin i interpretin molt bé el joc”.
Un campionat renyit
L’any passat el campionat va ser renyit. Van quedar al final terceres, i van perdre el dret d’ascens en el play off davant d’un dels 16 conjunts que ja són ara entre els millors, el Guadalcacín de Jerez. Aquest curs el salt amunt, cap a primera, del Rubí i també del que va ser el campió, el Teldeportivo, ha rebaixat el nivell. Però ningú s’imaginava que l’Esplugues estigués a hores d’ara amb tots els punts aconseguits menys dos empats, que va cedir amb el Txantrea (el 25 de gener) i amb l’Entrerrios Zaragoza (el segon classificat) en el partit que es va disputar a les Moreres el dia 2 de novembre. La contesa regular sembla ben clara. L’objectiu serà el Play Off, on sempre pot passar de tot, i on Bustamante centrarà el seu gran esforç: “l’any passat vam arribar-hi amb cert desgast i amb unes quantes lesionades. Mirarem que tot això no es repeteixi i assolir el nostre objectiu per passar ja a consolidar-nos, les properes temporades, a primera”.
Amb aquesta fita al cap l’equip entrena ara tres dies per setmana, unes dues hores per sessió. Els dilluns a les Moreres, on treballen força i físic, i incorporen jugadores juvenils i Sènior B per anar pujant i acostumant també a la base. Els dimecres al C.S.E. Can Vidalet, que és també espai municipal, on fan anàlisi de vídeo i ja comencen a encarar el pròxim partit. I els dijous de nou a Esplugues, amb feina damunt la pista i amb la ment molt enfocada en el proper cap de setmana. “Tenim potser el millor bloc de tots els anys que he estat aquí. Es pot dir que més que un equip de futbol som grans amigues”, assegura Pilar Ribes, capitana i una de les veteranes del conjunt, amb 31 anys. Va començar a jugar al Pony’s (el conjunt barceloní) des de la base fins al sènior, a segona divisió. Va fitxar pel Gironella, amb qui va debutar a primera, i a partir del 2015 amb la fusió, va entrar a formar part de l’AEPE. Duu per tant 10 anys al club i fa servir aquesta experiència per guiar a les més joves. “Vaig molt ben acompanyada. He après molt els últims anys fent de pivot, a aguantar més bé la pilota i a saber dosificar-me. Tot és fàcil amb les peces que tenim ara a l’equip. Tinc molta comoditat i intento prendre referències i millorar cada dia”. La Pilar ja ha pogut viure a l’alt nivell però manté intacta la passió i aquelles ganes per tornar-hi a competir. Sap molt bé que la gran clau per mantenir-se a dalt de tot són els recursos, però la línia que es segueix ja dóna fruits. “El suport de l’afició i dels ciutadans és essencial i es va notar després d’haver guanyat la copa: fins i tot em coneixien pel carrer! I els mitjans, a poc a poc, també s’hi van implicant més. Hi ha directes a les xarxes, i Esport 3 va retransmetre la final i també el duel de catalanes de primera divisió (Rubí – Les Corts, del passat 21 de desembre)”. III
Creixement i professionalització
|
|
Tot i el bon nombre de socis, d’empreses que col·laboren, i els set patrocinadors aconseguits cal quelcom més per mantenir-se a dins l’elit i optar també a pujar el sènior masculí a 2ª B i més enllà. El club reb, ara mateix, certes ajudes de les dues federacions (la catalana i l’espanyola) i també d’institucions com ho és el propi ajuntament. Però s’estan fent més esforços perquè els costos allà a dalt (desplaçaments, fitxes i sous) són molt més cars, i és necessari compensar a les jugadores, que ara vénen d’estudiar i de treballar, perquè s’hi puguin dedicar almenys amb un mínim de mitjans.
Juan Carlos Hueto porta 30 anys dirigint en futbol sala. Era part ja de l’Sporting, el club que va fusionar-se amb el veí d’Hospitalet, la Penya Andorra, i va crear el 2008 la Penya Esplugues. Tenien llavors 10 equips entre les dues entitats que ara han doblat. Exerceix de president i és també a la federació. L’experiència el fa ser sempre molt prudent amb l’optimisme i els diners “Hauríem de doblar els espònsors per anar bé i cobrir despeses l’any que ve. Ho intentem per totes bandes, també amb les institucions, però ens fan falta més ajudes. Tot plegat per ser molt més professionals, oferir un servei molt més idoni a tots els nostres jugadors i propiciar aquest creixement”.
El gran somni és completar categories, i tenir un parell d’equips, tan masculins com femenins, a cada graó (de benjamí a juvenil). Per això també es treballa amb les escoles, i es coordina la lligueta que fa el Consell Esportiu al municipi. “Vam començar amb 3 equips, el 2010, i ara en som 30. Cal però que hi puguin competir més nenes, i que si entren dins del club després no hagin de marxar”. Una de les novetats que ja es projecta, és crear una lliga pròpia femenina, i escolar, aquí a Esplugues. III
|
Si (
No(
