|
21 de noviembre de 2024
El fenómeno inmigratorio, tan actual y discutido, tuvo en las años 50-60 una dimensión importante porque afectó especialmente al sur español, pero también a amplias zonas del Norte peninsular. En Sant Boi se habla de extremeños y andaluces, pero también llegaron castellanos, al reclamo del buen empleo y de las ventajas de la vida urbana, por precarias que ahora resulten a los jóvenes.
Vicenta Pubill Font (Olesa de Montserrat, 1954) ha dedicat 21 anys a fer l’esport que més li omplia. Va començar a jugar a bàsquet i a futbol al municipi allà on va néixer i ha viscut tota la vida. Un anunci de la ràdio va impulsar-la el 1971 a incorporar-se a l’embrió de l’actual Barça, la Penya Femenina Barcelonista. Va implicar-s’hi unes 12 temporades (1971-1980 / 1981-1983) mentre un nou clamor social sorgia a Europa i poc a poc normalitzava, amb molta feina i pocs diners, l’esport de noies.
Entrevista a Fernando Soler Aybar: Empresario, vincualdo al movimiento vecinal de Sant Boi
Fernando Soler Aybar, líder vecinal y empresario de la moda jubilado, nació en Barcelona y creció en un barrio humilde. Después de trabajar en el sector textil, fundó su propia empresa de moda. Actualmente, se preocupa por los problemas sociales de su ciudad, Sant Boi, como la falta de actividades culturales y el mantenimiento deficiente. También aboga por la creación de un geriátrico público. Si fuera alcalde, se enfocaría en crear empleo para los jóvenes.
| | Imagen actual de Jerónimo Sánchez. |
Jerónimo Sánchez: Empresario, fundador de la empresa metalúrgica Moldinter SA de Cornellà
A sus 71 años, Jerónimo Sánchez Gómez, aún mantiene la sonrisa frecuente y franca, a pesar de sus pesares vitales. Nacido en la Zarza (Badajoz) hijo único de padres jornaleros, con estudios primarios y dos hijos, sin nietos; evoca su llegada en los años 60 a Barcelona al barrio del Carmelo en la calle Lugo, deslumbrado por las nuevas posibilidades que la ciudad ofrecía a un chaval de 15 años ya estrenado en las faenas del campo.
(Primera parte) Por aclamación popular y el respaldo unánime del pleno municipal, la mítica banda de pop-rock de L’Hospitalet, Los Diablos, que llegó a la cúspide en la década de los 70, va a dar nombre a unos jardines de nueva creación en su barrio natal de Collblanc
Jordi Gispert
Beatriz Pascual Rodríguez (Viladecans, 1982), va entrar a formar part, des dels 7 anys, de la fàbrica més reeixida que ha tingut i té la marxa en l’àmbit estatal. Va combinar fins als 16 aquesta disciplina amb les modalitats de pista i fons més clàssiques
En el cine de tema rural,se ha documentado el éxodo del campo en Europa a finales del siglo XIX hacia las ciudades que ofrecían mayores oportunidades.
Jordi Gispert
Àngel Edo Alsina (Gavà, 1970), va despuntar gairebé sense voler-ho des que, amb xandall i sabatilles, va córrer i guanyar el primer social en què participava, una prova organitzada a principis dels 80 per la Unió Ciclista Gavà.
Jordi Gispert
Sergi Pedrerol i Cavallé (Molins de Rei, 1969), va tenir el plaer de coincidir amb la millor generació del waterpolo estatal. Va rebre l’oferta irrefusable als 17 anys del C.N.Catalunya, l’entitat del barri de La Salut que integraven jugadors tan exitosos com Jesús Rollán, Jordi Neira, José Antonio Rodríguez, Pedro García, Manel Estiarte, Jordi Payá o Josep Maria Abarca
Isidro Amat Roig, 84 años, nacido en 1937 en “Cal Blanc” (1870) de Viladecans; da rápido de mente, su situación familiar, casado a los 24 años, tras dos años en Aviación, con María Serrano, una almeriense de Palomares (Almería)
Jordi Gispert
Oriol Sàlvia Corcoll (Sant Just Desvern, 1975) va iniciar-se en l’esquaix al moment que aquest esport sorgit al Regne Unit aterrava a la comarca amb només 8 anys
Amor del Álamo Margalef tiene 70 años y fue exedila de Cooperación y solidaridad en el Ayuntamiento de Sant Boi del 1989 al 2007; presidenta de las Asociaciones de Vecinos del mismo municipio, dirigente ANC; casada con una hija, con bachiller superior y con trabajos administrativos en el sector publicitario y pedagógico.
Nacido en Gelida (Alt Penedès) en 1934, Josep Esteve Bosch es un hombre hecho a sí mismo. Emprendedor como pocos, a los 21 años llegó a El Prat y desde ahí empezó a construir su particular imperio: Esteve Grup Inmobiliari. Participó en la construcción de la canalización que llevó el agua potable a todas las casas de El Prat y del descubrimiento del acuífero profundo de la localidad. Se encargó en sus inicios del mantenimiento de la red y formó parte de la sociedad Aigües de El Prat. Por ello es conocido también como “Josep de les Aigües”, aunque dejó la compañía hace ya años por discrepancias en la gestión.
Jordi Gispert
María del Monte Vasco Gallardo (Viladecans, 1975), és considerada la millor marxadora espanyola de la història. Filla del barri de Sales i veïna de pioneres com Mari Cruz Díaz, María Reyes Sobrino o Valentí Massana va començar per contagi i pròpia iniciativa als 10 anys a entrenar en aquesta disciplina encara molt desconeguda a l’època.
Josep Ros Bordes, de 67 años, nacido en las Ramblas, 23, se jubiló del Grupo Ros (Renault-Dacia-Opel-Skoda) hace dos años tras un problema de salud y covid posterior; dando paso en plena crisis a sus dos hijos, la cuarta generación de una empresa que desde 1931 (más de 80 años), funciona entre nosotros
Jordi Gispert
Carles Castillejo Salvador (Barcelona, 1978), va dedicar 16 anys com a professional a l’atletisme. Va centrar-se en l’especialitat de fons i ha estat l’únic esportista de la història que ha guanyat el campionat d’Espanya en les sis proves de la disciplina: 5.000 metres, 10.000 metres, Mitja Marató, Marató, Cross i 10 km en ruta. Va participar també en europeus, en mundials i en 4 Jocs Olímpics. L’11 de desembre del 2011 va assolir a Castelló la seva millor marca personal de Marató, amb un temps de 2hores, 10 minuts i 9 segons.
Mercè Renom i Pulit (Sabadell, 1943) va ser membre de les primeres juntes del Centre d’Estudis Comarcals i una de les principals activistes i impulsores de l’entitat comarcal que l’any 2024 complirà 50 anys d’existència.
Jordi Guillot Miravet, va ser secretari polític del PSUC de l’Hospitalet l’any 1979 amb 24 anys i una mica abans havia estat elegit secretari general de la Federació de Sanitat de CCOO.
Núria Espert Romero va néixer al barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet al 1935 i visqué a la casa familiar fins els 20 anys. Si hi ha algun personatge que no necessita presentació és “la gran dama del teatre”, que es com es coneix aquesta actriu de renom internacional que porta més de 70 anys damunt els escenaris.
Pere Baltà i Llopart va néixer a Torrelavit (Alt Penedès) al 1940 però als sis anys es traslladà al Prat, on els seus pares regentaven una fonda, i allà continua vivint.
Manuel Campo Vidal nació en 1951 en Camporrells, un pueblo de Huesca situado en la franja con Catalunya, y llegó al barrio de Almeda de Cornellà con nueve años. Allí creció y vivió las inundaciones de 1962 y 1971, tomó conciencia social y política y se involucró en la lucha antifranquista como líder vecinal y del PSUC.
Lluís Parés Ramoneda va néixer a Sant Boi al 1946 en el sí d’una família de pagesos expropiada de les seves terres en acabar la guerra civil i ha viscut tota la vida a peu d’hort. Entre 1983 i 1989 va deixar parcialment el camp per ser regidor d’Agricultura d’aquesta ciutat en el cartipàs socialista presidit per l’alcalde Xavier Vila.
ENTREVISTA A JOAN TORRES
Joan Torres va néixer a L’Hospitalet al 1943 en el sí d’una família de propietaris agrícoles i segueix vivint en aquesta ciutat. És enginyer industrial i una de les veus més autoritzades per parlar de mobilitat urbana, amb una experiència de gestió acumulada al llarg de diverses dècades, com ho demostra el seu currículum.
| | Els regidors de l’Ajuntament del Prat, el 1979, el dia de constitució del ple. Pilar Yagüe, de peu, és la segona per l’esquerra, amb jersei blanc. A sota, ajupit, Lluís Tejedor. |
Pilar Yagüe va néixer al Prat de Llobregat al 1957, és llicenciada en magisteri i doctora en filosofia i ciències de l’educació. Amb 22 anys fou elegida regidora del primer ajuntament democràtic d’aquesta població per les llistes del PSUC després de les eleccions municipals de 1979. La foto que acompanya aquesta entrevista acredita que era l’única dona que hi havia al ple municipal, a banda d’una altra companya de partit, “que només va durar unes setmanes, perquè el seu marit la va fer dimitir”.
Santiago Díaz Martín, teniente de alcalde del PSUC en L’Hospitalet de 1979 a 1981 y del PSC de 1991 a 1995
| | SANTIAGO DíAZ MARTÍN, EXTENIENTE DE ALCALDE DE L’HOSPITALET |
Santiago Díaz Martín (Tarancón, Cuenca, 1949) es un caso único en el Ayuntamiento de L’Hospitalet, porque fue casi dos años teniente de alcalde del PSUC en el primer cartapacio de la democracia y 12 años después por la lista del PSC. El barrio de La Florida fue su patria chica, donde lo dice que lo aprendió todo en la vida y a donde llegó con cinco años. Luego vinieron los sinsabores de la política, las luchas fratricidas en el PSUC y la corrupción política del llamado caso Pujana que vivió en primera persona.
EMILIO GARCÍA, secretario general de Comisiones Obreras del Baix Llobregat de 1981 a 1986
Emilio García López nació en Tarazona de la Mancha (Albacete) en 1950 y 12 años después aterrizó en La Satélite, que es como entonces se llamaba al barrio de Sant Ildefons en Cornellà. En la época más dura de la represión franquista y con 15 años empezó a militar en las juventudes comunistas, después en el PSUC y más tarde en Bandera Roja
José Vicente Muñoz Gómez nació en La Puebla de Cazalla (Sevilla) en 1956 y antes de cumplir los diez años llegó al barrio de Pubilla Casas de L’Hospitalet, la ciudad de la que ya no se movería.
Jaume Funes va néixer a Calatayud el 1947 i amb 14 anys arribà al que en aquella època era la Ciudad Satélite, en un dels primers blocs que es construïren.
Manuel (Manolo) Flores Sánchez tiene 68 años y es una leyenda viva del baloncesto español. Con la camiseta de la selección fue internacional en 128 ocasiones y logró el subcampeonato en el Eurobásket de 1973 y en su palmarés con el Barça, del que fue carismático capitán durante una década, figuran dos ligas, seis copas del Rey, un subcampeonato de la copa Korac y una Recopa.
Entrevista a Tomasa Jiménez, ex alcaldesa de Sant Climent
Tomasa Jiménez (Baltanás, Palència, 1954) arribà a l’Hospitalet de Llobregat amb 11 anys i amb 24 marxà a viure a Sant Climent de Llobregat, el poble del seu marit, un pagès climentó que tenia camps de conreu i cireres.
|
|
Josep Maria Ripoll Puertas (Esplugues de Llobregat, 1946) ha dedicat mitja vida a les diverses disciplines de raqueta. Era soci del club Mèlich (a Sant Just) i aficionat a aquells esports tradicionals, com són el tennis i el frontó. L’obertura, el 1982, de 4 pistes d’una pràctica, l’esquaix, que entrava nova i que va néixer al Regne Unit, va introduir-lo en un camí que l’ha ocupat per molt de temps.
| | La santfeliuenca Elisabet Fuentes, en la seva etapa com a entrenadora a les categories inferiors del Club Natació Molins |
Campiona de nou lligues i cinc copes espanyoles de waterpolo entre 1991 i 2003.
Elisabet Fuentes Flores (Sant Feliu de Llobregat, 1973) va forjar la base pel gran èxit que ha tingut el waterpolo femení. Va començar a nedar a casa i amb 13 anys va insistir molt perquè les “grans” de l’entitat li permetessin participar en el primer conjunt de noies que sorgia. Va deixar-ho als seus 18, perquè no hi havia dedicació plena.
| | Una foto actual de María Ayats, que llegó a Sant Boi cuando tenía 30 años |
Entrevista a MARIA AYATS: Fundadora de la asociación Asistencia Particular a domicilio (APADO) de Sant Boi
María Ayats Vidal, 78, años nació en uno de los ocho núcleos de Sant Pere de Vilamajor, (4.307 habitantes) próximo al Montseny en la masía del "Vilar" de donde su familia eran masoveros. Había en 1945 penurias de subsistencia, pero en su entorno había lo suficiente: huertos, cereal, ganado, aves de corral, madera y todo lo necesario por un arrendamiento anual al propietario.
Entrevista a Montse Pasqual: pionera de l'escalada esportiva als anys 80 de La Palma de Cervelló i professora d'Història de l'Art
| | Pasqual en una sortida a Àger (La Noguera) l'any 2020 |
Montse Pascual Vilapua (La Palma de Cervelló, 1965) ha estat batejada com a "Reina" de l'escalada esportiva al Principat.
Entrevista a Josep Tort Ramón: presidente de Honor del F.C. Santboià
| | Tort, posando en la entrada al túnel de vestuarios del Santboià |
Al encaminarnos a su despacho en el estadio Miláà de Sant Boi, Josep Tort (81 años), Presidente de Honor del F.C Santboià, va renqueando por una vieja lesión, pero me irá facilitando sus señas de identidad: nació en la Rambla de Sant Boi en 1941, es viudo y tiene dos hijos.
LOS DIABLOS: Mítica banda de pop-rock del barrio de Collblanc, en L’Hospitalet (segunda parte)
| | DE IZQUIERDA A DERECHA: AGUSTÍN RAMÍREZ, ENRIQUE MARÍN Y AMADO JAÉN, POSANDO AL LADO DE LAS ESCALERAS
MECÁNICAS DE LA CALLE PARÍS (COLLBLANC) POR LAS QUE SE ACCEDE A LOS ‘JARDINES DE LOS DIABLOS (FOTO: X. A.) |
Agustín Ramírez (cantante, 1948), Enrique Marín (guitarra, 1948) y Amado Jaén (letrista y bajo, 1949) son el alma de Los Diablos, la mítica banda de pop-rock de L’Hospitalet.
Santiago Ballesté Clofent, nascut al 1954, és enginyer, ha estat polític, sempre ha exercit com empresari i ara representa la patronal de la comarca i de l’Hospitalet des d’AEBALL, l’associació d’empresaris del Baix Llobregat.
Carles Santacana Torres, fill de Santa Eulàlia, doctor en història i professor universitari, va ser el tercer president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet durant 10 anys, els que van del 1995 al 2005, justament en el període de la consolidació de l’entitat.
Joan Francesc Marco Conchillo va néixer a L’Hospitalet al 1951, ha viscut en diferents barris de la ciutat la majoria de la seva vida i aquí segueix, ara jubilat.
Salvador Esteve Figueres és un “rara avis”. Així es defineix ell mateix i segurament té raó, perquè no es coneix cap altre cas d’un alcalde de Convergència Democràtica que estigué 24 anys al càrrec (1987-2003 i 2007-2015) en un municipi del Baix Llobregat, on el PSC ha estat sempre hegemònic.
La trajectòria professional, vital i personal de Jordi Izquierdo Moreno no hi cap en aquesta secció: dirigent veïnal al barri de Sant Cosme durant tres dècades, impulsor del moviment d’esplais al Prat i la comarca, cap del departament de cultura, coordinador de joventut, director d’integració i de polítiques d’ocupació a l’Ajuntament de Cornellà i gerent de la Fundació Utopia Joan N. García Nieto.
Ignasi Doñate va néixer a Viladecans al 1948, tot i que al registre civil diu que ho va fer a Cornellà, la ciutat on anà a viure amb vuit anys i d’on no s’ha mogut.
Anne Mcewan, fundadora de The British School of Barcelona
Por Francisco J. Rodríguez
Entrevista a Anne Mcewan, fundadora de The British School of Barcelona, en Castelldefels. Condecorada recientemente con la Orden del Imperio Británico.
Miquel Roa. Urbanista i autor de nombrosos projectes al Baix Llobregat
Entrevista a un dels arquitectes que més barris ha dissenyat a la comarca Entrevista a Jaume Montfort, alcalde socialista
Jaume Montfort va néixer a Barcelona el 1952 i amb poc més d’un any va anar a viure a Viladecans perquè l’avi hi havia trobat una feina. Començà a militar al PSC abans del congrés d’unificació del 1978 i fou alcalde d’aquesta població entre el 1983 i 2005.
Entrevista a Aurora Huerga, ex secretaria general de CCOO en el Baix
Aurora Huerga nació en Cillero de Toranzo (Santander) y llegó a Sant Feliu de Llobregat en 1971, con 13 años. Allí sigue viviendo y en su trayectoria ha roto muchos moldes.
Entrevista a Josep Maria Llop, exalcalde de la Palma
| | Llop va rebre El Llobregat a la Palma. (Foto: CM) |
Llop va ser el primer alcalde de la Palma de Cervelló. També va ser diputat al Parlament, on va patir el 'setge' de 2011. També va ser el primer invident a guanyar el campionat d'Europa d'esquí adaptat.
Por Francisco J. Rodríguez
La Fundación Carme Chacón nace con la voluntad de salvar vidas de niños y niñas. En el mundo nacen al año un millón y medio de bebés con este tipo de patologías
L'històric jugador del CB Cornellà parla amb El Llobregat sobre la seva retirada i els plans de futur.
| | Nerea saltó a la fama tras su paso por Operación Triunfo. |
Nerea Rodríguez nació en Gavà el 7 de febrero de 1999. Tras años en diferentes escuelas de música de su ciudad, como el Aula de Música Soler, saltó a la fama con Operación Triunfo 2017.
Valentí Massana Gràcia va néixer el 5 de juliol del 1970 a Viladecans. Va començar a practicar atletisme des de ben petit, donant-se a conèixer internacionalment quan va guanyar la medalla de plata als 10.000 metres marxa en el Campionat del Món d’Atletisme Júnior, celebrat el 1988 a Sudbury, Canadà.
| | Tejedor rep El Llobregat al seu despatx. (Foto: CM) |
Entrevista a Lluís Tejedor, alcalde del Prat des del 1982. Després de 37 anys governant a la ciutat no es presenta a la reelecció
Por Francisco J. Rodríguez
Entrevistamos al hospitalense secretario general del PSOE en Londres y secretario de Ciudadanía Exrerior de la formación.
Entrevista a Robert Casajuana, alcalde del Papiol entre el 1976 i 1979, 1983 i 1987, i 1989 i 1999.
Eduardo Alonso Palacios fue alcalde de Sant Joan Despí de 1983 a 2007.
“Des del moment que els 33 quilòmetres quadrats del territori estan condicionats per infraestructures d’interès general, o negocies amb els que gestionen l’interès general o t’acabaran trepitjant”.
Ciriaco Hidalgo va néixer a Cáceres el 1960 i amb dos anys arribà al barri de Sant Ildefons de Cornellà, on la família visqué “apilada durant un temps, com la majoria dels immigrants de l’època”, segons explica ell mateix. Anys després es traslladà al barri Riera i més tard a Sant Joan Despí, on segueix vivint.
Robert González va néixer a Barcelona el 1937 i el 1965 es traslladà al barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat d’on no s’ha mogut des de llavors, per bé que ara és veí de la Torrassa. Format en els boy scouts, explica que es va treure el carnet del PSUC el 1976, després que ho fes la seva dona.
Amadeu Juan va néixer el 1946 a Barcelona i arribà al barri de la Torrassa de l’Hospitalet quan tenia un any. Desprès anà a viure a Sant Josep i en fa 35 que es va instal·lar al Centre, on encara viu i d’on no es vol moure. És socialista des de molt abans de la fundació del PSC i continua militant al partit, però per una qüestió més de sentiment que no pas de convenciment, perquè mai li ha atret la vida orgànica ni les disputes internes.
Ignacio Flórez, concejal de Cornellà durante 20 años por el PSUC, el PCC e Iniciativa
"Me he llevado bien con todos los alcaldes y concejales. Creo que me tienen bastante respeto y cariño, a pesar de todo”
|
Fernando Parrilla nació en 1949 y llegó a L’Hospitalet a finales de 1968. Ha vivido la mayor parte de su vida en esta ciudad, en los barrios de La Torrassa i Sant Josep, y sigue residiendo aquí.
Francesc Codina (L’Hospitalet de Llobregat, 1944) és un convergent de la vella escola, aquella del pujolisme que va marcar una època. Això explica que sigui el militant número dos que va tenir Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a la ciutat, només precedit per l’històric Jacint Borràs, fundador del partit i pare de l’actual consellera de Governació, que morí fa unes setmanes.
Josep Maria Rañé, exsecretari general de la UGT del Baix Llobregat
Josep Maria Rañé va néixer a Sant Just Desvern al 1954 i sempre ha viscut en aquesta població. Al 1976 s’afilià a la UGT i al març de 1981 fou escollit secretari general del Baix Llobregat. “Va ser un mes desprès del fallit cop d’Estat del 23-F i ningú volia el càrrec”, diu, amb la ironia que el caracteritza. Deu anys desprès marxà a la direcció catalana del sindicat com a secretari de política institucional (de 1990 a 1996), tot alternant l’activitat sindical amb la política.
“Quien mejor represente al electorado sociovergente será, en un futuro, la fuerza de Gobierno de Catalunya”. “Desgraciadamente, en la actualidad, gobierne la izquierda o la derecha, se comportan igual ante la banca: con sumisión”
Manuel López Lozano fue elegido en 1979 el primer alcalde democrático de Abrera por la candidatura de la Entesa Municipal, integrada por independientes y militantes del PSUC. La crisis y la escisión de ese partido le llevó a entregar el carnet, pero acabó el mandato y en 1983 se presentó en las listas del PSC y fue concejal de urbanismo y alguna otra área hasta su jubilación en 2005.
Pilar Ferran, santboiana de naixement, va ser escollida regidora a les llistes del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia del 1979. Amb Juan Ignacio Pujana com a alcalde va ocupar la cartera de serveis socials i sanitat. Quatre anys, desprès va repetir com a número dos de la candidatura socialista i va ser elegida en un tercer mandat, fins que va deixar l’Ajuntament el 1990.
Xavier Sitjà va néixer a Esparreguera al 1957, d’on va marxar amb 24 anys i ja no hi va tornar a viure. Periodista de professió i de vocació des de jove, va fer un parèntesi a la seva carrera entre 1999 i 2007, quan va ser alcalde d’aquesta població del nord del Baix Llobregat. Amb la seva arribada a l’alcaldia van acabar 20 anys de mandat del socialista Joan Serra, el primer alcalde democràtic, mort al 2013.
Juan Ignacio Pujana, primer alcalde democrático de L’Hospitalet tras el franquismo
A Juan Ignacio Pujana Fernández, el primer alcalde elegido democráticamente en L’Hospitalet, le hicieron la cama. Y según cuenta en la entrevista que El Llobregat le ha hecho, quienes le traicionaron fueron los de su propio partido, el PSC.
África Lorente fue concejal socialista de Castelldefels durante más de 20 años y la primera diputada/o del Baix Llobregat en el Parlament de Catalunya. Ocurrió en la segunda legislatura de la democracia, entre 1984 y 1988, cuando empezó la hegemonía nacionalista y Jordi Pujol se consolidó en el cargo.
Ignasi Riera, regidor de Cultura a Cornellà durant 15 anys i diputat al Parlament en dues legislatures.
“Sempre he estat una persona de barri. Viure 34 anys a Cornellà em va canviar molt la vida”. “Hem tingut la desgràcia de tenir uns dirigents absolutament funestos, des dels Ribó, els Saura, els Guillot i tota aquesta gentussa”.
“Els iaios de la vella guàrdia, en veure que arribava gent jove i amb estudis, ràpidament em van triar responsable política”. “No em fa vergonya dir que a les autonòmiques vaig
votar la CUP i a les generals, En Comú Podem”.
|
|
|
Manuel López: “Cuando me quedé en silla de ruedas todos me quisieron echar de la alcaldía”
