L’anunci de Mark Zuckerberg, propietari de META (un conglomerat de plataformes de comunicació i xarxes socials on està Facebook, Instagram, Whatsapp com a principals xarxes socials), ha decidit eliminar la moderació dels comentaris i continguts en aquestes xarxes que fins el moment realitzava un equip de l’empresa.
A partir d’ara, seran els propis usuaris els que hauran de fer aquesta feina de moderació de continguts, a través de les eines que l’empresa posi a disposició (principalment, notes o comentaris) per contrarestar continguts amb discursos d’odi, comentaris denigrants cap a col·lectius o persones, o notícies falses.
Zuckerberg segueix l’estela de l’Elon Musk, propietari de X (l’antic Twitter) i membre del gabinet de Trump, que no s’amaga del seu suport cap als partits d’extrema dreta i que s’ha vist reflectit en la seva joguina X: els continguts d’extrema dreta han augmentat la seva visibilitat rebufats per l’algoritme que premia perfils que fins el moment estaven bloquejats per ser una font de desinformació (el mateix perfil personal de Donald Trump, blocat per mentides continuades i els seus discurs d’odi que no complien amb les normes d’ús de Twitter, va ser desblocat amb la compra de la plataforma per Musk).
Ara, Facebook segueix el mateix camí, llençant un missatge molt clar: Silicon Valley és d’ultradreta i no vol una governança democràtica en les seves plataformes. Les pràctiques de moderació que han de fer els propis usuaris implica un pols de força entre col·lectius, augmentant la polarització i l’organització dels usuaris i especialment bots per generar un clima favorable als seus interessos.
I és que no és possible generar un espai neutre d’opinió si ningú s’encarrega d’aquesta tasca, si els algoritmes no són públics i no pots saber perquè et mostren els missatges que volen, i perquè si algú difon informacions falses, ningú el pot aturar.
Tota xarxa social és un producte privat, pel que depenen dels interessos i valors que l’empresa i de l’amo: funcionen segons els interessos econòmics i polítics que el sustenten, igual que els mitjans de comunicació tradicionals. Les xarxes socials eren considerades plataformes on poder-se comunicar i expressar opinions amb unes condicions raonables i segures per a totes les persones. Però les declaracions i actuacions dels seus caps deixen clar que volen deixar de banda la neutralitat per abraçar els interessos de l’ultradreta. Depèn de nosaltres, del nostre ús diari i continuat al mòbil, que aquests tipus d’empreses segueixin sent de les més riques i influents del món. III