La forja torna. Descobreix els artesans que lluiten per salvar un antic ofici en perill d'extinció

La forja és un dels molts oficis que, actualment, es troben en perill de desaparèixer davant la dinàmica predominant dels productes industrials per sobre dels artesans. És per això, que hi haurà diversos treballs que se substituiran per altres de nous que avui dia no s’han creat i, per tant, no es poden conèixer.

Malgrat això, hi ha professionals de la forja que lluiten perquè no acabi morint aquesta feina tan tradicional que porta generacions de treball a l’esquena. Un dels coneixedors d’aquest ofici, i que segueix lluitant per la seva permanència, és l’Eduard Deria, que ha fet tasques de fortatge des de 1995. És de Molins de Rei i va aprendre forja tradicional japonesa, obtenint una titulació pràcticament única a tota Europa. La forja no ha estat la seva feina principal durant aquests anys, sinó que ha estat un aprenentatge instigat i provinent per una tradició familiar, tenint així una importància fonamentalment emocional amb els treballs de forja. Aquesta passió i cura per la professió perillant el va acabar impulsant a fer una associació que porta al context contemporani actual la tradició ganivetera, bolcant-se en la seva promoció i perduració tant al Baix Llobregat com arreu de tot el territori.

Tot comença dins el Parc Natural de Collserola amb una associació de caràcter mediambiental, situada en plena muntanya, focalitzada en treballs de recuperació de varietats antigues de fruita i verdura del Baix Llobregat, però el 2020 amb l’arribada del confinament per la Covid-19 i vist que la gent no podia sortir de les poblacions per les restriccions, es van començar a fer diferents cursos de temàtiques diferents de Can Santoi, pertanyent a Molins de Rei, un dels cursos va estar el de forja, el qual va tindre èxit i va crear noves necessitats en fer-ne més cursos, als quals van assistir més de 1.000 persones en sis mesos. Així doncs, el moment post-pandemia va significar un punt d’inflexió per passar una associació mediambiental a una que fa promoció, pedagogia i formació sobre la forja, principalment de ganiveteria i artística de forma professional.

Aprendre a fer un ganivet en cinc hores

Inicialment, els tallers eren d’un únic dia en què els alumnes, en unes cinc hores, aprenien al taller a fer un ganivet de forma artesanal tal com va aprendre l’Eduard. Amb el temps i davant l’alta demanda i interès dels alumnes es van començar a fer els cursos amb una durada igual a la d’un curs acadèmic. Actualment, estan amb el 5è curs que donen, tot sota el nom de Tanzokai, nom que rep l’associació successora, la qual es fan tasques sense ànim de lucre, creada arreu del gran interès per l’ofici i que significa “forjador” en japonès. Davant del gran interès que van tenir els alumnes amb el projecte molts van deixar de banda la seva professió del moment per dedicar-se professionalment a la feina de ferrer, ja que el 75% d’alumnes han acabat dedicant-se, expandint així també el nom de Tanzokai per tot l’indret català, a Espanya i a Europa.

Tot i que l’associació va començar a Molins de Rei, ràpidament es va estendre al Baix Llobregat i més enllà i compta amb nou tallers, oberts pels mateixos alumnes que van aprendre l’ofici i han decidit dedicar-se professionalment. Aquests alumnes col·laboren amb els seus tallers amb l’associació, i estan repartits per diferents indrets com: Monistrol de Montserrat, Terrassa o Sarrià de Ter (Girona), entre altres que fins i tot surten de Catalunya com a Còrdova o Gran Canaria. Tot i això, a principis d’any s’obrirà dos nous tallers a Sant Vicenç dels Horts i Sant Andreu de la Barca, mantenint i recordant així els orígens de l’associació que van tenir al Baix Llobregat i el lloc on va començar tot aquest exitós projecte. L’Eduard, com a president i formador de l’organització, a una entrevista concedida a El Llobregat veu com el projecte ha estat una “sinergia de coneixement entre els mestres i els alumnes”, que s’han acabat convertint també en docents per fer-se eco de la tradició ganivetera arreu dels diferents indrets, obrint els seus propis tallers i convertir-los en espais oberts a l’aprenentatge i la creativitat.

El relleu són joves del Baix

No només gent amb una professió anterior, i que aprenia la forja com una afició, ha estat interessada en els cursos, sinó que també hi ha hagut joves al Baix Llobregat amb un gran interès. Això permet que, tot i que sigui en una mesura més limitada, hi hagi un relleu de la professió i que, a més a més, aquesta tradició tan forta a Catalunya quedi arrelada al lloc hi ha tanta cultura de forja. La tradició ganivetera catalana és un referent arreu del món, a més a més, no hi ha cap curs professional a tot l’Estat ni a la resta d’Europa com el que s’ofereix des de Tanzokai, és per això que venen al Baix Llobregat futurs aprenents de ganiveteria de diferents punts del país, i fins i tot de fora com Lisboa o Berlín, a fer els cursos, obrint així a Europa la tradició que es vol preservar des del Baix Llobregat.

Aquest és un dels motius que hi hagi, aproximadament, més de 4.000 persones associades a Tanzokai de diferents indrets, i passin unes 5.000 persones mensuals pels tallers. Tanmateix, fa que la cultura, tradició i artesania de la forja quedi preservada, ja que es tracta d’una tècnica que va ser degradada a un segon pla amb la industrialització, tot i que no tenen la mateixa qualitat ni molt menys, i això es veu també en el preu que es posa. La producció artesanal es tarda més temps que no pas un procés industrial, que amb prémer un botó tens en pocs minuts el producte fet i dins la caixa, afirmava l’Eduard. El producte artesanal necessita una dedicació i un temps per fer de manera curosa i professional el producte.

Baixada de vendes dels productes de qualitat

Més enllà del vincle emocional que té el mateix Eduard per les arrels familiars, és una feina amb un relleu intergeneracional en perill, davant la baixada de vendes dels productes locals, de primera mà i de qualitat, com són el petit comerç o l’artesania. Però als cursos s’ha pogut veure com hi ha encara joves de la zona que tenen certa curiositat per la tradició ganivetera. Així doncs, davant la necessitat de tenir joves interessant en l’ofici, l’associació té gran presència a les xarxes socials amb una gran acollida. Aproximadament, arriben al milió de visualitzacions mensuals entre els diferents comptes d’Instagram que té l’associació, on es mostren els diferents treballs que es fan als tallers, i així atreure aquest públic jove local que es necessita per mantenir la tradició ganivetera.

D’altra banda, és interessant com no només els treballs als tallers queden exclosos a la producció de ganivets, sinó que també hi ha presència de forja artística, on els mestres i alumnes expressen emocions i sentiments per mitjà del ferro. També, hi ha una diversificació de la feina, que ja existia als orígens amb l’associació mediambiental, com són els diferents tallers que no són de forja, sinó que abasten altres àmbits i fan que hi hagi una diversificació en l’aprenentatge de productes artesans, alguns dels tallers més destacables són de fusta natural i joieria. Creant un valor del producte -i també sentimental- superior a anar simplement a la botiga i fer la despesa, ja que com diu l’Eduard: “quan crees un ganivet artesanal no estàs creant-ho per tu, sinó per les teves generacions posteriors”. III