Al 2011 fa el salt a la Diputació de Barcelona com a president d’aquesta institució supramunicipal, fonamental per tots els ens locals. Aquesta entrevista te dos blocs: d’una banda, tracta del més destacat des del seu mandat en relació a la comarca -en motiu de la presentació del Catàleg de Serveis 2014- i, d’una altra, la valoració política de diferents punts d’interès de l’actualitat. L’entrevista, de Joan Carles Valero, s’ha fet a cavall entre el programa “Converses” de Cadena Cope per a Catalunya i Andorra i El Llobregat, i ha comptat amb la col·laboració de Daniel Arasa, del diari La Vanguardia. Aquestes pàgines són el recull del pensament d’una de les persones que més coneix la comarca i que, de fet, s’està replantejant –just quan fa 30 anys de la seva estrena com alcalde- presentar-se a les properes eleccions del 2015.
Quina és la principal actuació de la Diputació de Barcelona a la comarca del Baix Llobregat i L’Hospitalet?
Més que d’alguna actuació concreta, voldria destacar l’enorme esforç que ha fet la Diputació de Barcelona, aquests darrers dos anys, per donar suport als ajuntaments, en un període en que aquests han passat per greus dificultats econòmiques.
De quina realització se sent més orgullosa la institució en aquesta zona?
Permeti’m que insisteixi: em sento orgullós d’haver sabut resituar el paper de la Diputació envers els governs locals barcelonins, escoltant-los, tenint en compte les seves prioritats, i intentant més solucionar els problemes que no pas crear-los.
Com evoluciona i valora la promoció turística de la marca “Barcelona és molt més”?
«La marca “Barcelona és molt més” és una molt bona eina per donar a conèixer als turistes que ens visiten que no tot s’acaba a la ciutat de Barcelona, tot i que gràcies al posicionament internacional que té la capital de Catalunya podem captar més demanda.
Ben a prop hi ha una oferta de primer nivell: sol i platja; cultura; món rural; turisme familiar; turisme esportiu; gastronomia; enoturisme; natura-ecoturisme; i mítings-reunions. Som un territori ric i divers, com la mateixa comarca del Baix Llobregat. La nostra tasca és fer que se sàpiga i dinamitzar l’economia, també, des del turisme.
Quant al manteniment de les carreteres, que va a fer la Diputació perquè la carretera BV-2041 entre Gavà i Begues deixi de ser la més perillosa de Catalunya?
Més que d’alguna actuació concreta, voldria destacar l’enorme esforç que ha fet la Diputació de Barcelona, aquests darrers dos anys, per donar suport als ajuntaments, en un període en que aquests han passat per greus dificultats econòmiques.
Asfaltarà l’actual camí forestal entre Begues i Torrelles?
No està previst. Ni des d’Espais Naturals, donat que és un camí fora del parc natural, ni des de l’Oficina de Prevenció d’Incendis, que arregla només aquells camins estratègicament necessaris per a la prevenció d’incendis. Tampoc des d’Infraestructures viàries i mobilitat, donat que no s’ocupen dels camins forestals.
Potser molts ciutadans no saben que el servei de teleassistència es presta gràcies en bona part per l’ajut de la Diputació....
Efectivament, la Diputació de Barcelona, a través del Servei Local de Teleassistència, ajuda les persones grans o amb dependència a continuar vivint a casa seva, amb més seguretat personal i tranquil·litat per a les famílies i les persones cuidadores.Es tracta d’un servei que es presta a tots els municipis de la demarcació de Barcelona (a excepció de Barcelona, ciutat que té servei propi) i se’n beneficien més de 61.000 persones, sobretot dones més grans de 80 anys, que viuen soles o que es troben en situacions de fragilitat o dependència. En concret, al Baix Llobregat hi ha un total de 12.326 persones que es beneficien, i a l’Hospitalet de Llobregat, 4.585.
Pel que fa a la llei de règim local - que ha posat en marxa el govern central i que ha aixecat moltes queixes i preocupacions al món local -, quin és el problema principal que està neguitejant els ajuntaments?
Aquesta nova llei de règim local trenca amb la tradició democràtica dels ajuntaments, que han fet una feina importantíssima en 35 anys. Talla també amb l’autonomia local perquè, de fet, condiciona molt als ajuntaments, mitjans i petits, les feines que poden fer. Hi ha una sèrie de qüestions que, de fet, prohibeix fer-les als ajuntaments.
Algunes tant importants com els serveis socials. Són serveis que nosaltres entenem que prestats des de la proximitat són sempre més efectius i més econòmics.
Les diputacions estan preparades per assumir tot aquest volum de competència?
En absolut, és impossible fer això. L’única sortida possible és privatitzar el servei, que jo crec que és una de les visions inconfessables d’aquesta llei.
La idea, per tant, és aprimar encara més els ajuntaments no?
No, jo diria fer-los desaparèixer. Perquè a més a més la llei porta un altre condicionant que és que l’interventor o municipal, que passa a dependre del ministeri d’economia pot fer informes si els hi demanen cap al ministeri, inclús, sense que ho sàpiga l’alcalde. Posa, de fet, un comissari d’hisenda a cada ajuntament, això si, el sou el continua pagant l’ajuntament.
Sobre el procés de la consulta, a vostè com a President de la Diputació li arriba aquest rebuig d’empresaris que estan en contra?
El president de la Diputació evidentment parla amb empresaris però té més relació amb els alcaldes i regidors d’ajuntaments i això és una constant. El que puc dir és que la majoria d’ajuntaments són favorables a la consulta, entre altres coses perquè hem arribat a la conclusió que el punt econòmic en el qual ens trobem no és viable.. Aquest dret no comporta ni la independència ni res, comporta saber quants estem a favor d’una cosa o de l’altre. És un fet democràtic essencial això d’anar a votar i no ens sembla pas demanar una cosa extraordinària, si no saber que volen els nostres ciutadans.
I sobre la hisenda pròpia, què n’opina tenint en compte que les Diputacions tenen un paper protagonista?
Ja fa un any i mig que vàrem firmar un conveni amb la conselleria d’hisenda de la Generalitat i les quatre diputacions en que ens posàvem a treballar conjuntament per fer els “Tributs de Catalunya” agafant la base dels organismes de recaptació que tenen els organismes que recapten els impostos municipals de tots aquells ajuntaments que ho demanen. Per tant, sobretot la Diputació de Barcelona, ja té al territori més de cent oficines que es dediquen a recaptar els impostos. Aquest conveni va en el sentit de que es puguin recaptar tant els impostos municipals com els de la Generalitat i que a base del creuament de dades, combatre en tot el possible el frau fiscal.
Quina quantitat es recapta ara mateix en quant a impostos municipals i de la Generalitat?
La Diputació deu recaptar uns 1.500 milions d’euros dels impostos municipals.
S’està modificant a tota velocitat el mapa polític a nivell municipal amb la irrupció de moltes forces noves. Creu que el mapa municipal que coneixerem al 2015 serà molt més diferent que el del 2011 i més difícil de governar?
Si que sembla que hi hagi una tendència a que hi ha forces emergents que poden tenir presència allà on son. Això serà la mostra de la diversitat del país. El país es el que es, el que tenim i per tant als ajuntament hi haurà totes aquelles forces que la gent de cada poble volen que hi sigui. És difícil fer previsions. Més difícil de governar? És evident que hi haurà pactes i situacions. Aquí hi ha una cosa que ha fet aquesta llei, que sembla que prevegi futures dificultats d’entesa i en temes tan importants com el pressupost. El pressupost si un govern minoritari el presenta al ple i no l’aproven, el pot aprovar la comissió de govern. Això ho ha fet fa pocs dies l’Ajuntament de Badalona, que en minoria no li van aprovar i a la tarda, a la junta de govern la va aprovar.
Això és positiu també perquè no paralitzes la vida del municipi no?
Si, però deixes totalment sense opció a l’oposició. Un dels elements que te l’oposició és poder discutir una mica el pressupost. Això sembla una mida dels partits grans, en aquest cas el PP, en front d’aquesta atomització que es podria preveure.
Creu que d’alguna forma es podrà avançar en fusió de municipis o simplement mancomunar-se perquè no hi ha possibilitats d’una forma generalitzada de fusions?
Estic en contra de la fusió de municipis. En la legislatura anterior vaig ser president de la Associació Catalana de Municipis i m’he reunit amb tots els alcaldes de Catalunya de menys de mil habitants. Aquesta gent fan una feina tremenda sense cobrar i fan absolutament de tot. Si això s’hagués de fer des de qualsevol instància que no fos el mateix poble, seria cent vegades més car. Això passa a tots els pobles, tothom se sent molt orgullós del seu poble i del seu campanar i oblidar això crec que és impossible en la manera de ser del nostre país. El que han de fer, i estan fent molts ajuntaments, és mancomunar el màxim dels serveis. I en això els consells comarcals crec que tenen un paper importantíssim.||
Si (
No(
