Núria Castelló Marrugat (Gavà, 1971) va tenir una trajectòria immaculada. Va començar un xic per força, sense cap mena de ganes, i a remolc de sa germana, al C.N. Gavà. El suplici va tornar-se en objectiu quan als 13 anys va morir l’àvia i va deixar-li, sense dir-ho, un gran missatge: “has d’arribar a ser esportista d’elit”. Va posar-se mans a l’obra i en pocs mesos feia marques i era estrella destacada. No va passar inadvertida per la Federació Catalana que va atorgar-li una beca per estudiar i entrenar al col·legi Llor (Sant Boi de Llobregat). Amb només 14 anyets (1985) va batre el seu primer rècord, que li va valdre l’ingrés al CAR de Sant Cugat, casa seva fins el 1994. La passió, constància i sacrifici van ser bases d’un palmarès envejable: 38 campionats de Catalunya, 50 títols d’Espanya i mig centenar més de rècords en estils, esquena i 400 i 800 lliures. Va competir pel C.N.Gavà (1983-1990), el C.N.Barcelona (1990-1991), el C.E.Mediterrani (1991-1995) i el C.N.Sabadell (1995-1997). I va estar en 3 Jocs Mediterranis (Latakia, 1997; Atenes, 1991 i Montpeller, 1993) 3 Campionats d’Europa (Bonn, 1989; Atenes, 1991 i Sheffield, 1993) i 3 mundials (Perth, 1991; Ciutat de Mallorca, 1993 i Roma, 1994). Les olímpiades de Barcelona són la inflexió i el gran premi d’una carrera superba.
